Eleccions a Madrid

Illa i Gabilondo: la caça desigual del vot de Ciutadans

  • Els candidats socialistes han utilitzat estratègies de campanya molt diferents

  • En el PSOE creuen que a Madrid es pot captar menys ‘vot taronja’ que a Catalunya

Illa i Gabilondo: la caça desigual del vot de Ciutadans
3
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre
Daniel G. Sastre

Periodista

Especialista en política catalana i espanyola

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les empreses demoscòpiques estimen que en les eleccions catalanes Salvador Illa va ser el destinatari principal dels votants de Ciutadans del 2017 que aquest 2021 van decidir canviar de partit. Van ser entre 150.000 i 200.000 paperetes que van permetre al PSC guanyar les eleccions –empatat a escons amb ERC– i recuperar l’hegemonia en el camp no independentista.

El ‘botí’ en les eleccions madrilenyes tampoc és menor. El 2019, Ciutadans va obtenir 630.000 vots, gairebé un 20% del total, que li van servir per entrar en el Govern regional i convertir el seu candidat, Ignacio Aguado, en vicepresident. I les prediccions apunten que aquesta vegada es quedaran fora de l’Assemblea. No obstant, les estratègies de campanya dels socialistes a Catalunya i a Madrid no han coincidit: mentre que Illa va anar des del principi fins al final a buscar aquests vots –amb missatges com que no governaria amb els independentistes o remarcant sempre que podia que se sent tan espanyol com català–, Ángel Gabilondo ha passat de transmetre anuncis en la mateixa direcció a, aparentment, desentendre’s d’aquests votants com més s’acosten les eleccions.

La raó és que a la sala de màquines socialista creuen que a Madrid hi ha menys opcions d’atraure un gran nombre de votants de Ciutadans que a Catalunya. «La conjuntura és diferent. A Catalunya, la gent que pensa que el procés està esgotat té una alternativa clara en el PSC: Illa estava en una posició molt sòlida de canvi, i molts votants de Cs el veien com un recurs interessant. A Madrid, Edmundo Bal [el candidat de Ciutadans] diu que si pot repetirà govern amb el PP», afirmen fonts del partit.

El gir a l’esquerra

És a dir: a Catalunya, el motor dels exvotants de Ciutadans és molt més clarament el canvi que a Madrid. Com que «les realitats són diferents», els equips de campanya van fer un diagnòstic diferent, i també van aplicar un tractament divergent. Durant gairebé tota la campanya –sobretot des del debat televisat en què el candidat del PSOE es va dirigir a Pablo Iglesias i li va dir: «Pablo, tenim 12 dies per guanyar les eleccions»–, Gabilondo ha semblat disputar més els vots als partits a la seva esquerra que als que té a la dreta.

En el PSOE estimen que la bossa de vots de Cs que pot arribar a captar el seu candidat pot contenir, amb sort, unes 60.000 paperetes. Tot i que constaten que són poques comparades amb les que es va emportar Illa, ni de bon tros les menyspreen: en una elecció tan ajustada, si cauen del costat socialista poden significar que les dretes perdin la majoria absoluta i Isabel Díaz Ayuso perdi el govern. «Però la major part dels qui van recolzar Ciutadans el 2019 aquesta vegada recolzaran el PP», diuen les mateixes fonts.

Notícies relacionades

«La dreta està hipermobilitzada des d’abans de les eleccions, i tot i que un partit d’esquerres posi mil pancartes al barri de Salamanca [feu conservador a Madrid capital], rascarà poc», afegeixen. I apunten una última raó per la qual Illa va ser capaç d’arrossegar més votants de Cs dels que sembla que atraurà Gabilondo: «A Catalunya, Ciutadans no és tan de dretes».

Una veu de la sala de màquines de la campanya del PSC corrobora aquesta impressió: «Nosaltres anàvem contra els votants progressistes de Cs emprenyats amb el procés. A Madrid no hi ha aquest votant progressista de Cs: Albert Rivera es va carregar el partit quan va voler substituir el PP com a referència de la dreta».