Iglesias enalteix el paper fonamental que va jugar Iván Redondo en la moció de censura a Rajoy

L’1 de juny del 2018, Mariano Rajoy va ser desnonat del palau de la Moncloa amb una moció de censura que va situar Pedro Sánchez com a president del Govern. Més de tres anys després, continuen sortint anècdotes d’aquell dia. L’exvicepresident Pablo Iglesias, ara reconvertit en tertulià, ha revelat el paper fonamental que va jugar el llavors director del Gabinet de Presidència, Iván Redondo.

L’exlíder morat, que sempre ha parlat bé del que va ser fins al juliol un dels principals estrategs de Sánchez, ha assegurat aquest dilluns a RAC1 que la moció de censura contra l’expresident popular era una «obvietat» per a Unides Podem, però que en les files socialistes no es veia tan clar. «Segurament, per a un PSOE sense Iván Redondo hauria sigut molt més complicada», ha asseverat Iglesias.

Notícies relacionades

Iván Redondo assegura que no tornarà a la política «en aquest moment», tot i que és «al servei del president»

El Suprem rebutja la intenció del jutge Peinado d’imputar Bolaños en el cas Begoña al no apreciar cap indici de delicte

«Iván ha intentat construir un concepte de tàctica política que ell denominava els escacs aleatoris, que estan fonamentats en la manera de jugar de Bobby Fischer, que pel que sembla consistia a fer jugades inversemblants que canviaven per complet la realitat del tauler i, a partir d’aquí, l’habilitat i velocitat dels jugadors era determinant», ha explicat l’exlíder d’Unides Podem. Aquesta raó, ha explicat, és també el motiu que hi hagués certa simpatia entre Redondo i els dirigents d’Unides Podem: «Era molt de l’estil de Redondo de fer política i una de les raons per la qual nosaltres li agradàvem».

Preguntat per la sortida de Redondo del Govern en la remodelació que va posar en marxa Sánchez el mes de juliol, Iglesias ha considera que l’excap de Gabinet «ha sigut una de les ments fonamentals» del projecte de Sánchez. «Se’m fa estrany», ha dit sobre la seva destitució. A més, s’ha mostrat estranyat que el cap de l’Executiu hagi prescindit de gran part del seu nucli més dur.