Govern central i Generalitat mantenen ponts de diàleg més enllà dels indults

No són només els indults ni la invocació al diàleg i la concòrdia el que genera invitacions a bastir ponts entre el Palau de la Generalitat i la Moncloa. No. Des de fa tres anys, els acords de la comissió bilateral entre Estat i Generalitat no paren de créixer. Vuit pactes el 2019, 17 l’any passat. I en el que portem de 2021 s’ha arribat ja a 12 encaixades que eviten portar als tribunals els xocs de poder competencial.

Però tan important com els números és la constatació, de fonts del Govern i del Ministeri de Política Terrritorial que dirigeix Miquel Iceta, que hi ha una feina discreta i efectiva que dona fruits. En resum: ni Pedro Sánchez té intenció de concedir un referèndum ni Pere Aragonès renunciarà a l’amnistia i a l’autodeterminació, però els seus fontaners treballen cada dia per evitar xocs innecessaris en àrees molt sensibles.

Acords en vivenda, infraestructures i economia

Aquest any, per citar els casos més recents, la subcomissió de prevenció i solució de conflictes ha aconseguit evitar-los en relació amb el decret del Govern per estimular la vivenda amb protecció oficial i noves modalitats d’allotjament en règim de lloguer. També s’ha eludit el xoc en relació amb la protecció del litoral i la llei de ports, i en qüestions econòmiques com la llei de les àrees de promoció econòmica i urbana, o la llei de facilitació de l’activitat econòmica, així com la llei sobre l’impost a instal·lacions que incideixen en el medi ambient, entre d’altres.

Fonts del Govern apunten que aquesta subcomissió treballa fora dels focus. No evitarà que persisteixin diferències de gran calat en relació amb l’arquitectura institucional. Però permet evitar que sigui el Tribunal Constitucional el que dirimeixi les divergències, excepte en determinats casos com el de la compatibilitat entre l’ingrés mínim vital, implantat per l’Executiu de Sánchez, i la renda mínima d’inserció, del Govern. És més, les fonts citades van més enllà i suggereixen que, en relació amb determinats conflictes judicials vinculats al procés, hi ha vies per posar vaselina als engranatges i evitar mals més greus. Tot sota una gran discreció.

Fins i tot en pandèmia

Mentrestant, al ministeri d’Iceta afirmen que, en efecte, «no hi ha tensions importants» amb la Generalitat ni en relació amb les comissions i subcomissions que depenen de l’estructura bilateral. La que es va reunir l’agost del 2018 amb un resultat polític –portes enfora– més aviat escàs, amb retrets públics entre el llavors conseller Ernest Maragall, i fermesa per part de la llavors ministra Meritxell Batet en defensa de la posició del Govern central sobre el procés.

Notícies relacionades

Sánchez sospesa canvis profunds en el Govern i el PSOE després dels indults

Sánchez irromp en la campanya electoral

Ara tampoc es preveu que arribi una solució immediata sobre el nucli polític de la discrepància, però, mentrestant, l’activitat en diversos àmbits és col·laborativa. Fins i tot en els moments més crus de la pandèmia, amb retrets creuats entre el president Quim Torra i alguns ministeris, determinades decisions de pes sobre la gestió de la crisi van ser fruit de propostes creuades entre les dues administracions i reunions discretes.

Tot això desmenteix, en part, la tesi de la inexistència absoluta d’avenços o de canals de comunicació. I és que, si bé és cert que la taula de diàleg entre els dos governs ha sigut fins ara estèril i només ha mostrat la imatge d’una reunió, després de la qual la pandèmia va deixar tot això en suspens, els ens institucionals segueixen dempeus.