Torrent contra Fouché

Un procés d’independència, espionatge, un ‘software’ que també s’ha utilitzat amb 1.400 persones més a tot el món. Noms tan dispars com Jeff Bezos (fundador d’Amazon i propietari actual del mític diari ‘The Washington Post’) i el periodista Jamal Kashoggi (opositor al Govern de l’Aràbia Saudita que va ser assassinat i esquarterat a l’ambaixada d’aquest país a Istanbul). I també Ernest Maragall.

No és la sinopsi d’una novel·la de John Le Carré o de Rodney William Whitaker, conegut com ‘Trevanian’. Entre altres raons perquè ni en els seus pitjors dies, cap dels dos deixaria que el lector detectés qui és el culpable amb només llegir la sinopsi. És el que explica Roger Torrent a ‘Pegasus, l’Estat que ens espia’, un dietari de tres setmanes de juliol en què es detalla tot el que l’ara expresident de la Cambra catalana pot aportar: com se’n va assabentar, com va actuar, com es va sentir.

Batusses amb Junts

No s’entreté Torrent en les eternes pugnes entre el seu partit i Junts, tot i que tampoc les oculta. Com a context a la situació que viu explica, per exemple (a la segona pàgina), datada el 6 de juliol del 2020, la proposta de Quim Torra de confinar perimetralment la Cerdanya, segons s’havia filtrat, amb l’oposició de Salut i de la Vicepresidència. «La filtració no és certa, però és igual. És la història de sempre: l’intent de desgastar constant, l’eterna competència», afirma una veu que el lector identifica amb la del llavors president del Parlament. Una competència que el porta a preguntar, abans d’arremetre contra l’Estat, si la Generalitat disposava d’aquest ‘software’. I no.

El llibre està escrit de manera àgil, amb alguna llicència fins i tot literària, com la descripció de l’ambient a la seu de la companyia israeliana en determinats moments. Altres dades, com la direcció d’aquesta firma, simplement es van buscar a Google, explica una persona del seu entorn. Aquesta mateixa veu recalca que Torrent ha portat a terme un ardu treball de recerca d’informació, dins de les seves possibilitats, per exemple, per detallar com neix l’empresa que realitza el ‘software’. En concret, d’exmembres d’una unitat d’intel·ligència, la 8200, del Tzahal, el totpoderós Exèrcit israelià. El país que segurament més depèn de la informació que pugui obtenir de tots els seus enemics. 

Devot de Zweig

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Torrent és un lector àvid. Però les seves preferències no se situen en les aventures de George Smiley, l’immortal personatge de Le Carré, sinó en Stefan Zweig. «Llegeixo els seus llibres gairebé amb devoció semireligiosa», explica el mateix Torrent. Ironies de la vida, el llibre que li va servir de porta d’entrada a l’escriptor nascut en l’Imperi austrohongarès i mort al Brasil quan la seva Viena natal estava sotmesa a la bota nazi, va ser la biografia de Joseph Fouché, subtitulada ‘Retrat d’un home polític’. Fouché va ser un personatge singular i camaleònic ideològicament que va acumular i va mantenir gran poder durant la Revolució francesa, l’Imperi napoleònic i la restauració borbònica. Se’l considera el fundador de l’espionatge modern i del Ministeri de la Policia, que, amb el temps, va derivar en el d’Interior. Un model que es va estendre per tot Europa. També a Espanya.

Al llibre de Torrent s’inclou una cita que no és de Fouché, tot i que bé podria ser-ho. «Hi ha coses que no s’han de fer. Si es fan, no s’han de dir. Si es diuen, cal negar-les». L’autor és el general José Antonio Sáenz de Santamaría, mort el 2003 i que va ser director de la Guàrdia Civil. Ell mateix, el 1995, va assenyalar que de vegades «cal actuar al caire de la legalitat. Unes vegades per la vora de dins i altres vegades, una mica per la vora de fora». I, de vegades, sobre un cavall alat.