Malalties infantils

La immunoteràpia oral davant les al·lèrgies alimentàries millora el 80% dels casos: «És un canvi de paradigma»

La introducció progressiva i controlada de l’aliment s’ha consolidat com a teràpia eficaç, especialment davant les al·lèrgies a la llet, l’ou i la fruita seca

La demanda de productes per a l’al·lèrgia creix un 8% a les farmàcies, «molt per sobre» dels nivells d’altres anys

La immunoteràpia oral davant les al·lèrgies alimentàries millora el 80% dels casos: «És un canvi de paradigma»

ShutterStock

2
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

La prevalença de les al·lèrgiesalimentàries ha augmentat significativament en les últimes dècades, especialment entre la població infantil i juvenil. Segons les estadístiques, el nombre de nens amb reaccions al·lèrgiques als aliments augmenta cada any un 2%. Davant d’això, l’estratègia tradicional ha sigut clara: evitar l’aliment que produeix els símptomes. No obstant, en l’última dècada s’ha obert pas a la immunoteràpia oral, que consisteix en tot el contrari, a introduir, de manera progressiva i controlada, l’aliment que produeix el dany, a fi de disminuir la patologia.

La nova opció terapèutica aconsegueix que fins a un 80% dels nens i adolescents tractats aconsegueixi tolerar l’aliment al qual és al·lèrgic, per la qual cosa s’ha convertit en una pràctica clínica freqüent, especialment en les al·lèrgies a la llet, l’ou i la fruita seca.

«Som davant un canvi de paradigma que recolza una intervenció precoç i personalitzada, més enllà de l’evitació, amb l’objectiu no només de prevenir reaccions accidentals, sinó també de modificar l’evolució natural de la malaltia al·lèrgica», explica la doctora Olga Domínguez, del Servei d’Al·lergologia i Immunologia Clínica de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

La immunoteràpia oral ha sigut un dels temes abordats al 50è Congrés de la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (SEICAP), on els especialistes han destacat que es tracta d’una estratègia eficaç, però que no és aplicable a tots els casos. Els pediatres al·lergòlegs coincideixen que la seva administració s’ha d’individualitzar en funció de factors com l’edat, la gravetat de l’al·lèrgia o la presència d’altres patologies. Així mateix, exigeix una avaluació acurada en cada cas, per reduir el risc de reaccions greus i l’impacte en la seguretat dels pacients.

Els riscos

«Una indicació inapropiada pot generar més riscos que beneficis», adverteix la doctora Mònica Piquer, de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i vocal de SEICAP. A més, és necessari definir l’objectiu terapèutic en cada pacient, que pot variar des de reduir el risc de reaccions greus fins a augmentar la tolerància a l’aliment o, en determinats perfils, avançar cap a una possible remissió.

Un dels principals desafiaments de la immunoteràpia oral és evitar l’aparició de reaccions durant el tractament. Identificar els pacients amb més risc resulta clau per millorar la seva seguretat. «Preveure aquest risc permet anticipar-se i adaptar l’estratègia terapèutica», afegeix Piquer.

Estratègies complementàries

Notícies relacionades

En aquest context, és aconsellable l’inici a edats més primerenques o l’aplicació de pautes més lentes i amb dosis més baixes, enfocaments que s’han associat a una probabilitat més gran de remissió. I s’estan explorant abordatges més complexos i personalitzats. «La immunoteràpia oral simultània a múltiples aliments, amb pautes lentes i dosis baixes, ha demostrat ser factible i eficaç per induir desensibilització a diversos al·lergògens simultàniament», ha explicat al seu torn Carmen Riggioni, especialista de l’Hospital for Sick Children de Toronto, Canadà.

Així mateix, els fàrmacs biològics han emergit com una alternativa complementària en pacients amb al·lèrgies múltiples o perfils de més risc. «Alguns fàrmacs biològics han mostrat oferir protecció davant les reaccions al·lèrgiques, però el seu ús s’ha d’individualitzar i requereix una acurada valoració del balanç benefici-risc», ha assenyalat Daniel Lozano-Ojalvo, científic titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).