Memòria històrica

El Govern central reconeix que la prefectura de Via Laietana va ser un centre de tortures

  • Aragonès ha anunciat que treballarà per convertir la seu policial de Via Laietana en centre de memòria històrica

El Govern central reconeix que la prefectura de Via Laietana va ser un centre de tortures

RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

La portaveu del Govern central, Isabel Rodríguez, ha reconegut aquest dimarts que el seu Govern sí que creu que la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona va ser «un lloc de repressió i tortura», i ha argumentat que el que va voler fer el secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez Ruiz, al lloar aquesta comissaria va ser «posar en valor» el paper «fonamental» que exerceix el cos de la Policia Nacional.

Després de fer aquestes declaracions, Pere Aragonès, el president de la Generalitat, ha anunciat durant el Debat de Política General celebrat aquest mateix dimarts al Parlament que el Govern treballarà per convertir la prefectura de Via Laietana en un centre de memòria històrica i de «denúncia del franquisme». «Treballarem per convertir la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana en un centre d’interpretació de la memòria i denúncia del franquisme», ha anunciat Aragonès, que ha defensat que «les tortures que s’hi van produir» durant la dictadura franquista «mai més tornin a passar enlloc i contra ningú». Aquesta seu, ha remarcat, «no és un símbol democràtic i, si algú ho considera un símbol democràtic, demostra quina és la seva definició de democràcia».

Repressió i tortura

La polèmica, va ser generada per les declaracions del ‘número dos’ del ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, i han portat ERC a demanar-ne la dimissió i a ser desautoritzat per Unides Podem, per enaltir aquesta comissaria, sense fer referència al seu passat durant el franquisme. La portaveu del Govern central s’ha negat, en primer lloc, a interpretar les paraules del secretari d’Estat i, a continuació, ha volgut aclarir que l’opinió del seu Govern és que aqust lloc va ser escenari de «repressió i de tortura». Així mateix, ha defensat que l’Executiu es pot «sentir orgullós» de «dignificar la memòria democràtica» d’Espanya i de «donar resposta a la memòria dels qui van patir la persecució i la dictadura en altres moments de la història».

Notícies relacionades

A continuació ha remarcat que, al seu entendre, el que va fer el secretari d’Estat de Seguretat quan va parlar d’aquesta comissaria «és una cosa que és compartida per tot el Govern», que és «posar en relleu el paper de la Policia Nacional a tot el territori». «A Espanya, i també a Catalunya i a Barcelona», ha conclòs. «Crec que és també una part del nostre Estat molt valorada per la ciutadania i, sens dubte, exerceix un paper fonamental pel que fa a l’ordre públic», ha afegit Rodríguez.

El PSOE ja va recolzar l’any 2019 al Congrés una proposició de llei d’ERC per traslladar la Policia Nacional a una altra ubicació i convertir aquesta comissaria en un museu, si bé aquesta iniciativa, que rebutgen de ple els sindicats policials, mai s’ha fet realitat. Ara ha sigut Aragonès qui ha defensat que el Govern treballarà per convertir-ho en un centre d’interpretació de la memòria i denúncia del franquisme perquè «les tortures que s’hi van produir» durant la dictadura franquista «mai més tornin a passar enlloc i contra ningú».