¿En què es diferencien l’estat d’alarma i el d’excepció?

Estat d’alarma, excepció i setge són tres termes que fan referència a tres situacions legals extraordinàries en què el Govern central pot portar a terme restriccions sobre la població enfocades a mantenir l’ordre públic.

Segons el mateix Govern d’Espanya, aquestes situacions tenen vigència «quan circumstàncies extraordinàries fessin impossible el manteniment de la normalitat mitjançant els poders ordinaris de les autoritats competents», segons estableix la llei orgànica 4/1981, d’1 de juny, d’estats d’alarma, excepció i setge, que estableix les competències i limitacions corresponents tot i que també són recollits per la Constitució espanyola al seu article 116.

¿Què és l’estat d’alarma?

L’estat d’alarma és el més lleu dels tres estats excepcionals (alarma, excepció i setge) i està previst per a grans catàstrofes, crisis sanitàries o paralitzacions greus dels serveis públics com a conseqüència de vagues o conflictes laborals. En concret, la llei orgànica que regula aquests estats precisa que el d’alarma és el més indicat per afrontar «epidèmies i situacions de contaminació greus».

L’estat d’alarma permet al Govern tenir sota ordres directes els cossos policials, nacionals i autonòmics. Tot i que, en principi, aquesta situació no afecta la vigència dels drets fonamentals recollits a la Constitució, algunes llibertats sí que es poden veure afectades, com la de circulació o la permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats. D’igual forma, permet al Govern practicar requises temporals de tota mena de béns i imposar prestacions personals obligatòries, així com «intervenir i ocupar transitòriament indústries, fàbriques, tallers, explotacions o locals de qualsevol naturalesa, a excepció de domicilis privats».

¿I el d’excepció?

En cas de no ser suficient l’estat d’alarma, el Govern podrà sol·licitar del Congrés dels Diputats autorització per declarar l’estat d’excepció. Aquest estat excepcional permet al Govern exercir detencions a qualsevol persona si ho considera necessari per a la conservació de l’ordre, sempre que, com a mínim, hi hagi fundades sospites que aquesta persona provocarà alteracions de l’ordre públic; disposar inspeccions i escorcolls domiciliaris si ho considera necessari per aclarir els fets presumptament delictius, així com intervenir tota classe de comunicacions, incloses les postals, telegràfiques i telefòniques així com ordenar el segrest de publicacions.

Notícies relacionades

El comissari Sallent reconeix a la jutge que els Mossos no van contemplar que Puigemont fugís després de l’acte de l’Arc de Triomf

El PSOE i Junts miren de salvar la legislatura de Sánchez en una nova trobada a Suïssa

De la mateixa manera, permet intervenir i controlar tota classe de transports, i la seva càrrega; prohibir la circulació de persones i vehicles en les hores i llocs que es determini, i exigir als qui es desplacin d’un lloc a un altre que acreditin la seva identitat, assenyalant-los l’itinerari a seguir, així com sotmetre a autorització prèvia o prohibir la celebració de reunions i manifestacions.

La llei orgànica 4/1981 no preveu intervencions específiques de les Forces Armades en els estats d’alarma i d’excepció, cosa que no vol dir que aquestes circumstàncies no incideixin també en l’Administració militar. En aquestes circumstàncies el Govern, que dirigeix la política militar i de la defensa, assumirà totes les facultats extraordinàries previstes a la Constitució i a la llei orgànica d’estats d’alarma, d’excepció i de setge, i designarà l’autoritat militar que, sota la seva direcció, hagi d’executar les mesures que procedeixin.