5,4 milions d’euros

El periple legal de les fiances del Tribunal de Comptes

  • El fons del Govern està pendent del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries i dels recursos anunciats del PP, Cs i Vox

El periple legal de les fiances del Tribunal de Comptes

David Castro

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern va decidir acudir al rescat dels 34 exalts càrrecs de la Generalitat als quals el Tribunal de Comptes exigeix fiances milionàries per l’acció exterior vinculada al procés entre el 2011 i el 2017. El Consell Executiu va aprovar a principis de juliol un decret llei pel qual es va crear un fons genèric –anomenat Fons Complementari de Riscos- amb una dotació inicial de 10 milions per cobrir els 5,4 milions d’euros que se’ls reclama i va provocar la primera batalla legal del nou Govern.

La pretensió era utilitzar aquest fons com a garantia econòmica perquè un banc avalés les quantitats exigides i que els afectats no haguessin d’aportar el seu patrimoni personal per evitar un embargament. Però a poques hores que venci el termini, cap entitat financera va oferir la seva col·laboració i el Govern va recórrer a l’Institut Català de Finances (ICF), una cosa que va intentar evitar per no comprometre els seus professionals, perquè fos l’avalador de forma temporal i tenir més marge per trobar un banc, fins i tot a l’estranger, que s’avingui a cooperar. Els mateixos exalts càrrecs es van dirigir a l’ICF, que gestiona aquest fons, per acollir-se a aquesta mecanisme. Una fórmula pendent del plàcet del Tribunal de Comptes que permet als encausats guanyar temps per omplir la ‘caixa de solidaritat’ i altres comptes creats per rebre donacions, però que està abocada a un futur incert.

Puigdemont al·lega indefensió

Després que el Tribunal de Comptes descartés concedir una pròrroga, l’expresident Carles Puigdemont va decidir recórrer la negativa a ampliar el termini fixat de dues setmanes per pagar les fiances. En el seu recurs, el seu advocat Gonzalo Boye sol·licita que reconsideri la seva decisió perquè «no aconsegueix entendre com 15 dies poden ser considerats com un termini raonable i suficient per dipositar més de dos milions d’euros» i perquè «no queda sinó entendre que ens trobem davant una resolució, sens dubte, immotivada i desproporcionada i, sens dubte, causant d’indefensió», informa Ángeles Vázquez.

El dictamen del CGE

Tant el Govern com l’oposició segueixen pendents del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que té fins al 29 de juliol com a termini màxim per decidir si el decret de la Generalitat s’ajusta o no a la Constitució i a l’Estatut.

Aquest òrgan va rebre les peticions del PSC, d’una banda, i de Cs i PPC, de l’altra, i les estudiarà per emetre una única deliberació. Els dictàmens del CGE no són vinculants, però sí poden utilitzar-se tant per a la presentació d’un recurs posterior al Tribunal Constitucional si troben algun desajust o bé reforçar el Govern, que insisteix en la «solidesa jurídica» del seu redactat. El PSC va dir que el seu equip legal considera que s’ajusta a la llei.

Els recursos del PP, Cs i Vox

Cs demanarà a la Fiscalia del Tribunal de Comptes que no accepti l’aval de l’ICF i sol·licitarà la compareixença al Parlament del conseller delegat de la institució, Víctor Guardiola, «perquè expliqui la cobertura legal que pretén donar-li» a aquesta decisió. Des del partit no descarten recórrer després directament a la justícia.

El líder del PP, Pablo Casado, també va anticipar recurs i, a més, pretén denunciar la Generalitat per prevaricació i malversació amb l’objectiu que els responsables de crear aquesta ajuda siguin «inhabilitats». De la mateixa manera, el president de Vox, Santiago Abascal, està disposat a portar davant els tribunals la Generalitat davant «qualsevol pretensió il·legal».

La primera denúncia, arxivada

El Jutjat d’Instrucció número 25 de Barcelona va arxivar aquest dimecres la denúncia que Convivència Cívica Catalana (CCC) va presentar contra el Govern per crear aquest fons, segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), sense entrar a analitzar el fons de l’assumpte. El jutjat argumenta que la justícia ordinària no és la competent per investigar els membres de l’Executiu que, com a tals, tenen la condició d’aforats i ha de ser el TSJC el que se’n faci càrrec. Hi ha la possibilitat que aquesta entitat presenti ara una altra demanda però directament davant l’alt tribunal català. La denúncia acusava el president i els seus consellers dels delictes de malversació de cabals i prevaricació.

Temes:

Govern