Quiniela del futur Govern de Catalunya: ¿qui hi haurà al capdavant de cada conselleria?

Aquesta és la quiniela del nou Gabinet de Pere Aragonès:

ELS NOMS QUE MÉS SONEN

Laura Vilagrà

És l’únic nom del Govern d’Aragonès confirmat des de fa setmanes, com va avançar EL PERIÓDICO, perquè Presidència era l’única cartera que ERC tenia assegurada abans de negociar amb Junts. Laura Vilagrà (Santpedor, 1976) va ser la número dos de la candidatura republicana i compta amb la confiança absoluta del futur president i del líder del partit, Oriol Junqueras. De fet, ha sigut una de les negociadores d’Esquerra amb els puigdemontistes. Avesada a la gestió municipal durant la seva etapa com a alcaldessa de Santpedor, no ha ostentat mai càrrecs en la primera línia política. Ara portarà les regnes d’un macrodepartament que inclourà les relacions institucionals i la gestió, per exemple, dels funcionaris i de la renda bàsica de ciutadania.

Roger Torrent

Una de les grans incògnites de la meitat republicana del Consell Executiu serà quina conselleria dirigirà Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979). El propòsit era que l’expresident del Parlament ocupés un departament amb un inequívoc pes polític. Si es manté aquesta idea, i d’acord amb el repartiment acordat entre ERC i Junts, la seva destinació podria ser Interior (una de les àrees que, no obstant, sol comportar un desgast més gran) o Empresa i Treball. Torrent és una de les figures amb més recorregut en el partit i al seu dia se’l va situar com a alternativa a Aragonès com a cap de llista, però també és un dels dirigents republicans que més recels suscita a Junts, que li van retreure que acatés el Tribunal Constitucional quan va vetar la investidura de Carles Puigdemont i va suspendre com a diputat Quim Torra. Malgrat aquestes crítiques, pesa sobre ell una querella de la fiscalia per desobediència.

Jenn Díaz

El perfil de Jenn Díaz (Sant Feliu de Llobregat, 1988) la situa com a principal candidata a estrenar la Conselleria de Feminismes i Igualtat, departament que inclourà l’Institut Català de les Dones i l’Oficina de Drets Civils i Polítics, per la qual es vehiculen les denúncies sobre les presumptes «vulneracions de drets» per part de l’Estat. L’escriptora i col·laboradora d’EL PERIÓDICO és diputada d’ERC al Parlament des del 2017 i la seva tasca parlamentària ha estat abocada molt especialment en l’àmbit de la igualtat.

Josep Maria Argimon

La cara visible del Govern durant la pandèmia és un altre dels noms que apareixen a totes les travesses com a nou conseller de Salut. Entre altres coses, perquè la candidata de JxCat, Laura Borràs, va anunciar que confiaria al doctor Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958) aquesta responsabilitat en cas de guanyar les eleccions. Malgrat haver perdut el pols amb ERC, el departament passarà a mans postconvergents, i tot apunta que el partit optarà per ascendir l’actual secretari de Salut Pública en un context molt més favorable que mesos enrere, amb les vacunes guanyant terreny al virus. Rellevaria la republicana Alba Vergés, amb qui ha tingut alguna topada durant la complexa gestió de la pandèmia, ja que a Argimon se’l situa en l’òrbita puigdemontista, atesa la seva afinitat amb l’exconseller de Salut Toni Comín.

POSSIBLES CANDIDATS

Ester Capella

La fins ara consellera de Justícia haurà de deixar una cartera que ara passa en mans de JxCat. La continuïtat d’Ester Capella (la Seu d’Urgell, 1963) en el Govern d’Aragonès està en suspens, però la seva experiència en la gestió fan que soni per ocupar el sempre endimoniat departament d’Interior, que per primera vegada tindrà batuta d’ERC. La trajectòria política de Capella inclou l’Ajuntament de Barcelona, el Congrés i el Senat, abans que es fes càrrec de les institucions penitenciàries en plena tempesta perfecta: la sentència del procés i la pandèmia del coronavirus.

Joan Ignasi Elena

Exdiputat del PSC i exportaveu del Pacte Nacional per al Referèndum, Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968) també sona com a possible conseller d’Interior. Aquest advocat i exalcalde de Vilanova i la Geltrú està ben considerat per part de la direcció d’ERC després d’haver-se acostat al partit en ple procés independentista i haver ajudat jurídicament els polítics presos. De fet, en vigílies de la formació del Govern de Quim Torra, ja va estar a punt de ser nomenat conseller de Salut, tot i que la seva designació es va frustrar a última hora. Elena va liderar el corrent socialista Avancem, que va acabar escindint-se del PSC, i es va acostar a l’òrbita d’ERC de la mà d’Oriol Junqueras, amb qui manté una excel·lent relació.

Damià Calvet

La integració de l’àrea de Territori (rebatejada com Infraestructures) al departament de Polítiques Digitals deixa Damià Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1968) a la corda fluixa, malgrat que ell vol continuar al Gabinet. És un dels principals representants de l’ala més moderada de JxCat i el seu perfil pragmàtic va ser derrotat clarament contra Laura Borràs en les primàries per ser el cartell electoral dels puigdemontistes. Procedent de Convergència i del PDECat i impulsor de la Crida, es caracteritza per un verb temperat i tarannà obert a posicions progressistes en àmbits com la vivenda i el medi ambient.

Jordi Puigneró

L’actual titular de Polítiques Digitals tindria molts números de repetir al capdavant d’una conselleria que absorbeix les competències d’infraestructures i mobilitat. Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) és una altra de les figures més afins a Puigdemont i ha estat en el punt de mira pels plans del seu departament de crear una «república digital» catalana. En els últims mesos també ha sigut notícia per liderar el llançament a l’espai del primer nanosatèl·lit català. Abans de ser conseller va ser secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, i regidor a l’Ajuntament de Sant Cugat de Vallès.

Josep Rius

Un altre home de Puigdemont sona per a la Conselleria d’Acció Exterior, que canvia de color polític després de cinc anys en mans d’ERC. Josep Rius (Barcelona, 1974) va ser el cap de gabinet del president durant la legislatura de l’1-O i la DUI, actualment és el vicepresident de Junts i ha sigut un dels negociadors del partit amb Esquerra. La seva acta de diputat ha sigut el primer càrrec electe després de molts anys influint a la tramoia de les grans decisions del Govern i, anteriorment, de l’Ajuntament de Barcelona. Fins i tot va formar part, juntament amb Artadi, de la taula de diàleg amb el Govern central.

Gemma Geis

Un dels molts equilibris que haurà de respectar Junts, com ERC, a l’hora d’escollir els seus consellers és la pluralitat territorial. La cap de llista gironina, Gemma Geis (Girona, 1979), sona com a possible fitxatge pel seu perfil tècnic i de gestió en àmbits de la seva competència (universitats i política territorial), mentre que ideològicament se la situa en un espai de centre progressista. Va ser Puigdemont qui la va fitxar el 2017 per a la llista per Girona i s’ha assentat com a referent en el grup parlamentari de Junts, juntament amb Albert Batet, cosa que li ha fet guanyar una bona opinió per part de molts sectors del partit. Els seus bons resultats a Girona el 14-F poden ser una palanca per aconseguir el càrrec.

Meritxell Budó

L’actual portaveu del Govern també aspira a continuar en l’Executiu, però perdent galons. Apadrinada per l’exconseller empresonat Jordi Turull, Meritxell Budó (Barcelona, 1969) es va convertir en consellera de Presidència quan Elsa Artadi va fer el salt a l’Ajuntament de Barcelona i ha sigut una de les veus que amb més vehemència va rebutjar la possibilitat que JxCat facilités la investidura d’Aragonès i passés a l’oposició. Procedent del món local, la seva imatge es va consolidar durant la pandèmia, quan compareixia diàriament juntament amb els consellers d’Interior i Salut, però ha sigut protagonista d’alguns estirabots sonats. Va arribar a afirmar, per exemple, que la Covid no hauria causat tants estralls en una Catalunya independent. En cas de mantenir-se al Gabinet, podria ser una de les candidates a dirigir la cartera de Drets Socials.

Miquel Sàmper

Fitxat per Torra en el tram final del seu mandat, la continuïtat de Miquel Sàmper (Terrassa, 1966) en el Govern tampoc està assegurada. Ha d’abandonar Interior, que passa en mans d’ERC, i la seva destinació natural, per la seva formació, seria Justícia. Va substituir a Interior Miquel Buch, en el punt de mira de Torra des de la sentència del procés, i no s’ha enfrontat a grans envits durant el seu mandat, tot i que sí amb els disturbis per l’empresonament del raper Pablo Hasél. Però en el seu historial figura també la restitució de Josep Lluís Trapero com a cap dels Mossos d’Esquadra després d’haver sigut absolt pel seu paper en l’1-O. El seu debut polític es va produir el 2015 al substituir Josep Rull com a candidat de CiU a l’alcaldia de Terrassa.

Ramon Tremosa

Notícies relacionades

91 dies per a un casament: reconstrucció dels tres mesos de negociació ERC-Junts

ERC i Junts reclamaran a Europa un referèndum «acordat i vinculant» sense renunciar a la «confrontació»

Ja des dels temps de Convergència, la de Ramon Tremosa (Sant Boi de Llobregat, 1965) era una de les veus més sobiranistes d’un partit que encara no havia fet el salt obert a l’independentisme. Artur Mas el va situar com a eurocandidat de CiU i a Brussel·les va estar 10 anys formant equip amb Oriol Junqueras i Raül Romeva, llavors eurodiputats d’ERC i ICV. Una amistat que els va fer confluir a Junts pel Sí el 2015. Torra el va incorporar al Govern en substitució d’Àngels Chacón després de la purga de dirigents del PDECat, però ara haurà de deixar Empresa, la batuta de la qual canvia de JxCat a ERC. La seva continuïtat no és clara, tot i que una possibilitat seria que assumís Recerca i Universitats. Tremosa és un altre representant del sector més liberal de Junts i s’ha prodigat en declaracions polèmiques.

ELS QUE NO SEGUEIXEN

Es dona per segur que no continuaran alguns consellers actuals com Josep Bargalló (Educació), Chakir El-Homrani (Treball) i Àngels Ponsa (Cultura).