Les tres claus de la setmana política

Els més interessats que el diàleg entre la Moncloa i Sant Jaume acabi abans de començar van voler veure en el canvi de Govern de Pedro Sánchez un desistiment del tema català. Pretenien substanciar-lo en el desplaçament de Miquel Iceta des d’Administracions Territorials a Cultura i a les sortides de José Luis Ábalos i Iván Redondo. Fins i tot posaven al paquet la vicepresidenta Carmen Calvo. El cert és que la interlocució no ha estat mai en perill perquè passa per Sánchez i Aragonès, però també perquè l’actual home fort a la Moncloa, el ministre Félix Bolaños ja estava en el dia a dia d’aquesta interlocució. I segueix allà. Per això la comissió bilateral que se celebra aquest dilluns mai va estar en perill després del canvi. Només la previsió d’inici de vacances del govern català dificultava que es fes un 2 d’agost.

La demanda del traspàs de la gestió de les beques forma part de l’agenda des dels temps de Jordi Pujol que la incloïa en la seva tirallonga de greuges juntament amb el canal Segarra-Garrigues. El Tribunal Constitucional ha avalat en més d’una ocasió que aquesta és una competència protegida per l’Estatut i el traspàs de la qual és perfectament constitucional. Aquest podria ser el fruit tangible de la reunió de dilluns. La idea de la Moncloa és que se substanciïn avenços en aquest fòrum en vista de la dificultat que es produeixin a la taula de negociació política que es reobrirà al setembre. Per a les dues parts, en aquest moment el més decisiu és que el clima negociador no es trenqui almenys fins d’aquí a dos anys, de manera que els respectius projectes polítics es consolidin i els Pressupostos es vagin aprovant a una i una altra riba de l’Ebre. Saber suportar-se, al cap i a la fi.

Una de les obsessions del president Aragonès és que tots els catalans, no només els independentistes, tornin a sentir les institucions catalanes com a pròpies. En els primers cent dies, que es compliran a principis de setembre, haurà completat una minuciosa agenda de visites a tots els racons del país i de contactes amb les institucions més representatives. Per al setembre queda reprendre una agenda en el Parlament que contingui alguns elements més que la reivindicació independentista o els conflictes derivats de la judicialització. A la Moncloa saben que amb els indults no està fet, però reclamen que el Govern d’Aragonès també canviï algun tema sense renunciar als seus ideals. La tornada de Jaume Giró a la reunió de consellers d’Hisenda i el to conciliador, sense deixar de ser exigent, de les seves declaracions posteriors han provat més que bé. Un altre gest important seria que s’arribessin a acords per renovar institucions que necessiten majories reforçades, com la Sindicatura de Greuges (es busca dona que no tingui passat polític), la Sindicatura de Comptes o la CCMA. Aquest clima de distensió també entre els partits catalans podria fer menys imprescindible la CUP en els pressupostos, facilitar una certa unitat institucional a l’aeroport i obrir definitivament un espai de diàleg entre els partits catalans. Això va de fer coses que no venen de gust i que s’han de fer en totes les instàncies. Aquest setembre pinta molt millor que el de fa un any, però tothom ha d’assumir els seus deures i compartir l’agenda. De moment, ens prenem un descans.