Els comptes catalans

El Govern avança en la negociació dels pressupostos amb la CUP

  • ERC i Junts rebutgen obrir la porta al PSC i exploren un acord amb els anticapitalistes amb els comuns a la recambra

El Govern avança en la negociació dels pressupostos amb la CUP

ACN / GUILLEM GUARDIOLA

4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat de Cs, PP, Vox i CUP

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

Els pressupostos de la Generalitat per al 2022 avancen amb les dues primeres setmanes de novembre marcades en vermell al calendari. Tant el president, Pere Aragonès, com el conseller d’Economia, Jaume Giró, insisteixen que el seu soci prioritari és la CUP, malgrat el seu desafecte i els reiterats oferiments dels socialistes, sense cedir davant la pressió de sectors empresarials per evitar que els anticapitalistes siguin de nou decisius per definir els ingressos i despeses d’un pressupost de més de 30.000 milions d’euros.

En qualsevol cas, la previsió és no postergar més l’entrada dels comptes en el Parlament –prevista com a màxim fins al 10 d’octubre per llei i ajornada per demores tècniques dels departaments–, en què es comptarà amb 3.500 milions d’euros addicionals per desplegar el primer pla de Govern d’un mandat sota la batuta d’ERC. La pujada d’impostos està descartada, però sí que es preveu desplegar els impostos, inclosoent-hi la llei contra el canvi climàtic i una rebaixa en els trams més baixos de l’IRPF per alleugerir la pressió fiscal a les rendes de menys de 30.000 euros.

Giró i la diputada de la CUP Eulàlia Reguant segueixen mantenint trobades, tot i que des de les files cupaires afirmen que no han vist el detall de les partides. La seva pretensió d’impulsar una reforma fiscal per elevar la pressió a les rendes més altes està lluny de fructificar, però sí que confien que els pressupostos incloguin els 1.000 milions d’euros en vivenda, el 25% del pressupost de sanitat per a l’atenció primària i internalitzar el 061, entre altres mesures ja acordades per a la investidura d’Aragonès.

Els anticapitalistes demanen anar més enllà del que ja s’ha firmat, i buscaran un pacte polític que pugui quedar reflectit en la llei d’acompanyament, per donar el seu ‘sí’. Un acord per al qual es podria precisar la implicació directa del president. «El marc polític no ens agrada, però volem jugar la partida», assegura una font del partit, que recorda que l’última paraula la tindrà la militància de la formació. Si el pla A fracassa, allà hi ha el PSC. Els socialistes s’obren fins i tot a negociar sense condicions prèvies el seu suport, però el Govern els continua tancant la porta.

No obstant, els sectors més liberals de Junts no amaguen la seva distància respecte als cupaires en projectes estratègics com l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern i altres projectes d’infraestructures viàries. No obstant, en sentit contrari, la línia vermella traçada per Junts contra el PSC (i tots els «còmplices» de la suspensió de l’autonomia el 2017) fa difícilment digerible el pacte amb els socialistes. Tampoc el president i ERC donen marge per ara que sigui el PSC l’aliat per als comptes malgrat els cants de sirena del partit de Salvador Illa.

De la investidura a la governabilitat

Però el pacte amb la CUP no és a prop. El distanciament dels cupaires amb el Govern es va aguditzar després del debat de política general, en el qual la resta de forces independentistes van descartar un referèndum en aquesta legislatura i es van reafirmar en projectes com la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern. L’acord per a la investidura d’Aragonès no s’està complint, opina la CUP, per la qual cosa la governabilitat, afirmen, està a les seves mans amb els pressupostos com a primera prova.

En el Govern, en canvi, insisteixen que en els primers compassos de la legislatura sí que s’han complert aspectes sensibles per als cupaires, com la creació d’una oficina per estudiar una renda universal de ciutadania i la supressió de l’oficina jurídica d’Interior, per la qual cosa els Mossos passaran a estar representats pels serveis centrals i no per un ens específic.

Notícies relacionades

A diferència del PSC, els comuns, per ara, es mantenen a l’expectativa perquè tampoc tenen incentius per cedir davant propostes com els macroprojectes a què s’oposen. Si bé es van entendre amb ERC el 2020 –els del 2021 van quedar prorrogats–, el veto creuat entre Junts i els morats complica un acostament. I és que és fonamental aquí recordar que les claus pressupostàries han passat de mans republicanes a postconvergents.

L’ampliació del Prat, a més, obre una nova bretxa: l’afany del vicepresident Jordi Puigneró es troba de cara amb el ‘no’ de la CUP i els comuns i el malestar d’ERC, però amb el PSC com a potencial aliat. De fet, Junts i els socialistes van transaccionar una esmena a favor de la inversió de 1.700 milions d’euros davant l’estupor d’Esquerra.