Protegir col·lectius amenaçats

Les mesures vigents del pla contra els delictes d’odi

Imagen de recurso de agentes de la Policía Nacional

Imagen de recurso de agentes de la Policía Nacional / R.C.V. VALÈNCIA| POLICÍA NACIO (Europa Press)

3
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Arran que els atacs homòfobs estan augmentant, especialment en gravetat, a Espanya i en una setmana en què ha tingut especial ressò una denúncia sobre un cas que va resultar ser fals, Pedro Sánchez ha convocat d’urgència i ha presidit la comissió de seguiment per al pla contra els delictes d’odi. A l’acabar la comissió, s’ha anunciat que s’actualitzarà l’estratègia vigent contra aquest tipus d’atacs i s’adoptaran els canvis pertinents perquè «aquells grups que volen tornar l’odi als carrers d’Espanya no ho puguin aconseguir». Així, s’ha recalcat que pròximament es crearan grups contra aquest tipus de delictes a la Policia i la Guàrdia Civil, a més de reforçar els mecanismes de coordinació entre forces de seguretat de l’Estat i policies autonòmiques i locals (els Mossos van anunciar al febrer també una unitat específica per investigar delictes d’odi). Es desenvoluparan noves eines d’avaluació de risc i es millorarà l’assistència a les víctimes. Però mentre aquestes noves iniciatives es fan realitat hi ha un grapat de mesures ja vigents en l’actual Pla d’acció de lluita contra els delictes d’odi. ¿Quines són les més rellevants?

Elaboració d’estadístiques

El document, aprovat el gener del 2019, posa especial èmfasi en la necessitat de «perfeccionar la recollida i tractament de les dades estadístics» de delictes d’odi amb l’objectiu de poder fer una anàlisi en profunditat. A més, es recull la realització d’un informe anual sobre l’evolució d’aquest tipus d’il·lícits. En l’últim dossier, referit al 2020, s’assenyala que les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat van tenir constància de 1.334 delictes d’odi –un 16,5% menys que el 2019–. De tots aquests, 277 van ser per raons d’orientació sexual i identitat de gènere.

Identificar els espais de vulnerabilitat

El pla, que va ser elaborat pel Ministeri de l’Interior –ja s’estava treballant abans de la reunió presidida per Sánchez en un nou projecte per al trienni 2022-2024–, estableix una sèrie de mesures per identificar els espais i les situacions en què els col·lectius vulnerables es troben especialment insegurs o en una situació de riscos. Per a això, es planteja la cooperació amb «testimonis prioritaris», com agents de seguretat privada, porters de locals d’oci, taxistes..., amb l’objectiu d’establir els espais, situacions i franges horàries que provoquen més inseguretat. A l’enquesta sobre delictes d’odi del 2021 elaborada pel Ministeri de l’Interior, un 42,56% assegura que sempre o habitualment evita certs llocs per no ser víctima de delicte d’odi.

Incentivar les denúncies

Segons la mateixa enquesta, un 89,24% de les persones que van patir delictes d’odi no van presentar cap denúncia. Referent a això, el pla busca «fomentar i millorar» les denúncies d’aquest tipus de fets mitjançant l’elaboració d’una guia de bones pràctiques, la promoció de l’actuació d’advocats especialitzats en recolzament a les víctimes i incentivant que les organitzacions de col·lectius vulnerables reportin els incidents dels quals tinguin coneixement perquè es pugui fer un seguiment de la possible presentació de la denúncia, sempre preservant l’anonimat de la víctima.

A més, a l’aplicació mòbil ALERTCOPS s’ha inclòs un botó específic de delictes d’odi perquè les víctimes «puguin ser assessorades sobre aquesta problemàtica».

Notícies relacionades

Contrarestar l’odi a les xarxes

Davant l’auge dels delictes d’odi a internet, el document vigent recull com un dels seus principals objectius «contrarestar el discurs d’odi a les xarxes socials». Per a això, s’estableix l’ús de noves tecnologies que puguin identificar patrons o tendències en delictes d’odi per ser analitzats i estudiats pels diferents cossos policials. A més, es preveu la preparació de continguts que puguin contrarestar aquest tipus de discursos d’odi, així com fomentar l’Oficina Nacional de Delictes d’Odi com a enllaç amb els proveïdors de serveis d’internet per facilitar i agilitar la retirada de continguts.

Coordinació policial i formació

El pla vigent ja establia que les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat havien d’intensificar la seva coordinació per fer front als delictes d’odi i que era necessari involucrar-hi els agents de Cossos de Policia Local per intercanviar informació. En la cita presidida per Sánchez aquest 9 de setembre s’ha decidit accelerar en aquest camp, ateses les últimes xifres de possibles delictes d’odi i el nombre d’agressions registrades. A més, el pla que està en vigor ja estableix nombroses mesures relatives a la formació dels agents sobre protecció de drets humans i rebuig dels delictes d’odi, participar en programes de l’Agència Europea de Drets Fonamentals o la creació d’un grup avançat i estudi dels delictes d’odi en el qual participin diferents administracions.