L’1x1 del debat de candidats a les eleccions a Madrid

Continguda. Primera a les enquestes, la candidata del PP no va arriscar-se. Va esperar els atacs dels tres contrincants d’esquerres i en va tornar alguns amb eslògans o desviant l’atenció amb noves preguntes. Es va acarnissar especialment amb Iglesias (Podem), amb qui fins ara no havia volgut confrontar en campanya.

Irregular. El socialista corria el perill de passar desapercebut, pel seu to centrat, allunyat de la confrontació en unes eleccions tan polaritzades com aquestes. Li va costar entrar en el debat, però va guanyar punts en la part social, quan va carregar contra Ayuso per les seves paraules sobre les cues de la fam.

Solvent. L’aspirant de Més Madrid, la menys coneguda dels sis, va ocupar un terme mitjà entre la contundència d’Iglesias i la temperància, potser excessiva, de Gabilondo. Va fer servir amb eficàcia la seva experiència com a metge per confrontar amb Ayuso i es va centrar en les seves propostes per a l’autonomia.

Contundent. El candidat d’Unides Podem, el més experimentat en aquest tipus de cites, va arribar al debat amb un cabàs de xifres sota el braç, centrant gairebé totes les seves intervencions en Ayuso. Però, a diferència d’altres ocasions, va optar per un to no gaire agressiu, allunyat de l’atac personal.  

Insolent. La candidata de Vox va interrompre en múltiples ocasions Gabilondo (PSOE) i, sobretot, Iglesias (Podem), a qui va deixar clar que seria objecte de les seves pulles per burlar-se, a la primera intervenció, de la seva afició a les sèries. També va sembrar por als estrangers parlant dels menors immigrants no acompanyats. 

Esforçat. Es va centrar a rebatre sobretot Iglesias (Podem) i Gabilondo (PSOE), a qui no vol veure a la Puerta del Sol com «una fotocòpia» del Govern central. Va intentar posar pau quan el debat va pujar de to i va demanar diverses vegades als seus oponents que es deixessin d’«insults» i «bàndols».