Prevenció de la corrupció

El Consell d’Europa torna a estirar les orelles a Espanya per la renovació del CGPJ

  • El Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa retreu la falta d’avenços i demana un debat «en un clima de respecte mutu» per eliminar la intervenció dels polítics

  • Es fa ressò de les crítiques públiques per la relació entre la fiscal general i l’Executiu i reclama «més esforços» per protegir el ministeri fiscal d’«interferències indegudes»

Primera reunió del ple del CGPJ després de la renovació.

Primera reunió del ple del CGPJ després de la renovació. / JOSÉ LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Nou toc d’atenció a Espanya del Consell d’Europa a compte del sistema d’elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). L’últim informe del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), publicat aquest dijous, lamenta la falta d’«avenços positius tangibles» i insta les autoritats espanyoles a complir sense demora la recomanació que l’elecció dels vocals sigui realitzada pels mateixos jutges i no pels polítics. «Això és motiu de preocupació, ja que el CGPJ és responsable d’algunes decisions crucials en el poder judicial, inclosa la designació de jutges en càrrecs superiors i les qüestions disciplinàries», adverteixen.

El document es fa ressò de la postura del Govern de Pedro Sánchez i remarca que «la informació aportada per les autoritats espanyoles no diu res nou. La situació és exactament la mateixa a la de l’informe del 2013 i les preocupacions expressades pel GRECO segueixen igual, si no més que abans», assenyala el document, que reitera la importància de consultar el poder judicial i que tingui veu en les decisions clau relatives al seu funcionament i les seves prioritats. 

«Els debats necessaris referent a això amb altres poders de l’Estat s’han de celebrar en un clima de respecte mutu i tenir especialment en compte la preservació de la independència i la imparcialitat del poder judicial», recomana el document, en el que sembla un retret a la batalla política desencadenada entre els partits al Govern i l’oposició que lidera el PP per una renovació que està estancada des de fa més de dos anys i que ha transcendit a fòrums internacionals. 

Independència judicial

No és l’únic retret. L’informe recorda que un dels objectius més importants d’un consell judicial és salvaguardar la independència del poder judicial, tant en aparença com a la pràctica, cosa que s’aconsegueix fent que els jutges siguin elegits pels seus semblants i que les autoritats polítiques, com el Parlament o l’Executiu, no intervinguin en cap etapa del procés de selecció. El resultat en el cas d’Espanya, adverteixen, ha sigut «al contrari, com ho demostra la reiterada inquietud pública en aquest àmbit». 

L’informe també reconeix que hi ha hagut una millora quant a la transparència i objectivitat dels nomenaments per a les més altes funcions del poder judicial, però assenyala que es pot fer més per simplificar els requisits aplicables en aquest àmbit i reconsiderar la inclusió de candidats no preseleccionats després de les entrevistes. Tot i així, el GRECO lamenta que les crítiques sobre la percepció de la politització del CGPJ repercuteixen negativament en les decisions de nomenaments adoptades per aquest últim. 

«Fins i tot si els procediments per al nomenament dels llocs superiors de la judicatura s’han articulat i millorat amb el temps, persisteix als ulls dels ciutadans una ombra de dubte sobre la seva imparcialitat i objectivitat», admet l’informe, que recorda la importància de la composició del CGPJ, atès el seu ampli marge de discrecionalitat per al nomenament dels llocs superiors de la judicatura.

Paper de la Fiscalia General

El balanç tampoc és plenament positiu pel que fa a la prevenció de la corrupció en l’àmbit dels fiscals. Entre les recomanacions figuren: reconsiderar el mètode de selecció i el mandat del fiscal general, establir requisits i procediments jurídics clars per augmentar la transparència de la comunicació entre fiscal general i govern i, finalment, estudiar vies per dotar de més autonomia el ministeri fiscal. L’informe conclou que no s’ha produït «cap canvi en el mètode de selecció ni en la durada del mandat del fiscal general», cosa que entela la percepció d’autonomia del ministeri fiscal, tot i que hi ha hagut alguns avenços pel que fa a la transparència i autonomia. 

A més, el GRECO reitera els seus dubtes sobre el fet que el Ministeri de Justícia «decideixi sobre l’assignació de personal a les diferents fiscalies, entre les quals, l’especialitzada en la lluita contra la corrupció i la criminalitat organitzada», ja que l’autonomia de gestió és una garantia important de la independència i eficiència del ministeri fiscal. També posa èmfasi en el marc de la reforma prevista de la llei d’enjudiciament criminal, en la necessitat de garantir la no ingerència de les pressions externes. Una situació que exigeix, segons el parer d’aquest òrgan, «més esforços» i una reflexió més gran sobre les garanties addicionals que poden introduir-se al ministeri fiscal espanyol per protegir-lo d’interferències indegudes.

Mesures entre els diputats

Notícies relacionades

Menys retrets figuren quant a la prevenció de la corrupció respecte al Parlament. L’informe destaca l’aprovació d’un codi de conducta per a diputats i senadors «consensuat, ben pensat i exhaustiu», amb uns requisits de transparència reforçats i un mecanisme de compliment. El GRECO també destaca que el règim d’informació financera i d’interessos dels parlamentaris és en general raonablement complet, tot i que encoratja les autoritats espanyoles a millorar-lo en el futur amb un desglossament més detallat de certes categories d’interessos, com informació sobre el valor de mercat d’immobles i vehicles, i noms de les empreses a les quals pertanyen les accions i participacions. Els clarobscurs persisteixen quant a les relacions dels parlamentaris amb els grups d’interès per la falta d’una reglamentació concreta.

El document, aprovat en l’assemblea del març passat i la publicació de la qual ha sigut autoritzada per l’Executiu de Pedro Sánchez, analitza els progressos realitzats per Espanya en el compliment de les onze recomanacions del 2013 sobre mesures contra la corrupció entre diputats, jutges i fiscals. Els autors de l’informe reconeixen que les dificultats del 2019, a causa de la celebració de dues eleccions generals, i el 2020, amb la pandèmia i l’estat d’alarma, han retardat o han deixat en suspens diverses reformes previstes, també en matèria de lluita contra la corrupció.