Milers de places sense cobrir

El Congrés debatrà incentius per evitar la fuga de funcionaris de l’Estat a Catalunya

  • De 700 vacants convocades per Justícia a Catalunya, només 201 s’han pogut solucionar per concurs, i d’aquestes, només 18 amb funcionaris provinents d’altres comunitats

El Congrés debatrà incentius per evitar la fuga de funcionaris de l’Estat a Catalunya
4
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

El Partit Popular ha registrat una proposició no de llei al Congrés dels Diputats en què proposa al Govern un incentiu salarial per a les places de funcionari de l’Estat a Catalunya. El seu objectiu és facilitar l’arrelament i la permanència d’aquests servidors públics en una comunitat autònoma que està entre les destinacions menys triades pels empleats de l’Administració General de l’Estat (AGE).

La proposició no de llei es registra per ser debatuda en la Comissió de Política Territorial i Funció Pública del Congrés, informa Europa Press. Fent-se ressò d’una ja veterana reclamació de la Confederació Sindical Independent de Funcionaris (CSIF), el grup popular a la Cambra baixa demana a l’Executiu cobrir les vacants de l’AGE a Catalunya davant una fuga que dura ja deu anys i que es va intensificar els anys més crispats del procés. Aquesta situació provoca, en opinió reflectida en la proposta del PP, una «greu escassetat de funcionaris» i una «sobrecàrrega actual dels organismes públics estatals» a Catalunya.

En l’últim decenni, la carestia de la vida, especialment de la vivenda, a Barcelona i localitats de la costa, s’ha convertit en la primera raó perquè Catalunya no sigui reclamada com a plaça preferent entre treballadors públics d’Hisenda, Ocupació i Justícia, segons fonts de la CSIF. Aquesta raó, segons les mateixes fonts, està per sobre de la que al seu dia era tradicional: l’obligació de conèixer la llengua catalana.

Jutjats escassos de personal

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya –que té atribuïdes les competències en matèria de personal– va publicar al BOE el 28 de juliol del 2020 una resolució per la qual convocava un concurs de trasllat per a funcionaris de Justícia. Es feina una crida a empleats públics de Justícia de tot Espanya per cobrir 700 vacants als cossos i escales de gestió processal i administrativa, tramitació processal i auxili judicial.

El concurs es publicava, deia la resolució, «ja que hi ha llocs de treball vacants» en aquestes escales. Arribat el mes de febrer passat, el BOE publicava la resolució del concurs de trasllat, amb un resultat que cridava l’atenció: de 700 places convocades, 201 van poder cobrir-se en virtut de trasllats aprovats per aquest concurs.

D’aquests 201 funcionaris traslladats, només 18 no tenien alguna província catalana com a lloc de procedència. Entre aquests 18, quatre han arribat de Madrid, tres de les Illes Balears, dos s’han mogut des de Toledo, Alacant i les Canàries, i un ha sortit de València, Saragossa, Cadis, Osca i Castelló.

La desafecció del funcionariat per les places a Catalunya és tan especialment acusada a Justícia que alguns jutjats mostren forats poc disimulables. En el concurs per als trasllats es veia una descarnada carència en tres jutjats penals a Barcelona: 28 places sense cobrir en el 15, el 21 i el 24, els tres al mateix edifici de la Ciutat de la Justícia. Una situació semblant, amb nou buits, es manifestava al Servei Comú de Notificacions i Embargaments del mateix complex.

Fuga d’uniformats

Aquesta tendència és especialment acusada entre els funcionaris de la Seguretat de l’Estat. Les plantilles de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional a Catalunya tenen una mitjana flotant de vacants sense cobrir de 500 places per cada cos, un 18% de mitjana de la plantilla dissenyada.

En l’actualitat, segons la branca catalana de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), són 850 les places vacants sense cobrir a l’institut armat a Catalunya. És una xifra molt notable per al cas concret de la Guàrdia Civil, amb 2.900 efectius desplegats en territori català, la majoria, a Barcelona, i 3.500 places en el seu desplegament teòric.

El Sindicat Unificat de Policia (SUP), la Confederació Espanyola de Policia (CEP) i l’AUGC han explicat reiteradament l’acumulació de peticions de canvi de destinació dels uniformats en «un clima polític especialment hostil» a partir dels successos d’octubre del 2017, diuen fonts del Sindicat Unificat de Policia.

En el cas de la Policia Nacional, la marxa d’efectius és també notable. En l’últim concurs general de mèrits –una ocasió per aconseguir trasllats– convocat per la Direcció General de la Policia el febrer passat per cobrir 4.140 vacants a tot Espanya, una quarta part dels agents destinats a Catalunya van aconseguir plaça per anar-se’n, segons dades de la CEP.

El seu portaveu a Girona, el policia nacional Manuel Rosales, assenyala com a causes «l’alta carestia de vida, no tenir agents de policia originaris de Catalunya, el poc futur professional de la Policia Nacional a Catalunya i el constant assetjament per part de la Generalitat i els sectors nacionalistes», diu recordant el recent episodi del retard en la vacunació dels agents de les forces de seguretat de l’Estat. «Tot això fa que fins i tot gent que fa anys que estem aquí destinats ens estiguem plantejant marxar», afegeix.

Cobrar més, patir menys

En l’exposició de motius de la seva proposició, el grup popular al Congrés esmenta la «fustigació produïda per l’entorn separatista cap a tot el que sigui representatiu de l’Estat» com a causa que «gairebé ningú demani un trasllat a Catalunya i que els pocs funcionaris de nou ingrés que arriben concursin quan puguin a places d’altres llocs d’Espanya».

Notícies relacionades

També hi té el seu paper el poderós argument del salari. Per a un ciutadà coneixedor sòlid de la llengua catalana és molt més atractiva econòmicament una oposició a una plaça de la Generalitat que a una plaça de l’Estat a Catalunya. La proposició no de llei del PP també esmenta el fenomen, i xifra l’esglaó salarial en un 30% de diferència.

L’incentiu econòmic per a places de difícil cobertura existeix a l’AGE per fer més atractius llocs que, per diferents raons, no solen elegir els funcionaris, com és el cas de Ceuta, Meilla, algunes illes canàries i les Illes Balears.