El veredicte de les urnes

Els resultats de les eleccions a Madrid, en vuit mapes

  • Consulteu quin partit ha guanyat en cada municipi i com s’ha distribuït el vot a cada formació política

  • ¿Qui ha guanyat les eleccions a la Comunitat de Madrid 2021? Així ha quedat l’escrutini

Els resultats de les eleccions a Madrid, en vuit mapes
3
Es llegeix en minuts
Nacho García
Nacho García

Periodista

Especialista en Periodisme de dades

Ubicada/t a Girona

ver +
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Ricard Gràcia
Ricard Gràcia

Infografia

Especialista en Visualització de la informació, dades, mapes, diagrames... Noves narratives

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El PP, i en concret la seva ‘lideressa’ a Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha arrasat en les eleccions autonòmiques a l’aglutinar el vot de centredreta i absorbir Ciutadans, i ha tenyit de blau tot el mapa de la comunitat, a excepció només de quatre municipis de 179. Aquests vuit mapes resumeixen la fotografia electoral que han deixat les urnes en aquests comicis madrilenys.

PARTIT GUANYADOR EN CADA MUNICIPI

Ayuso ha aconseguit guanyar en 175 dels 179 municipis de la Comunitat de Madrid. Tots menys Fuentidueña de Tajo i El Atazar, on ha aconseguit la victòria el PSOE, i Navarredonda i San Mamés, on hi ha hagut empat entre populars i socialistes.

EL MAPA DEL PP

El triomf del PP, amb més de 807.000 vots, ha fulminat el clàssic ‘cinturó roig’ del sud de la comunitat, tradicional calador de vots del PSOE. És el cas, per exemple, de localitats com Alcorcón, Fuenlabrada, Móstoles, Getafe, Leganés i Pinto. Ayuso també ha pintat de blau tots els districtes de la capital (inclòs Puente de Vallecas), quan el 2019 només va poder guanyar en set dels 21.

EL MAPA DE MÉS MADRID

El partit d’Iñigo Errejón i Mónica García va donar la sorpresa de la jornada al sobrepassar en gairebé 5.000 vots el PSOE. A la capital, la diferència a favor de Més Madrid va superar les 32.000 paperetes. A més, els errejonistes han sigut el segon partit més votat en 16 districtes de la ciutat: Arganzuela, Barajas, Carabanchel, Centro, Chamartín, Chamberí, Latina, Moncloa-Aravaca, Moratalaz, Puente de Vallecas, Retiro, San Blas, Tetuán, Usera, Vicálvaro i Villa de Vallecas.

EL MAPA DEL PSOE

El pitjor resultat de la història del socialisme madrileny es va plasmar en la pèrdua de més de 132.000 vots en dos anys. El PSOE només va aconseguir guanyar en dos municipis i situar-se com a segona força en quatre districtes de la capital: Ciudad Lineal, Fuencarral El Pardo, Hortaleza i Villaverde.

EL MAPA DE VOX

L’extrema dreta continuarà tenint la clau del Govern regional, però el seu creixement ha sigut molt discret davant la magnitud de l’auge del PP. Poc més de 10.000 vots més que en les eleccions del 2019. Vox ha sigut el segon partit més votat al districte de Salamanca, però ha fracassat en el seu intent de tenyir de verd el ‘cinturó roig’ del sud de la comunitat.

EL MAPA D’UNIDES PODEM

Pablo Iglesias ha perdut el seu envit malgrat haver aconseguit que Unides Podem guanyi espai respecte als anteriors comicis. Va obtenir al conjunt de la capital un 7,62% dels vots, cosa que suposa gairebé dos punts més el 2019, quan va aconseguir el 5,09% dels vots. En onze dels 21 districtes se situen com a quarta força política. En tota la comunitat, la formació morada va obtenir 50.000 paperetes més que fa dos anys.

EL MAPA DE CIUTADANS

Notícies relacionades

L’hecatombe de Ciutadans arrasa tots els municipis que van ser taronges el 2019, i que ara s’han tenyit de blau. En nou localitats va aconseguir ser la força més votada en les últimes autonòmiques, en què va recollir entre un 22,9% i un 31,91% dels vots. Ara, només en dues, Horcajuelo de la Sierra i Venturada, han superat el 5%. El partit tampoc ha pogut capitalitzar la seva gestió en aquelles poblacions on governa.

EL MAPA DE LA PARTICIPACIÓ PER MUNICIPIS

La participació en aquestes eleccions ha sigut la més alta en uns comicis autonòmics a la Comunitat de Madrid, amb un 76,25%, malgrat la pandèmia i de convocar-se en dia feiner. La màxima concurrència a les urnes fins ara s’havia produït el 1995, quan van votar un 70,36% dels electors. Un total de 3.644.577 electors van votar dimarts davant els 3.251.386 que ho van fer en els comicis del 2019, cosa que suposa un augment de la participació de gairebé 12 punts respecte a l’anterior cita electoral, en què va votar el 64,27% del cens.