Informe de les Nacions Unides

La meitat de les dones de 57 països no poden decidir sobre el seu propi cos

La situació ha empitjorat, a més, durant la pandèmia de la Covid-19 a causa dels confinaments i a les dificultats per accedir a serveis de salut i de planificació familiar

La meitat de les dones de 57 països no poden decidir sobre el seu propi cos
3
Es llegeix en minuts

Prendre decisions sobre el seu propi cos –des de decidir amb qui tenen relacions sexuals fins a si utilitzen anticonceptius o si volen veure un metge– segueix sent una quimera per a centenars de milions de dones arreu del món, segons va denunciar aquest dimecres el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA).

En el seu informe anual, l’agència de l’ONU encarregada de la salut sexual i reproductiva analitza per primera vegada en profunditat la situació del dret a l’autonomia corporal i conclou que, a bona part del planeta, gairebé la meitat de les dones continuen sense poder exercir-lo.

«Arreu del món hi ha dones i nenes a les quals no es permet assumir el control dels seus cossos i de les seves vides», va assenyalar en una conferència de premsa la directora executiva del Fons, Natalia Kanem.

El dret a l’autonomia corporal es veu violat quan es practica a una nena la mutilació genital, quan es força una dona a avortar, quan un home la deixa embarassada en contra de la seva voluntat, quan és violada o quan se li fa una anomenada prova de virginitat, va enumerar Kanem com a part d’una llarga llista d’abusos que són habituals.

Dades a 57 països

L’estudi de l’UNFPA, no obstant, analitza principalment tres qüestions: si la dona pot dir que no a relacions sexuals, si pot decidir sobre anticonceptius i si pot decidir sobre atenció mèdica.

Segons l’informe, que es basa en dades de 57 països en vies de desenvolupament (que representen una quarta part de la població mundial), únicament el 55% de les dones estan plenament apoderades per prendre les seves pròpies decisions en aquests tres àmbits.

Aquests percentatges, no obstant, varien de manera important entre regions, ja que mentre que a Llatinoamèrica i el Carib i a l’Est i Sud-Est d’Àsia al voltant d’un 75% de dones veuen respectat el seu dret a l’autonomia corporal, a l’Àfrica Central i Occidental són menys d’un 40%.

A tres països de l’Àfrica Subsahariana –Mali, Níger i Senegal– menys d’un 10% de les dones poden prendre tota mena de decisions autònomes sobre el seu cos, segons l’estudi.

En alguns països, com Mali, l’informe mostra que una clara majoria de dones decideixen sobre anticonceptius, però amb prou feines un 22% pot fer-ho a l’hora de buscar cures mèdiques i una de cada tres pot rebutjar relacions sexuals, cosa que fa que les que veuen respectats els seus drets en les tres àrees siguin molt poques.

L’UNFPA, en tot cas, reconeix que les dades recopilades són molt bàsiques i tenen carències, per la qual cosa poden no reflectir amb total exactitud la realitat, tot i que sí que n’ofereixen una aproximació.

Per la doctora sudanesa Nahid Toubia, activista contra la mutilació genital femenina, es tracta, en tot cas, d’un informe «històric» i «revolucionari» que posa una nova mirada sobre problemes que la dona pateix des de sempre.

«La pregunta és, al començament de la tercera dècada del segle XXI, any 2021, ¿com podem acceptar que un ésser humà pugui ser propietat d’un altre ésser humà? Crèiem que aquesta idea s’havia quedat en el segle XIX [...], no obstant quan es tracta de dones [...] poden ser d’altres», va denunciar Toubia.

La situació, segons l’UNFPA, ha empitjorat, a més, durant la pandèmia de la Covid-19 a causa dels confinaments i les dificultats per accedir a serveis de salut i de planificació familiar.

Problemes legislatius

L’informe analitza, a més, les polítiques en vigor en aquests països i destaca que un 25% dels territoris no asseguren legalment accés igualitari a anticonceptius i que un 20% no té normes per recolzar la salut sexual.

A més, posa sobre la taula legislacions que continuen infringint els drets de la dona, entre les quals les anomenades lleis conegudes com «casar-se amb el seu violador», en vigor a vint països o territoris i que estableixen que un home pot evitar ser perseguit per una violació si es casa amb la víctima.

Notícies relacionades

També recorda que hi ha 43 països que no tenen legislació contra les violacions dins del matrimoni i que hi ha més de 30 estats que restringeixen la llibertat de les dones de moure’s fora de la llar.

«Totes les societats han de fer més per aconseguir la igualtat de gènere. Cap país encara hi ha arribat. Els governs han de tenir un paper de lideratge complint les seves obligacions sota els tractats de drets humans. Els governs poden alterar les estructures socials, polítiques, institucionals i econòmiques que reforcen normes desiguals per gènere», va defensar Kanem en aquest sentit.