Montero anuncia per al novembre unes conclusions sobre el finançament autonòmic que no satisfaran tothom

La ministra ha pintat un panorama difícil per aconseguir un acord final. Ha exposat els tres blocs territorials amb postures diferents sobre el model de finançament. En un ha situat Galícia, Astúries, les dues Castelles, Cantàbria, Extremadura, La Rioja i Aragó. Són territoris que «volen mantenir molts elements de l’actual sistema», ha assenyalat. Ha citat després a la Comunitat Valenciana, Andalusia i Múrcia que «defensen un canvi urgent i substancial del model». I després hi hauria, segons la seva visió, Madrid, Catalunya i Balears, que posen el seu focus a modificar el límit de la solidaritat amb la resta.

«Aquesta és la realitat, no se l’inventa el Govern per no reformar. La situació exigeix altura de mires per veure Espanya com un tot i assegurar un mínim de finançament per a cada ciutadà i que la igualtat sigui realitat», ha assenyalat.

Amb tot, Montero ha parlat que la reforma és «urgent» i ha afirmat que el compromís del Govern amb el nou model «és ferm». Ha recordat que les comunitats infrafinançades, com la valenciana, reclamen un fons transitori de compensació, però no ha manifestat cap compromís concret sobre això. En el torn de rèplica sí que s’ha mostrat favorable a fórmules d’aquest tipus, però ha recordat que Madrid s’hi va oposar quan en l’últim consell de política fiscal va plantejar destinar a aquest fi una part dels 13.000 milions del fons Covid del 2021.

Montero sí que ha remarcat l’esforç del Govern pel finançament de les autonomies durant la pandèmia i ha anunciat que el 2022 tindran una transferència extraordinària de 7.000 milions per compensar la liquidació negativa del sistema de finançament. Aquest fons s’articularà per dues mesures addicionals. A més ha anunciat que les entregues a compte augmentaran un 6,3% respecte al 2021 fins a 112.213 milions.

La ministra ha expressat sensibilitat amb els criteris valencians. En especial en el torn de rèplica. «No hi ha justificació per explicar la diferència de finançament, 800 euros per càpita, entre la més ben finançada i la més mal finançada (Cantàbria i la Comunitat Valenciana). No hi ha variable que ho expliqui. Per tant, cal corregir-ho», ha dit en resposta a Compromís. I ha asseverat que comparteix que el sistema ha generat una part important del deute valencià i «hem d’abordar el deute acumulat [amb la Comunitat Valenciana]».

El debat ha estat centrat sobre la Comunitat Valenciana i ha tingut un protagonisme dels diputats valencians. La compareixença era resposta a Compromís i el seu diputat, Joan Baldoví, ha reconegut «l’esforç d’aquest Govern en temps de pandèmia. És el que esperava d’un govern progressista. Per a això els vam votem». «Però són mesures puntuals. No és el camí». Baldoví ha reclamat solucions estructurals i ha recordat la demanda del fons de compensació, que ahir també van reclamar Ximo Puig i Juan Manuel Moreno Bonilla en la cimera de la Comunitat Valenciana i Andalusia.

El valencianista ha remarcat els vaivens sobre aquest assumpte entre diferents membres del Govern per concloure: «Fa tres anys que hi són i seguim igual. Tenim serveis però no recursos. La meva comunitat és cada any més pobra i està més endeutada».

Baldoví també ha contestat al PP i Vox. Pels populars ha intervingut Macarena Montesinos, que ha acusat la ministra d’«una falsedat més». Segons ha dit, les comunitats estan «en fallida pel forat» que va deixar Zapatero abans d’anar-se’n. «No hi ha model perquè no han volgut. Estan satisfets amb acontentar independentistes i arremetre contra el PP».

Un altre valencià, Txema Guijarro, ha sigut el ponent per Unides Podem. Ha xifrat la infrafinanciació valenciana en 6.300 milions des de l’arrencada del model. I ha lamentat un deute 21 punts superior a la mitjana espanyola. «A ningú li ha d’estranyar que Puig faci els seus contactes amb Andalusia» amb aquest context.

Guijarro ha expressat el seu recolzament a la reforma, però ha posat unes prioritats. «Hi ha d’haver un blindatge dels serveis públics» i ha demanat reenfocar el debat cap al sòl d’ingressos abans que sobre el sostre de despesa. Ha demanat més autonomia fiscal i reestructuració del deute.

ERC s’ha erigit també en defensora dels interessos del «País Valencià» amb els seus 13 diputats. El diputat Margall Sastre ha exposat una situació valenciana que, «si no és espoli, s’hi assembla molt». La solució que ha proposat és un concert econòmic i sobirania financera, «que Madrid deixi de decidir pels valencians. Que els valencians tinguin la clau de la caixa».

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

La coordinadora de Ciutadans a la C. Valenciana, María Muñoz, ha sigut l’intervinent pels taronja i ha acusat el Govern d’enganyar Puig i aquest, de deixar-se enganyar. Ha criticat el PP i el PSOE per igual, per deixar tots dos la C. Valenciana com a «fanalet vermell». I Compromís els ha etiquetat com «els únics nacionalistes que no treuen res de Sánchez».

Per part dels socialistes hi ha participat en el debat l’alcoiana Patricia Blanquer, que ha remarcat que el Govern de Sánchez està complint per la via dels fets. «S’està aconseguint protegir com mai abans les comunitats», ha dit. I ha enumerat les xifres rebudes per la C. Valenciana i les ha comparat amb les que arribaven en temps de Mariano Rajoy. «Per primera vegada la despesa social està per sobre de la mitjana», ha dit. «Aquest Govern és garantia de solucions». I ha demanat un altre to als grups per buscar consensos per a una reforma estable del model. «Aquest Govern dona oxigen amb transferències», no amb deute, com en l’etapa Rajoy.