Ghali deixa Espanya però la seva llibertat contraria el Marroc

Aquestes fonts han assenyalat que Ghali té prevista la seva sortida de territori espanyol des de l’aeroport de Pamplona portant «la documentació al seu nom amb la qual va entrar a Espanya» i que la sortida de Ghali es produeix després de rebre «l’alta mèdica de l’hospital espanyol en el qual es mantenia ingressat» i al qual havia arribat «en situació crítica».

Espanya ha informat el Marroc de la sortida de Ghali «a través dels cursos diplomàtics», han dit les fonts d’Exteriors. Es tracta de la primera comunicació oficial que sobre l’estada de Ghali a Espanya ha fet aquest ministeri al seu homòleg marroquí.

Al llarg d’aquest dimarts, mentre un avió algerià s’acostava a la pista d’Agoncillo (La Rioja) en un primer intent de recollir el líder sahrauí Brahim Ghali, cap font del Front Polisario precisava del cert en quin moment abandonaria el dirigent territori espanyol. I no era tant per discreció, explicaven, com per una realitat terrenal i incontestable: la salut. Després de declarar a l’Audiència Nacional, Brahim Ghali compta amb totes les de la llei per desplaçar-se on li plagui, «però també cal atendre el criteri mèdic», explica a EL PERIÓDICO el delegat del Front Polisario a Catalunya, Abidin Bucharaia.

El president de la República Àrab Sahrauí Democràtica en l’exili ha hagut de fer un extenuant esforç per contestar per videoconferència a les preguntes del jutge Santiago Pedraz. El seu entorn va decidir que la seva destinació després de sortir d’Espanya havia de ser un altre hospital per acabar la seva recuperació i viatjant en un avió medicalitzat, informen fonts jurídiques a Ángeles Vázquez.

L’equip mèdic que l’ha seguit a l’Hospital San Pedro de Logronyo, confirmen al seu entorn, no estava aquest dimarts per la feina d’anticipar una alta per motius polítics, diplomàtics o geoestratègics, donada la conjunció d’un vell càncer digestiu que l’afligeix amb un contagi de Covid que acaba de travessar.

Però el geopolític es va imposar al sanitari, i la sortida de Ghali va quedar fixada per la nit d’aquest dimarts i des de Pamplona, segons va avançar la Ser. Fonts diplomàtiques consultades per EL PERIÓDICO han remarcat que aquest viatge no «l’organitza Exteriors». «Ho ha de decidir ell amb el seu equip mèdic, perquè no té restringida la seva llibertat, i per tant pot organitzar la seva sortida», li han explicat a Juanma Romero.

Rabat ja va advertir Madrid que no toleraria que el líder del Polisario abandonés Espanya com va entrar, «amb opacitat», de manera que el Govern havia de ser acurat amb la comunicació de la seva sortida, després que, tot i que «feble», sí que hagi pogut «salvar la seva vida» gràcies al seu ingrés a l’hospital de Logronyo.

Mohamed VI mana treure els nens d’escena

Mohamed VI mana treure els nens d’escenaLa falta de concreció entorn de la sortida de Ghali ha sigut aquesta jornada reflex, o metàfora, de la imprevisibilitat per la qual passa el conflicte del Marroc amb Espanya. Líquid, però enquistat. L’acollida humanitària a Espanya de «l’anomenat Ghali», com el cita l’agra nota feta pública aquest dilluns per Rabat, exonerat a la pràctica pel jutge dels crims contra la Humanitat que li atribuïen, deixa de ser la pedra de toc del conflicte, però han sigut desateses per un jutge espanyol les acusacions, entre altres, d’una associació auspiciada per nombrosos advocats marroquins. Un dels escenaris contra els quals ha advertit el Marroc amb la seva teoria dels fets i «les conseqüències».

La ministra d’Hisenda i Portaveu, María Jesús Montero, ha remarcat després del Consell de Ministres que «no és admissible» que Rabat «desafiï» les fronteres espanyoles per una discrepància en política exterior, el Sàhara Occidental (informa Juanma Romero). Segons ha explicat, Espanya vol mantenir una «actitud constructiva» amb el regne alauita, i la seva voluntat és que «acabi la tensió». Madrid «vol i desitja una bona relació amb el Marroc, no només pel veïnat, sinó per relacions comercials». Com té dit Pedro Sánchez, Montero ha reiterat que Espanya és el millor «ambaixador» que pot tenir Rabat davant la UE. 

Poques hores després d’aquesta declaració, Rabat emetia la seva tercera nota en 36 hores, informant que el rei Mohamed VI ha ordenat al seu govern que «la qüestió dels menors marroquins no acompanyats que es troben en situació irregular en alguns països europeus es resolgui definitivament».

Però la nota també adverteix que el Marroc es reserva donar «respostes adequades a les acusacions infundades del Govern espanyol».

Retirant de l’escenari la utilització de menors en l’onada humana que va entrar a Ceuta, el Marroc llima una altra de les arestes que menys l’afavoreixen en un conflicte en el qual no ha obtingut res de la UE. La Comissió Europea va reaccionar aquest dimarts a la nota marroquina de dilluns. La portaveu d’Exteriors, Nabila Massrali, ha recordat: «La frontera de Ceuta és una frontera europea i la UE és solidària amb Espanya», i ha afegit que la UE té «una posició molt ferma sobre el Sàhara Occidental» que «es manté invariable».

Maniobres al nord

Maniobres al nordTampoc ha aconseguit fins al moment Rabat apropar-ne més als Estats Units. Contra el que venia dient a Twitter el primer ministre marroquí, Saad Dine El Otmani, el Pentàgon i el comandament nord-americà per a l’Àfrica (AFRICOM) han aclarit a EL PERIÓDICO que les pròximes i importants maniobres militars African Lion no tocaran territori del Sàhara Occidental. Una portaveu militar nord-americana ha descartat un gest que el Marroc presentava, i hauria interpretat, com a suport definitiu dels EUA a les seves aspiracions de sobirania sobre l’antiga colònia espanyola.

Espanya no participarà en aquestes maniobres, en les quals prenen part dos països europeus, quatre d’africans i l’AFRICOM. Si s’hagués tocat territori saharià i si hagués participat la Legió, Regulars o caces de l’Ala 14 de l’Exèrcit de l’Aire, s’hauria donat la increïble escena de soldats d’Espanya tornant al Sàhara Occidental com a convidats del Marroc 46 anys després de la seva retirada davant la Marxa Verda.

Però la renúncia espanyola no s’ha produït perquè el Marroc intentés que els exercicis passessin pel Sàhara. Fonts de l’Estat Major de la Defensa asseveren a aquest diari que la decisió va prendre entre el novembre i el desembre passats, i que van pesar en ella tres motius: la pandèmia, el pressupostari i que algunes unitats candidates estan compromeses per a missions internacionals. «Les missions a l’exterior es prioritzen sobre qualsevol exercici», expliquen.

També el 2019, últim any de celebració de les maniobres African Lion, «el Marroc va assegurar que es farien al Sàhara Occidental i no va ser així», recorda Bucharaia. Els exercicis African Lion, per cert, es desenvoluparan en el mateix paral·lel d’Ouarzazate, ciutat marroquina no lluny de la qual, a prop de la sahariana ciutat de Bechar, la setmana passada va desplegar Algèria el seu exèrcit per a altres maniobres. No van ser un mer exercici de defensa per part de la vella rival del Marroc, sinó un assaig d’atac massiu amb míssils i carros a un enemic imaginari.

Sobreactuació

Des del 1999 fins al 2008, Brahim Ghali es va passejar per Espanya i va tenir despatx a Madrid com a delegat del Front Polisario sense que el Marroc es queixés. I després Ghali s’ha assegut a la mateixa sala que representants marroquins en cimeres de la Unió Africana sense cap protesta marroquina. Ho recorda ara Abidín Bucharaia per il·lustrar quant d’impostat hi ha, segons el seu parer, en l’actitud del Marroc. «El problema no és Ghali –explica–. El Marroc pressiona Espanya perquè es posicioni sobre el Sàhara». Per al delegat polisario a Barcelona, aquesta crisi és inseparable de l’establiment de relacions entre el Marroc i Israel, els bombardejos de Gaza i «la necessitat del Marroc de mantenir l’opinió pública marroquina amb els ulls posats fora de la seva frontera».

Bucharaia veu «un senyal del nerviosisme del Marroc» en el fet que aquest dilluns comparés en una nota pública el cas del Sàhara amb el procés català. «No són situacions comparables. S’han adonat que s’han equivocat i tiren de qualsevol argument per mantenir el tema a la premsa».

Segons l’opinió del govern espanyol, és l’hora de l’«alta diplomàcia». S’hi va referir aquest dimarts a la roda de premsa celebrada després del Consell de Ministres: ara la Moncloa espera que l’«alta diplomàcia jugui el paper que ha de jugar» perquè la dinàmica de bona entesa retorni, informa Juanma Romero. Aquesta «alta diplomàcia», va afegir, té a «com objectiu» el «reconduir les situacions complexes o malentesos entre dos països que es necessiten», i per a això es necessita «discreció», ja que «qualsevol cosa que es digui pot dificultar la negociació». 

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Com van recordar a aquest diari fonts del Ministeri de l’Interior la setmana passada, ni tan sols en el pitjor de l’onada migratòria sobre Ceuta es van trencar tots els ponts amb el Marroc. Va continuar funcionant la col·laboració policial en altres ordres. A més, l’alt representant de la UE per a la Política Exterior, Josep Borrell, no ha deixat de mantenir contacte amb el ministre marroquí d’Exteriors.

Pot, no obstant, que aquest esclat diplomàtic i humanitari no sigui gens aliè que la plaça d’enviat especial de l’ONU per al Sàhara estigui vacant des de la mort el 2017 de l’excanceller alemany Helmut Kohl, i no es vegi des d’aleshores en aquell desert cap acció mediadora de les Nacions Unides.