5,4 milions d’euros

El Govern arrisca i avala les fiances del Tribunal de Comptes a través de l’ICF

  • La Generalitat rectifica després de constatar que cap banc es presta a actuar com a avalador i obre un conflicte entre els socis del nou Govern

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat de Cs, PP, Vox i CUP

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La majoria dels 34 ex alts càrrecs de la Generalitat als quals el Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions d’euros en fiances s’han acollit al fons del Govern per evitar avalar amb el seu patrimoni després que el Govern fes marxa enrere i s’arrisqués a cobrir les quantitats requerides per despeses relacionades amb l’acció exterior durant el procés a través de l’Institut Català de Finances (ICF). Un canvi sobtat que ha generat polèmica entre els dos socis de l’Executiu, que pot tenir un altre gir si algun banc acaba assumint l’aval en el cas que el Consell de Garanties acrediti la legalitat del fons i que les dretes portaran als tribunals.

El cas és complex i les defenses continuen tenint dubtes sobre si l’òrgan fiscalitzador acceptarà la maniobra de la Generalitat, i estudien presentar al·legacions per ampliar el termini i defensen que tot això els permet guanyar temps perquè continuïn obtenint fons a la ‘caixa de solidaritat’ –que posa a disposició dels encausats 1,2 milions d’euros– i en els comptes oberts pels partits per rebre donacions particulars.

Després de tancar dimarts la porta a l’ús de l’ICF com a avalador, el conseller d’Economia, Jaume Giró, va anunciar aquest dimecres el contrari: que després de rebre «trucades» de càrrecs d’aquest ens disposats a col·laborar i després de debatre-ho amb el president Pere Aragonès, activaria aquesta institució davant la falta d’un banc que s’obri a participar en l’operació. Un aval que fonts d’Economia asseguren que serà temporal, perquè continuaran buscant entitats financeres, fins i tot a l’estranger, que s’obrin a col·laborar.

«Les meves paraules d’ahir van servir d’alguna cosa. He rebut trucades aquestes hores de gent de l’ICF que ha demanat sisplau que intentem utilitzar aquesta disposició addicional com està previst en el decret llei. Això és el que farem», va etzibar, després que descartés aquesta opció per «prudència» i per no posar en perill els professionals de la institució. L’ICF és l’entitat que gestiona el fons creat pel Govern el 6 de juliol amb una dotació inicial de 10 milions d’euros pendent de convalidació parlamentària.

El primer conflicte

La intrahistòria és una altra. Segons Junts, malgrat que el decret del Govern preveia activar l’ICF, els seus responsables van rebutjar aquesta via. ERC nega aquesta versió i afirma que Albert Castellanos, responsable de l’ICF està totalment d’acord amb implicar-se. El partit de l’expresident Carles Puigdemont afirma que posteriorment es va optar per activar l’ICF però va reclamar que fos el president Pere Aragonès qui ho exposés. Dimarts a la nit es van produir diversos contactes a alt nivell per resoldre el conflicte, ja que Giró va mostrar el seu malestar i va voler ser ell qui anunciés finalment la resolució.

La versió de Presidència és que Aragonès ha recolzat en tot moment el conseller d’Economia i que potser aquest podria haver precisat millor les seves paraules dimarts en roda de premsa. ERC va més enllà i manté que Giró no volia aplicar aquest mecanisme i va llançar el missatge sense haver-ho pactat abans, unilateralment, quan el màxim responsable de l’ICF estava ja disposat a aplicar el mecanisme.

El pla b, en marxa

Notícies relacionades

No obstant, aquest anunci no desactiva cap altra via paral·lela a partir d’aquest dijous –una vegada l’ICF ja hagi actuat– per cobrir les fiances: la ‘caixa de solidaritat’ del procés aportarà 1,2 milions d’euros i els partits, a través de donacions particulars, abonaran la resta, mentre els encausats estan taxant les seves propietats i béns per si, al final, han de cobrir la fiança si el Tribunal de Comptes no accepta el mecanisme ofert per la Generalitat.

En una entrevista a SER Catalunya, Artur Mas ja advertia aquest matí de les «altíssimes probabilitats» que el Tribunal de Comptes rebutgi aquesta opció amb l’«excusa que, com és un banc públic que pertany a la Generalitat, la Generalitat no pot directament cobrir amb un aval» les persones encausades. Una opinió, la de Mas, que no ha agradat internament.