Els conflictes de l’Estat amb les autonomies davant el Constitucional cauen un 78% des del 2019

El llum sempre està encès amb Catalunya, però el Govern central intenta que es vegi que ho està també per a totes les comunitats. Que amb «totes» coopera i amb totes desitja conduir unes relacions de «normalitat». Reivindica que ho fa a través de fòrums bilaterals –com la taula de diàleg ara oberta amb Generalitat o les comissions bilaterals que permeten diversos estatuts d’autonomia, començant pel català– o multilaterals, i també a través de mecanismes com la reducció de la litigiositat. És a dir, que l’Executiu central intenta dialogar amb la comunitat de la qual ha emanat una disposició presumiblement inconstitucional perquè revisi i modifiqui aquells punts que siguin sospitosos, a fi d’evitar el recurs davant el Tribunal Constitucional.

Aquest objectiu, la reducció de la conflictivitat Estat-comunitats autònomes, ha sigut perseguit per l’Executiu de Pedro Sánchez des que va arribar al poder el juny del 2018. I com remarquen al Ministeri de Política Territorial, que des del juliol dirigeix Isabel Rodríguez, les dades els avalen. En la 10a legislatura (2011-2016), amb el PP al Govern, l’Estat va plantejar 77 recursos contra les autonomies. En la 11a, la legislatura curta que es va estendre de gener a juliol del 2016 per l’obligada repetició electoral al no prosperar la investidura, van ser 11 les impugnacions. En la 12a (2016-2019), van compartir el poder Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, i van ser 50 els recursos, molts dels quals fruit del procés.

En la 13a, entre maig i desembre del 2019 –de nou va fer falta anar a les urnes el 10 de novembre després de la impossibilitat d’elegir president després de les generals del 28 d’abril–, les impugnacions que l’Estat va portar davant el TC contra disposicions de les autonomies van ser 7. I en l’actual legislatura, la que s’estén des de gener del 2020, s’acumulen 12 recursos, segons les dades recollides a l’últim butlletí de política territorial, de 31 d’agost del 2021, i que la ministra Isabel Rodríguez exposarà aquest dimecres al Congrés.

És a dir, que la conflictivitat de l’Estat cap a les comunitats ha caigut un 84,41% des del 2011-2016 –el mandat complet de Rajoy– fins al 2020-2021, la legislatura actual de Sánchez. Si s’hi sumen els períodes en funcions (de gener a juliol del 2016, amb Rajoy a la Moncloa, i de maig a desembre del 2019, amb el líder socialista en el poder), el compte és de 88 (77 + 11) fins a 19 (7 + 12), així que la litigiositat s’hauria reduït un 78,40%. Les 50 impugnacions de la legislatura marcada per la moció de censura van ser presentades, en la seva immensa majoria, pel PP, que va haver de lidiar amb tota l’ofensiva de la Generalitat que va desbordar el perímetre constitucional.

Més problemes amb Catalunya

Dels 12 recursos elevats davant el TC pel Govern central en aquesta legislatura, cinc es van dirigir contra lleis catalanes: la que creava l’impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient, la d’ordenació del litoral i tres de relatives a la protecció del dret a la vivenda i la regulació del lloguer.

En el sentit invers, també ha caigut la conflictivitat des de les comunitats cap a l’Estat. En la 10a legislatura (2011-2016), les autonomies van interposar 136 recursos contra l’Executiu de Rajoy. Van ser 15 en la 11a (2016-2016), 18 en la 12a (2016-2019), 3 en la 13a (2019-2019) i 7 en la 14a (2020-). És a dir, que de les 151 impugnacions que les comunitats van presentar entre el 2011 i finals del 2016 es va passar a 10 entre el 2019 i avui. Un 93,38% menys. En aquesta legislatura, dels set recursos firmats per les autonomies, quatre van sortir de Catalunya (per l’ingrés mínim vital, per actuacions de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i per la llei que perseguia la ‘república digital’ catalana).

Al Ministeri de Política Territorial, funciona la Comissió de Seguiment de les Disposicions i Actes de les Comunitats Autònomes, que examina tota la normativa que emana de les comunitats autònomes. Aquest òrgan, una vegada que compta amb els informes que evacuen els ministeris concernits per cada llei autonòmica, acorda tres tipus de decisions. Un, constata que no hi ha tatxa d’inconstitucionalitat. Dos, veu que no hi ha aspectes que contravinguin la Carta Magna però sí que anticipa una potencial controvèrsia competencial en l’aplicació o desenvolupament reglamentari (i en aquest cas es remet una carta de cooperació a la comunitat respectiva, perquè tingui en compte aquestes apreciacions).

Tres, sí que detecta motiu d’inconstitucionalitat, i en aquest escenari o bé proposa al Consell de Ministres que elevi el recurs davant el TC, previ dictamen del Consell d’Estat, o bé activa un mecanisme que incorpora la llei orgànica del TC al seu article 33.2: es reuniria la comissió bilateral de cooperació per instar la comunitat a modificar o retirar els punts conflictius, a fi d’evitar la interposició final del recurs.

Ara mateix, està pendent la decisió de l’Executiu central sobre el decret llei dels avals de la Generalitat, a través de l’Institut Català de Finances (ICF), als ex alts càrrecs encausats per la promoció exterior del procés. La instructora del Tribunal de Comptes va demanar informe a l’advocat de l’Estat de l’òrgan, i aquest es va inhibir a favor de l’Advocacia General, que encara no s’ha pronunciat. «No hi ha avanços en aquesta qüestió», va respondre Rodríguez durant l’entrevista amb EL PERIÓDICO de divendres. 

La portaveu del Govern central remarcava a aquest diari com havia canviat el «clima polític» en els últims anys. «En les relacions que mantenim amb les comunitats –apuntava–, ha baixat dràsticament el nombre de recursos que s’interposen per part de l’Estat a les normatives autonòmiques, i de manera molt dràstica ha baixat el nombre de recursos que arriben de les comunitats a l’Estat. Per tant, el Govern central actua, exerceix la seva responsabilitat, ho fa des del diàleg i això implica cert assossec, col·laboració amb les comunitats, que és molt positiva en un moment en què la confiança a Espanya és molt important per atraure inversió i desplegar tot el pla de recuperació econòmica».

Defensa de la bilateralitat

La ministra adverteix que per la via unilateral, la que va utilitzar la Generalitat en ple procés, «no es va enlloc». «Són necessaris espais bilaterals i multilaterals com els espais en què treballa el Govern i que han sigut molt útils aquests anys». Rodríguez creu que la fórmula d’«èxit» que s’ha utilitzat en la gestió de la pandèmia, marcant objectius –com el 70% de la població vacunada per a finals d’agost, que es va aconseguir– i en diàleg amb les comunitats, de tu a tu i entre totes, en el marc del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), és una «fórmula a explorar per a una expansió més gran o desenvolupament del nostre Estat autonòmic».

L’Executiu recorda que tant la bilateralitat –que critica l’oposició conservadora– com la multilateralitat estan «avalades pel Tribunal Constitucional» i són fòrums que «es complementen». El Govern central defensa que està «impulsant la cooperació i el diàleg amb totes les comunitats i utilitzant aquest mecanisme constitucional per arribar a punts d’acord».

Notícies relacionades

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

ERC busca en la indústria un motor per atraure nous votants

Política Territorial recorda que, des del 2018, des que Sánchez va arribar al poder, s’han reunit les comissions bilaterals de cooperació (estatutàries) d’Aragó, Castella i Lleó, Catalunya i el País Valencià, i han demanat la convocatòria d’aquests respectius òrgans l’Aragó, les Canàries, Galícia i la Rioja. Encara no l’ha demandat formalment Andalusia, tot i que el seu president, Juanma Moreno (PP), sí que ha reclamat a través dels mitjans la convocatòria de la bilateral. A més, sempre segons dades del ministeri, s’ha reunit la junta de transferències de Navarra i les comissions mixtes de traspassos d’Euskadi, Catalunya i el País Valencià.

El ministeri afegeix que hi ha reunions i contactes bilaterals en el marc de processos de traspassos de funcions i serveis oberts amb cinc autonomies més (Madrid, Castella-la Manxa, Canàries, Balears i Andalusia), a què s’haurien de sumar Euskadi i Navarra, amb les quals es continuen negociant futures transferències. I s’analitzarà la viabilitat de possibles traspassos cap a Catalunya en el si del grup de treball creat després de l’acord de la bilateral del 2 d’agost, que va presidir precisament Rodríguez. És a dir, reblen a l’equip de la ministra, que la bilateralitat opera també amb governs regionals liderats pel PP (cas de Castella i Lleó, Galícia, Madrid o Andalusia).