La immunoteràpia oral davant les al·lèrgies alimentàries millora el 80% dels casos: «És un canvi de paradigma»

La nova opció terapèutica aconsegueix que fins a un 80% dels nens i adolescents tractats aconsegueixi tolerar l’aliment al qual és al·lèrgic, per la qual cosa s’ha convertit en una pràctica clínica freqüent, especialment en les al·lèrgies a la llet, l’ou i la fruita seca.

«Som davant un canvi de paradigma que recolza una intervenció precoç i personalitzada, més enllà de l’evitació, amb l’objectiu no només de prevenir reaccions accidentals, sinó també de modificar l’evolució natural de la malaltia al·lèrgica», explica la doctora Olga Domínguez, del Servei d’Al·lergologia i Immunologia Clínica de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

La immunoteràpia oral ha sigut un dels temes abordats al 50è Congrés de la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (SEICAP), on els especialistes han destacat que es tracta d’una estratègia eficaç, però que no és aplicable a tots els casos. Els pediatres al·lergòlegs coincideixen que la seva administració s’ha d’individualitzar en funció de factors com l’edat, la gravetat de l’al·lèrgia o la presència d’altres patologies. Així mateix, exigeix una avaluació acurada en cada cas, per reduir el risc de reaccions greus i l’impacte en la seguretat dels pacients.

Els riscos

«Una indicació inapropiada pot generar més riscos que beneficis», adverteix la doctora Mònica Piquer, de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i vocal de SEICAP. A més, és necessari definir l’objectiu terapèutic en cada pacient, que pot variar des de reduir el risc de reaccions greus fins a augmentar la tolerància a l’aliment o, en determinats perfils, avançar cap a una possible remissió.

Un dels principals desafiaments de la immunoteràpia oral és evitar l’aparició de reaccions durant el tractament. Identificar els pacients amb més risc resulta clau per millorar la seva seguretat. «Preveure aquest risc permet anticipar-se i adaptar l’estratègia terapèutica», afegeix Piquer.

Estratègies complementàries

Notícies relacionades

Enxampen a Llançà un grafiter de trens fitxat a França amb 93 esprais i positiu en drogues

Menor admet que «alguna cosa ha fallat» en el feminicidi de Figueres, però defensa que «el sistema sí que funciona»

En aquest context, és aconsellable l’inici a edats més primerenques o l’aplicació de pautes més lentes i amb dosis més baixes, enfocaments que s’han associat a una probabilitat més gran de remissió. I s’estan explorant abordatges més complexos i personalitzats. «La immunoteràpia oral simultània a múltiples aliments, amb pautes lentes i dosis baixes, ha demostrat ser factible i eficaç per induir desensibilització a diversos al·lergògens simultàniament», ha explicat al seu torn Carmen Riggioni, especialista de l’Hospital for Sick Children de Toronto, Canadà.

Així mateix, els fàrmacs biològics han emergit com una alternativa complementària en pacients amb al·lèrgies múltiples o perfils de més risc. «Alguns fàrmacs biològics han mostrat oferir protecció davant les reaccions al·lèrgiques, però el seu ús s’ha d’individualitzar i requereix una acurada valoració del balanç benefici-risc», ha assenyalat Daniel Lozano-Ojalvo, científic titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).