¿Què fem amb els fills el 4 de maig a Madrid?

Els nens i les nenes residents a Madrid rebran la Gran Creu de l’Ordre del Dos de Maig (dia festiu a tota la regió). «Els volem agrair el treball i l’esforç i l’exemple que ens han donat a tots, sobretot a classe, i quan n’han estat fora durant la pandèmia», va afirmar Díaz-Ayuso fa dies. Els xavals no podran anar a classe dimarts, però sí que tindran medalla diumenge.

«Estem enfadats», diu Mari Carmen Morillas, presidenta de la federació d’associacions de mares i pares de la Comunitat de Madrid Giner de los Ríos. «Els polítics han pres la decisió de forma unilateral, sense tenir en compte l’opinió ni de la comunitat educativa ni de les famílies. Ens en vam assabentar pels mitjans de comunicació i és una falta de respecte», afirma després d’insistir que els nens i les nenes que avui estan asseguts als seus pupitres són els futurs ciutadans. «Van a l’escola a aprendre. A les aules, es formen com a persones. I no només això, sinó que per a molts de menors, l’escola és l’únic lloc segur de la seva vida», diu Morillas.

A més de l’evident menyspreu acadèmic que suposa perdre un dia de classe, hi ah un altre gran problema: la conciliació, aquest mite. ¿Què poden fer els pares i les mares –sobretot de nens petits– el 4 de maig? Buscar-se la vida. Una vegada més. En el millor dels casos, el teletreball sembla una sortida. Però ni totes les empreses estan disposades a permetre’l ni tots els treballadors poden exercir les seves tasques ‘online’. ¿Com teletreballa un conductor de taxi? ¿I una metge? ¿I un caixer de supermercat? ¿I una dentista?

«No sé què farem. Sembla que els polítics no s’adonen que no tots els pares i mares poden teletreballar. A moltes llars s’està tibant tant la corda que es trencarà en qualsevol moment. Hi haurà famílies que no tindran més remei que deixar els fills amb els avis, si és que els tenen i amb el risc sanitari que comporta en plena pandèmia. Uns altres, quin remei, hauran de deixar els seus petits sols a casa. És horrible perquè no estan en edat de fer-ho, per ¿què fas si corres risc de perdre la feina i, per tant, els teus ingressos econòmics?», afirma Morillas.

Des que el coronavirus va començar a amenaçar el planeta sencer, les famílies han fet un màster en conciliació i paciència. Les escoles, instituts i universitats es van tancar de forma abrupta el març del 2020. A Madrid, a més, l’huracà ‘Filomena’ va fer que les vacances escolars de Nadal duressin una setmana més. I ara, com a rematada, s’hi suma el 4 de maig. Els polítics parlen d’educació ‘online’ com si totes les escoles tinguessin potents plataformes digitals, com si a totes les cases fos possible accedir a les noves tecnologies i com si totes les criatures estiguessin capacitades per aprendre de forma virtual.

«No es té en compte l’interès superior del menor. Els polítics no s’adonen que hi ha moltes realitats. ¿Potser no saben que hi ha xavals de secundària que es maregen a classe perquè no han esmorzat ni sopat el dia anterior? ¿Potser no saben que hi ha cues de la fam?», diu la presidenta de Giner de los Ríos.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

La condició de dia no lectiu és motiu de conversa a les portes de les escoles, quan les mares i pares –almenys els que poden– recullen els seus fills i filles. «¿Què volen que fem? ¿Que ens fiquem els nostres fills una altra vegada a l’úter perquè així desapareguin?», afirma la Marta, advocada i mare de dos nens, de 6 i 4 anys. «Intentaré treballar des de casa perquè la meva cap m’ho permet. Però amb dos petits al voltant és impossible», explica. Altres progenitors acudiran als avis. «No em queda més remei perquè no puc teletreballar», diu l’Ana, empleada en un laboratori.

Hi ha famílies, les d’alt poder adquisitiu, a qui no preocupa en absolut la jornada no lectiva del 4 de maig. És el cas de l’Elena, executiva en una empresa tecnològica. Tant ella com el seu marit poden teletreballar sense problema i, a més, tenen ocupada una cuidadora interna al xalet en què viuen als afores de Madrid. Es demostra, una vegada més, que la conciliació és un problema més greu o més lleu en funció del compte corrent que tinguis.