Xoc ERC-Junts

Tres directius de l’ICF van dimitir abans de votar l’aval davant el Tribunal de Comptes

  • L’ús de la institució per cobrir alguns dels ex-alts càrrecs de la Generalitat reobre la ferida entre ERC i Junts

  • Cs porta a la fiscalia els membres de l’ICF i els representants de l’Executiu perquè investigui si han incorregut en els delictes de malversació i prevaricació

Catalunya prevé prorrogar una semana el toque de queda y amplía a 165 municipios

Catalunya prevé prorrogar una semana el toque de queda y amplía a 165 municipios / David Zorrakino (Europa Press)

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat de Cs, PP, Vox i CUP

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’activació de l’Institut Català de Finances (ICF) com avalador provisional per rescatar els ex-alts càrrecs de la Generalitat a qui el Tribunal de Comptes reclama fiances milionàries per l’acció exterior s’ha saldat amb tres dimissions en la institució. Tres representants independents de la junta de govern –Francesc Casas, Mercedes Domingo i Virginia Verger– van abandonar el seu càrrec dos dies abans que dimecres la cúpula sotmetés a votació la firma dels 29 avals, segons fonts de l’ICF.

El Govern preveia trobar un banc que actués com avalador –i la Generalitat com a contraaval amb el fons de 10 milions d’euros– i evitar fer servir l’ICF com inicialment es contemplava en el decret aprovat el 6 de juliol en el Consell Executiu, però cap entitat financera es va avenir a participar en l’operació. El conseller d’Economia, Jaume Giró, va descartar en roda de premsa recórrer a l’ICF per protegir els seus professionals, però tot just 24 hores després de descartar-ho es va desdir i va apuntar que havia rebut trucades de la institució donant el vistiplau que l’ICF actués. Aleshores els tres directius ja havien dimitit, com ha avançat ‘La Vanguardia’.

A la cúpula de la institució hi va haver molts dubtes i divisió, fins al punt que dimecres a la nit, a poques hores d’esgotar el termini per presentar els avals, el conseller delegat es va abstenir, tres dels membres de la junta de govern –els representants de la Generalitat– van votar a favor i tres més, independents, que no van plegar, ho van fer en contra. Un dels vocals, càrrec d’ERC, no va participar en la votació, per la qual cosa el president de l’ICF, Albert Castellanos, va haver de desfer l’empat amb el seu vot de qualitat.

Versions oposades

Tot això va desembocar en una crisi entre els socis del Govern. I és que els dos principals partits independentistes s’acusen mútuament de falta de valentia o coherència en les decisions que poden tenir conseqüències judicials.

El resum de Junts és que ERC ha actuat com a les portes de la declaració unilateral d’independència del 2017: empenyent el partit de Carles Puigdemont a prendre una mesura controvertida esperant que no tiri endavant. I és que, segons la seva versió, els republicans sabien que a la cúpula de l’ICF hi havia reticències a plantar-se en el cas davant els riscos legals que pot comportar. Cs, precisament, ja ha acudit aquest divendres a la fiscalia perquè investigui si els directius de l’ICF i els membres del Govern han incorregut en els delictes de prevaricació i malversació.

Junts assegura que ERC tenia perfectament detectat que en l’organisme que depèn de la Conselleria d’Economia hi havia qui no volia avalar i van forçar la màquina perquè fos Giró qui quedés en evidència. Una versió totalment oposada a l’oferta pels seus socis.

Els republicans critiquen que Giró volgués acaparar tot el protagonisme i que comparegués en roda de premsa quan, segons ERC, hagués sigut més prudent no donar relleu a una operació pendent i amb molts serrells, en què el conseller va canviar el guió i, sense previ avís, va anunciar que no volia comprometre els professionals de l’ICF. Una cosa de què es va haver de desdir l’endemà en el ple del Parlament.

Notícies relacionades

Els dos partits en coalició coincideixen que aquesta no és una batalla definitiva perquè probablement el Tribunal de Comptes no acceptarà que l’ICF s’hagi implicat, amb la qual cosa serà un banc qui s’haurà de posar rere l’operació, una vegada el Consell de Garanties Estatutàries avali –com és previsible– el decret amb què el Govern va blindar el rescat d’alguns dels seus ex-alts càrrecs. També cal veure el recorregut judicial dels recursos anunciats per les dretes.