Participació històrica en les eleccions de la Comunitat de Madrid 2021

Madrid, com Catalunya fa tres mesos i Euskadi i Galícia l’any passat, s’enfrontava aquest dimarts a les eleccions més atípiques de la seva història. Per la pandèmia, és clar. Les restriccions per evitar que la Covid es descontroli i el fet que se celebrin en dia feiner no van impedir als madrilenys sortir a exercir el seu dret a vot. De fet, els ciutadans es van acostar en massa a les urnes i van propiciar la participació més alta en uns comicis a l’Assemblea de Madrid, i de les més elevades en una cita amb les urnes a Espanya. Van votar el 80,73% del cens electoral. L’abstenció va ser, doncs, del 19,27%.

Aquesta mobilització suposa 16,46 punts més que en les eleccions de l’any 2019, i 10,37 punts més que el 1995, que era la convocatòria amb la major participació registrada fins ara, amb el 70,36%. A les 19.00 hores, la participació ja superava el 69%. És a dir, que a aquella hora ja s’havia depassat el vot total de les autonòmiques de l’any 2019, que es va quedar en un 64,27%, i era 11 punts superior la que es va registrar a la mateixa hora en les eleccions autonòmiques de l’any 2019, que era d’un 58,13%.

L’afluència a les urnes es va disparar sobretot a la tarda. A les 13.00 hores, un 28,44% dels censats havien acudit a dipositar el seu vot, tot just dos punts més que el 2019, quan a la mateixa hora ja havia participat un 26,18% del cens.

Augment generalitzat

L’increment de la participació es va repartir de forma homogènia per tot el mapa de la comunitat. Als grans municipis de la zona sud de l’àrea metropolitana de Madrid, en els quals el PSOE va guanyar en les autonòmiques de l’any 2019, les pujades van girar entorn dels 15 punts. Va ser el cas de Móstoles, segona ciutat en població després de la capital; Parla, Leganés, Getafe i Alcorcón.

Però també a la zona oest de la regió, en municipis en els quals va triomfar el PP fa dos anys, les pujades també van rondar els 15 punts. Va passar així en localitats com Boadilla del Monte, Majadahonda, Las Rozas i Pozuelo de Alarcón.

Més disparitat hi va haver en la pujada de la mobilització si ens fixem en la mida de les poblacions. A les localitats de menys de 500 habitants l’afluència a les urnes amb prou feines va augmentar un punt. L’augment en els nuclis de 500 a 2.000 veïns va créixer gairebé quatre punts; en les de 2.000 a 10.000, vuit punts; en les de 10.000 a 50.000, més de 12 punts; en les de 50.000 a 250.000, gairebé 14 punts, i en les de més de 250.000, una mica més de nou punts.

En aquesta primera franja del matí s’havia reservat el període d’entre les 10.00 i les 12.00 h per al vot de les persones més grans de 65 anys, els adults amb discapacitats i els seus cuidadors. Més tard, a partir de les 19.00 h s’ha estipulat una altra franja horària reservada per als malalts de Covid i els seus contactes estrets.

Tota la informació en directe de la jornada electoral madrilenya, aquí.

Llargues cues

Des de primera hora els ciutadans han hagut de fer llargues esperes als accessos d’entrada dels col·legis electorals de la Comunitat després de constituir-se el 100% de les meses electorals sense problemes malgrat desenvolupar-se la jornada electoral en dia feiner. Les distàncies de seguretat i les restriccions de votants a l’interior de les escoles per evitar contagis han deixat imatges de llargues cues als afores dels centres de votació. No obstant, avançaven relativament ràpid.

Notícies relacionades

Eleccions Madrid 2021: Última hora de les votacions en DIRECTE

Així estan les enquestes de les eleccions al País Basc 2020

Per a la jornada electoral s’han constituït 7.265 meses electorals en 1.084 locals. Les escoles on es votarà tancaran a les 20.00 hores, moment en què s’iniciarà el recompte de vots. Estan cridats a votar un total de 5.112.658 madrilenys, cosa que suposa 53.406 més dels que van ser convocats en els comicis autonòmics del 2019, segons el cens electoral reflectit a l’INE.

D’altra banda, en els comicis d’aquest 4 de maig, el vot per correu ha augmentat en un 41% respecte a les dades de les últimes eleccions, el maig del 2019, i aquest dimarts Correus ha activat un dispositiu format per un total de 2.195 treballadors, entre personal de repartiment i d’oficines, per garantir l’entrega del vot per correu als col·legis electorals de la regió.