El Govern implica l’oposició en l’evacuació d’afganesos

Bolaños va trucar al final de la tarda a tota l’oposició i va parlar «pràcticament amb tota», segons va explicar en una entrevista concedida a la SER. Amb aquesta ronda de trucades informatives, l’Executiu implica l’oposició en l’operatiu d’evacuació, impossibilitant als partits mostrar-se aliens.

Amb Unides-Podem, el soci de govern, la implicació ha sigut encara més gran: a la reunió de l’equip interministerial que va presidir Pedro Sánchez aquest dijous es va convidar la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, malgrat que els morats no tenen cap de les competències de l’Executiu –Exteriors, Defensa, Interior i Migracions– implicades en l’operatiu de salvació.

Esperant evacuació

L’objecte de la ronda de trucades de Bolaños als portaveus va ser «mantenir-los informats de l’operatiu desplegat i de la situació de les actuacions que s’han portat a terme, les que estan activades en aquest moment i les que seguiran produint-se», van explicar al final de la jornada fonts del Ministeri de Presidència.

I aquestes actuacions tenen a veure amb un contingent de desesperats. Per setè dia des que els talibans van començar a encerclar Kabul, prop de 2.500 ciutadans afganesos esperen evacuació a l’aeroport de la capital de l’Afganistan o mirant d’arribar als seus hangars i pistes, l’únic espai que queda lliure d’integristes a tot el país.

Aquests 2.500 són homes i dones de l’elit intel·lectual del país, que van donar servei a diferents exèrcits i ambaixades en la lluita sobre el terreny contra el terrorisme gihadista i en l’edificació d’un govern no talibà, i que tenen el seu nom inscrit en una llista occidental. Com han ratificat experts en intel·ligència en un informe confidencial per a l’ONU, en molts casos a l’Afganistan avui viure o morir depèn de ser en una d’aquestes llistes de salvació.

Tres-cents d’aquests evacuables van col·laborar amb la Unió Europea, segons ha revelat el seu alt representant per a política exterior, Josep Borrell aquest dijous a l’Europarlament. La UE només ha aconseguit treure’n de l’Afganistan de moment 106.

Prop de mig miler integren l’objectiu de màxims de la ‘llista Espanya’, del número total de la qual no ha informat Bolaños ni cap dels seus companys de l’equip interministerial: José Manuel Albares, Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska i José Luis Escrivá.

De les aspiracions espanyoles pot donar idea la capacitat del campament d’aclimatació que l’Exèrcit de l’Aire ha construït juntament a les pistes de la base aèria de Torrejón: de 600 a 800 persones, segons les seves necessitats.

«El Govern no dona cap xifra perquè cap número és ara realista», comenten a EL PERIÓDICO fonts militars. Aquest dijous van arribar a la base de Torrejón els primers 48 col·laboradors i familiars d’aquests en un vol espanyol, el segon procedent de Kabul que aterrava. Dotze viatgers van demanar asil en aquest país.

Perills diferents

Perills diferentsNo totes les persones que en 20 anys han ajudat Espanya, des de la missió Llibertat Duradora fins a l’operació Recolzament Decisiu, corren el mateix perill de venjança integrista, consideren aquestes fonts castrenses, amb experiència en el teatre d’operacions afganès. Els treballadors de manteniment, neteja o restauració de les bases espanyoles a Herat i Qala-e-Naw no estan en el punt de mira talibà tant com, sobretot, els traductors que acompanyaven alts oficials a reunions amb dirigents locals. Sobre ells pesa «l’amenaça més gran», diuen aquestes fonts.

Contactar telefònicament amb excol·laboradors es fa cada dia més difícil als tècnics de Defensa i Exteriors. Especialment els establerts a les províncies d’Herat i Badghis, territori confiat per la coalició internacional a l’Exèrcit espanyol. Fa tres mesos, quan l’ambaixada va començar a insistir als escassos integrants de la colònia espanyola al país que calia sortir d’allà, «encara podia haver sigut possible alguna operació d’extracció de persones» en aquestes províncies, diuen les fonts militars consultades. «Ara és impossible», conclouen.

L’accés lliure a l’aeroport de Kabul ja no existia diumenge passat, quan els talibans van tancar amb un control la via de la ciutat que, vorejant l’ambaixada de Turquia, dona a les pistes.

Bolaños ha mirat de traslladar als seus interlocutors polítics que aquesta operació és «una qüestió d’Estat» i que es tracta d’«una crisi humanitària» davant una «situació que a l’Afganistan és desesperada»

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La portaveu parlamentària popular Cuca Gamarra s’ha donat per assabentada, i va expressar aquest dijous a les xarxes socials el seu descontentament amb «la falta fins al moment de prou comunicació amb l’oposició». I Bolaños va contestar a la ràdio: «Se’m fa difícil que aquí hi hagi ni la més mínima diferència entre el Govern i l’Oposició».

Quatre avions de l’Exèrcit de l’Aire, una desena de sanitaris militars, 50 soldats de l’Esquadró de Recolzament al Desplegament Aeri i d’un batalló de Cooperació Cívic-Militar de l’Exèrcit i 17 membres del Grup Especial d’Operacions i de les Unitats d’Intervenció de la Policia formen el desplegament espanyol, encarregat en part de la custòdia de l’ambaixador, Gabriel Ferrán, els seus ajudants i de la seva llista de desesperats.