Consell Executiu

ERC i Junts consagren en el pla de Govern l’aposta per la taula de diàleg

  • L’Executiu català posa èmfasi en l’agenda social i inclou els acords d’Esquerra amb la CUP

  • Es compromet a incrementar el pressupost de sanitat en 5.000 milions addicionals els pròxims 5 anys

ERC i Junts consagren en el pla de Govern l’aposta per la taula de diàleg

EFE / MARTA PÉREZ

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

Si una cosa distingeix el Govern liderat per Pere Aragonès és el seu intent, cal veure amb quin èxit, per conjugar la continuació del procés amb la gestió del dia a dia. És a dir, i com afirmen els republicans per donar sempre bona mostra que el seu objectiu prioritari no és cap més que la secessió, del ‘mentrestant’. La triple crisi associada a la pandèmia –sanitària, social i econòmica– ha desembocat en un esforç del bipartit ERC-Junts per reforçar aquesta gestió del dia a dia mitjançant un pla de Govern, un full de ruta amb el qual, passada la legislatura, i fins i tot durant, es puguin retre comptes del que s’ha fet.

L’escenari econòmic del qual parteix el Govern, segons diuen els esborranys amb què s’ha treballat i a què aquest diari ha tingut accés, és «optimista». La previsió pròpia de creixement és del 6%, per a aquest 2021, i d’un 5,2% per a l’any vinent. Una fortalesa basada en les exportacions, «en màxims històrics» i el retorn del turisme.

Així, el Govern fa seu el discurs d’investidura d’Aragonès, que dibuixava quatre grans eixos en la seva gestió (basats en les transformacions democràtica, social, verda i feminista) . A aquests cap sumar-hi un cinquè element, l’economia «del coneixement», digital i emprenedora, fruit de la mixtura dels postulats del president i del seu vicepresident, Jordi Puigneró (Junts).

Negociació amb l’Estat

Amb tot, el pla de Govern, dins de les 1.500 mesures i submesures previstes, 300 de les quals, qualificades d’«estratègiques», conté la inevitable citació al conflicte polític, per desfer greuges i per evitar que ningú caigui en la temptació d’assenyalar que el Govern se centra en la gestió «autonomista» de Catalunya.

Així, en el punt 1.1.1, és a dir, el primer, s’afirma que la intenció és «avançar cap a la resolució democràtica del conflicte polític» mitjançant «l’impuls del procés de negociació segons els estàndards democràtics internacionals i articulat a través d’una taula de negociació entre els dos governs». En el següent apartat s’esmenta la defensa de l’amnistia i de l’exercici del dret a a l’autodeterminació, com a integrants de la proposta catalana en aquesta taula.

A partir d’aquí, amb excepció feta a alguna menció al recolzament al comitè olímpic català i al reconeixement de les seleccions pròpies, el full de ruta s’endinsa al llarg de més de 140 pàgines en el ‘mentrestant’. S’inclouen tant els acords entre Junts i ERC per a la investidura, com els dels republicans amb la CUP, que, ara, per tant, els postconvergents fan seus.

Injecció en vivenda i salut

Destaca la reiteració de promeses expressades en el debat d’investidura i plasmades en el pacte de Govern entre Esquerra i Junts: 1.000 milions d’euros en política de vivenda durant la legislatura i un pla «de rescat social» de 700 milions que Aragonès va prometre per als 100 primers dies de la seva navegació i que el tercer sector social reclama que es concreti al més aviat possible davant el creixement de les desigualtats. En les polítiques socials, el pla és ambiciós i afronta reformes de pes. Així mateix, el full de ruta preveu l’increment del pressupost en sanitat en 5.000 milions els pròxims cinc anys.

Ambició social

En polítiques socials s’inclouen també aspectes acordats amb la CUP, com el pla pilot per a la renda universal «en determinades franges d’edat». Una proposta sobre la qual Junts per Catalunya ha expressat públicament les seves reticències. El pla promet la integració entre polítiques socials i sanitàries, una vella reivindicació del sector, mitjançant la creació d’una agència d’atenció integrada social i sanitària. Es promet també actualitzar i millorar l’actual contracte programa amb les entitats que presten serveis socials i que denuncien la congelació de les tarifes.

Destaca l’absència de referències directes a l’ampliació de l’aeroport del Prat. El que se n’esmenta se cenyeix a la reclamació històrica de la gestió autonòmica dels aeròdroms catalans –i també dels ports– i la seva interconnexió en termes de mobilitat. Però s’eludeix el debat existent en relació amb la proposta d’Aena.

Notícies relacionades

Rebaixa d’impostos als més necessitats

En matèria d’impostos, el pla no entra en detalls però en deixa pistes. Apunta cap a una rebaixa de pressió fiscal «als i les contribuents amb menor capacitat econòmica». I, en sentit contrari, suggereix una càrrega d’impostos verds més gran: «Intensificar els tributs mediambientals existents». També s’inclou la promesa d’una banca pública, un element inclòs també en el pacte firmat entre Esquerra i la CUP.