Un TC molt dividit avala les condemnes pel setge al Parlament

Fonts del Constitucional han informat a EL PERIÓDICO que la resolució, que es coneixerà en la seva integritat en els pròxims dies, comptarà amb els vots particulars discrepants dels magistrats Cándido Conde-Pumpido, María Luis Balaguer, Juan Antonio Xiol i de la vicepresidenta, Encarnación Roca, que habitualment s’alinea amb el sector conservador del tribunal, però que en aquesta ocasió ha votat amb el progressista. Conde-Pumpido va ser el primer encarregat de redactar la sentència, però hi va renunciar al comprovar que la majoria del ple era partidari de denegar l’empara i avalar la condemna. El va substituir en aquesta funció Antonio Narváez, la proposta del qual és la que ha tirat endavant.

Conflicte de drets

L’Audiència Nacional va basar l’absolució en el fet que impedir l’accés de parlamentaris a la Cambra catalana i obligar al llavors president, Artur Mas, a utilitzar un helicòpter per arribar al Parlament va ser la «legítima expressió d’acció ciutadana» que va actualitzar «el dret de reunió». El tribunal, deia, no volia enviar «un missatge de desincentivació de la participació democràtica directa dels ciutadans a l’exercici de la crítica política» amb una condemna.

El Suprem, en canvi, va considerar just el contrari. Va declarar que els seus col·legues havien comès «un patent error» a l’hora de solucionar el conflicte entre els drets a la llibertat d’expressió, de reunió i de participació política al fer prevaler els dos primers sobre el tercer, i havien comès «una errònia i traumàtica desjerarquització del de participació política».

Sense escoltar acusats

Notícies relacionades

Europa prepara combatents d’intel·ligència artificial per a la guerra en el ciberespai amb un programa de l’espanyola Indra

El PP afirma que Sánchez "ja és passat" i reclama eleccions

L’alt tribunal, que va condemnar en cassació, sense escoltar directament en el judici els acusats, cosa que habitualment ja suposa la revocació de la sentència, va declarar que «el lliure exercici de la funció parlamentària» representa «el dret de participació dels ciutadans en els assumptes públics, per mitjà dels seus representants». Per això, «els esdeveniments violents» d’aquell dia «no poden ser degradats a un simple problema» de col·lisió entre drets.

«El conflicte va ser més intens, ja que no només va afectar els drets dels que van voler reunir-se i expressar lliurement el seu desacord» amb les retallades del 2011, sinó també al «dret de tots els ciutadans a participar en assumptes públics», el que entenia que feia mereixedor de condemna qui amb les seves activitats va intentar que el Parlament «es veiés incapacitat per al debat i l’acció política mitjançant la conformació de majories que segueixen l’exercici del dret al vot».