Puigdemont no vol ser moneda de canvi a la taula de diàleg

L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, no vol ser moneda de canvi en la negociació de la taula de diàleg entre el Govern i l’Executiu de Pedro Sánchez. Demana respecte sobre la seva estratègia, que evita sol·licitar l’indult que els seus companys de Gabinet sí que van aconseguir, tenint en compte, a més, que Junts no està en aquest fòrum de negociació perquè l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, es va plantar i en va deixar fora aquest partit del Govern per l’elecció dels representants per part de la formació de Jordi Sànchez.

En un article que es publica aquest dijous a ‘El Punt Avui’, Puigdemont afirma que no busca «cap indult anticipat», perquè aquesta «no és la solució al conflicte». El dirigent independentista, que fa quatre anys que viu a Brussel·les, insisteix que la sortida al problema és «l’amnistia» i que no deixarà de reclamar-la «amb insistència, naturalment, no a canvi de la renúncia a l’autodeterminació».

No volem «dreceres»

A ‘No vam anar a l’exili per demanar l’indult’, Puigdemont insisteix que «ningú parli per nosaltres, que no interfereixin en la nostra estratègia buscant dreceres que no volem». A l’article Puigdemont defuig solucions personals i aposta per les col·lectives, i insisteix que «ni busquem cap indult anticipat ni creiem que aquesta opció aporti cap solució en el conflicte, i per descomptat no a les més de 3.000 persones afectades per la repressió».

«Tornar com a persones lliures, tal com érem quan vam emprendre el camí de l’exili, és una idea que m’acompanya cada dia quan m’aixeco i quan me’n vaig a dormir», confessa el dirigent independentista, que sol·licita als membres de l’actual Govern que «si han tingut la temptació d’incloure aquesta ‘sortida personal’ en les converses que mantenen amb el Govern espanyol» sobre l’indult, l’evitin.

Sense condicions prèvies

«Si es creu que tinc una part de responsabilitat en un veritable procés de negociació política amb l’Estat espanyol, sense condicions prèvies i amb tota l’ambició que se li pot suposar, la puc assumir perfectament des de la meva vida a l’exili. No fa falta que prèviament m’arreglin res», ha afirmat.

Ha afirmat que l’indult no dona una resposta a les persones que considera víctimes de repressió, a diferència de l’amnistia, i ha afegit: «Algú ha dit que he de formar part de la solució al conflicte, però els que ho diuen em temo que volen dir una altra cosa». També ha assegurat que a tots els que «amb tota la bona intenció del món» s’han adreçat a ell per proposar-li solucions a la seva situació els ha dit el mateix: que la prioritat és la resolució del conflicte polític, en les seves paraules.

Discrepàncies al si del Govern

Dies enrere, amb la detenció de Puigdemont a Sardenya, el seu partit va donar per mort aquest espai de negociació i va considerar un «putiferi» el seu arrest. Per la seva banda, des d’ERC defensen que la taula de diàleg és actualment la millor via per avançar en les reclamacions que té Catalunya.

A aquesta discrepància se suma aquests últims dies la negociació dels pressupostos generals de l’Estat, el projecte del qual es va presentar aquest dimecres per part del Govern de Sánchez, però que va arrencar amb diferències entre els republicans i el Govern del PSOE i Unides Podem.

Aniversari de la condemna

Notícies relacionades

El PSOE i ERC xoquen per la llei de memòria democràtica abans de negociar els Pressupostos

Així ha sigut la detenció de Puigdemont

L’expresident fa aquestes consideracions el dia que es compleixen dos anys de la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés, en què descartava que fos rebel·lió i es decantava per una condemna per sedició, un delicte que l’Advocacia de l’Estat havia posat sobre la taula a última hora, amb Pedro Sánchez ja a la Moncloa.

En concurs amb el delicte de malversació, la sentència va disparar la condemna dels líders independentistes: l’exvicepresident del Govern i president d’ERC Oriol Junqueras va rebre el càstig més alt, de 13 anys de presó; als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa se’ls en van imposar 12; 11 i mig a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i 10 anys i mig als exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull.