Enquesta d’Invest Group per a Prensa Ibérica

El tripartit valencià augmenta el seu avantatge | Enquesta d’Invest Group per a Prensa Ibérica

La coalició d’esquerres que governa el País Valencià aconseguiria 10 escons més que en les últimes eleccions

El tripartit valencià augmenta el seu avantatge | Enquesta d’Invest Group per a Prensa Ibérica

Rober Solsona / Europa Press

4
Es llegeix en minuts

Sortirem més forts. Va ser un dels lemes del Govern d’Espanya per augmentar la moral de la ciutadania en el moment més dur de la pandèmia de Covid-19. L’afirmació serveix avui per a la coalició d’esquerres que governa al País Valencià, que arribaria a aquest tram final de la crisi sanitària amb un avantatge electoral més gran sobre la dreta. Així ho reflecteix l’enquesta anual del Nou d’Octubre que fa Invest Group per als diaris de Prensa Ibérica al País Valencià: Levante-EMV, Información d’Alacant i Mediterráneo de Castelló. La distància és fins i tot superior a la de l’estudi demoscòpic de fa un any, enmig de la lluita contra el virus, quan els valencians no havien patit la pitjor onada de contagis i morts (va arribar al gener i febrer d’aquest any) ni s’havia desenvolupat la vacuna.

Aquest Nou d’Octubre marcat com a símbol del final de les principals restriccions i l’inici d’una nova normalitat, els tres partits del Govern del Botànic (el PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem) sumarien 62 escons, davant els 52 que tenen ara a les Corts. L’oposició de dretes es quedaria en 37 diputats (47 va aconseguir el 2019). Fa un any, l’enquesta oferia 60 escons al bloc progressista i 39 al conservador.

El gran canvi que pronostica el sondeig és la sortida de Ciutadans de la Cambra valenciana: es quedaria en el 3,4% en estimació de vot, lluny de la barrera del 5% per accedir al Parlament, que tornaria a una composició de cinc partits. Cs va obtenir 18 escons en les eleccions de l’abril del 2019, quan va quedar a només un del principal partit de la dreta (el PP) i es va situar com a tercera força. La debacle en les eleccions generals del 10 de novembre d’aquell any va iniciar un procés de descomposició agreujat en el cas valencià per la fuga del seu portaveu parlamentari i últim candidat, Toni Cantó. L’actor és en l’actualitat un càrrec públic del Govern de la Comunitat de Madrid gràcies al PP i el grup a les Corts té cinc diputats menys. La conclusió és que, dos anys i mig després dels comicis valencians, Cs desapareixeria de les Corts si se celebressin eleccions ara. 

Els desacords no penalitzen

El panorama que reflecteix l’enquesta d’Invest Group és que el Govern d’esquerres seria el principal beneficiat de l’enfonsament de la formació de centredreta, ja que no hi hauria hagut un traspàs massiu del vot als altres partits de la dreta. Almenys per ara. La majoria dels antics votants de Cs (gairebé la meitat) no saben què votarien avui o s’abstindrien.

Així, la primera conclusió és que el bloc d’esquerres rendibilitza la gestió de la Covid-19 i, en canvi, no se’n ressent dels desacords públics entre els tres partits, més visibles que la legislatura anterior. 

El PSPV consolidaria el seu estatus de primera força, amb 36 escons (9 més que els obtinguts el 2019) i un vot estimat per sobre del 31%. La projecció de diputats del partit del president de la Generalitat, Ximo Puig, és la mateixa que el sondeig oferia fa un any. 

L’empenta dels socialistes va acompanyada amb uns bons pronòstics per a les altres dues formacions del Consell. Compromís obtindria 16 escons, un menys dels que té en l’actualitat i amb una projecció del vot a l’alça respecte a l’enquesta de fa un any. 

Unides Podem també resisteix, malgrat els canvis en la direcció i la sortida del Consell del seu vicepresident Rubén Martínez Dalmau: la seva estimació de vot estaria en el 9,2% (lluny de la barrera del 5%) i progressaria fins als 10 diputats, 2 més dels aconseguits el 2019.

El treball de camp del sondeig està fet entre el 20 i el 29 de setembre, abans per tant de la convenció nacional i el míting multitudinari que va celebrar el PP el cap de setmana passat a València. La formació que ara lidera Carlos Mazón avança en les seves expectatives, però es quedaria lluny de conformar una opció de canvi, ni tan sols amb la ultradreta. El PP aconseguiria 24 escons, 5 més dels que té ara i 3 més dels que li donava l’enquesta el 2020. No obstant, és la formació que més creix en estimació de vot respecte a l’últim baròmetre, fins al 21,69%.

Notícies relacionades

Vox també augmenta la seva projecció de vot en relació a l’octubre del 2020 i se situaria en el 12,8%. La seva evolució és un camí de creixement continu, que no s’atura des de l’abril del 2019 (va obtenir el 10,4% dels vots en les eleccions autonòmiques). Seria la quarta força del territori valencià amb 13 diputats, si hi hagués eleccions avui. Són tres més dels aconseguits fa dos anys.

Més vot del PP a Vox que al revés i la fuga d’UP és al PSPV

Més vot del PP a Vox que al revés i la fuga d’UP és al PSPVLa clau del moment és què fa qui va votar Ciutadans el 2019. El 25% repetiria, el 32,5% no té decidit el vot (gairebé la meitat de la resta) i un 12,5% diu que s’abstindrà. La fuga és gairebé igual al PSPV (12,5%), el PP (10%) i Vox (7,5%). La fidelitat més gran es dona en els votants de Compromís (82,1%) i el PSPV (81,2%). Aquest percentatge és del 72,6 al PP i el 69,2 a Unides Podem (UP). La fuga més gran del PP és cap a Vox (11,5%), mentre que a la inversa és del 7,1%. La transferència d’UP és cap a la indefinició en primer lloc (13,4%) i després al PSPV (9,6%) i el Pacma (3,8%).