Arancha González Laya: «Els fons europeus reflectiran també la diversitat territorial espanyola»

La ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, posa en relleu la importància de la col·laboració europea en la lluita contra la pandèmia i repassa altres qüestions de l’actualitat internacional i les relacions diplomàtiques espanyoles en una entrevista conjunta amb cinc periodistes de diaris editats pel grup Prensa Ibérica. ¿Està content el Govern amb el ritme a què avança la campanya de vacunació?

En primer lloc vull posar en relleu l’esforç del Govern per protegir els ciutadans a través de la vacunació. I ho hem fet en l’àmbit europeu. És cert que en aquesta estratègia ens hem enfrontat a l’enorme repte que suposa descobrir una vacuna i produir-la en menys d’un any. Això no té precedents històrics i per tant hem patit una situació d’arribada de vacunes al nostre país una mica erràtica, però tots sabíem que en el primer trimestre seria així. També hem dit, i això s’està materialitzant, que durant el segon trimestre l’arribada es regularitzaria. Cada dilluns d’abril arriba més d’un milió de dosis de vacunes que Espanya ha comprat a través de la Unió Europea, la qual cosa demostra que l’esforç del Govern per garantir l’accés de tots els espanyols a la vacuna està fent efecte.

El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, va parlar sobre la necessitat de revisar el sistema de patents. ¿Quina és la postura del Govern?

Les patents tenen una regulació internacional, és un acord en l’Organització Mundial de Comerç que ja preveu la possibilitat de derogar aquestes patents i d’alguna manera, de derogar-les tant a petició d’un país com per decisió pròpia de qui tingui la patent. El problema que tenim ara no és tant de patents com de capacitat productiva. I això no es resol aixecant la patent. Això es resol amb una col·laboració públic-privada on el finançament públic ajudi l’empresa privada allà on hi hagi colls d’ampolla. Això és una mica el que ha buscat fer la Unió Europea i és la raó per la qual nosaltres a Espanya hem treballat amb diversos laboratoris farmacèutics que ja estan produint aquestes vacunes a Espanya. I el nostre objectiu és continuar invertint en l’empresa espanyola perquè augmenti la seva capacitat de producció.

Les dades de Sanitat mostren certs repunts en la pandèmia. ¿S’està tement per l’estiu?

Crec que a Espanya estem fent les coses amb prudència. Que puguem disfrutar d’un estiu més o menys normal dependrà de l’esforç que fem en aquestes pròximes setmanes. Hem de ser molt constants a mantenir la guàrdia en aquests moments en què ja veiem la llum al final del túnel.

¿En quin mecanisme treballa el Govern per afavorir aquesta recuperació turística a curt termini?

Els serveis turístics representen el 13% de la nostra economia més o menys i, per tant, són un sector que ha estat al centre de les prioritats del Govern des del començament de la pandèmia. Ho ha estat en termes d’ajudes i sens dubte ho està fent ara a l’hora de dissenyar el retorn a una mobilitat ordenada i segura. Per això Espanya ha liderat internacionalment la creació de certificats de vacunació que ens permetran recuperar la mobilitat. Aquest certificat estarà en marxa com a molt tard a mitjans de juny.

Alguns advocats denuncien que s’ha incrementat el nivell d’exigència dels requisits als ciutadans britànics per quedar-se a Espanya. ¿Hi ha més mà dura amb els residents britànics?

No, no hem canviat els requisits, són els que eren. Tots els ciutadans que residien al nostre territori abans del Brexit continuen tenint els mateixos drets. Sí que hem recomanat als ciutadans que es treguin una targeta de residència temporal, el TIE, que és el que els facilitarà la tramitació administrativa, el trànsit a les fronteres, però no s’han endurit els criteris. Són els que es van negociar en l’acord de retirada del Regne Unit de la Unió Europea. Ha quedat la possibilitat de negociar entre Espanya i el Regne Unit qüestions concretes relatives a la ciutadania que estem estudiant per poder protegir encara més tant els nostres ciutadans al Regne Unit com els ciutadans del Regne Unit al nostre territori, on sempre seran benvinguts.

¿Es planteja el Govern flexibilitzar els requisits per a l’obtenció del visat d’inversors com a palanca per a la recuperació econòmica?

De moment, Espanya no està tenint dificultats per captar inversions perquè l’atracció dels inversors està basada, primer, en el fet que hi ha una gran liquiditat internacional i, segon, que Espanya és un país atractiu perquè està posant en marxa un pla de recuperació amb uns eixos molt clars, però també molt desitjables per als inversors estrangers. No crec que estiguem davant una necessitat de flexibilitzar els criteris per invertir a Espanya. El que farem és presentar a aquests inversors el Pla de Recuperació Espanyol, que serà aprovat ben aviat, i convidar-los a invertir a Espanya en inversions d’alt valor afegit.

¿Com podran contribuir aquests fons per a la recuperació europea a revitalitzar l’economia?

Els fons estructurals, els fons de cohesió i els fons agrícoles de la PAC continuen arribant al nostre país. A aquest finançament s’afegeix un fons de recuperació europea que prioritza que el nostre país sigui capaç d’articular una sèrie d’iniciatives que responguin als quatre grans eixos que han identificat el nostre país: descarbonització, digitalització, cohesió territorial i igualtat entre l’home i la dona, aquest vector que de vegades no ens prenem seriosament, però que suposa punts addicionals del PIB. La igualtat millora el PIB. El nostre país està construint un pla de recuperació amb l’aportació de les comunitats autònomes, identificant prioritats, de manera que el pla reflecteixi també la diversitat territorial espanyola, la capacitat del nostre país d’oferir projectes de transformació que després s’aniran desgranant. Però permetrà una nova modernització de la nostra economia i del nostre teixit social.

¿Creu que els Estats Units estan fent prou per fer un gir en la seva política i, per exemple, suprimir els aranzels que va establir Donald Trump?

Hem observat un canvi de postura, amb els Estats Units privilegiant el diàleg i la negociació, sobretot amb els seus socis i aliats. I Espanya, sens dubte, és soci i aliat dels Estats Units des de l’arribada a la presidència nord-americana del president [Joe] Biden. I ho hem aplaudit i agraït perquè pensem que entre socis i amics la millor manera de dirimir les qüestions en què estiguem menys d’acord és a través del diàleg i la negociació. Per exemple, un tema en què estàvem en desacord que vaig posar sobre la taula en la meva primera conversa amb el secretari d’Estat nord-americà, Anthony Blinken, van ser els aranzels que els Estats Units aplicaven a molts productes espanyols a causa del conflicte entre Airbus i Boeing. I vam veure amb satisfacció com, tot just dues setmanes després, els Estats Units i la Unió Europea van iniciar una negociació en el tema de les ajudes al sector aeronàutic i van suspendre les sancions que afectaven milers d’exportadors espanyols, de productes sobretot agroalimentaris, que han fet molt mal als nostres exportadors i que gràcies a una tasca discreta, han sigut suspesos i han permès a aquests exportadors poder accedir al mercat nord-americà, que és un mercat de gran valor afegit. No hem acabat aquesta negociació, encara queden altres sectors com les mesures dels Estats Units sota l’esquema Helms-Burton [que castiga els inversors estrangers a Cuba] o els aranzels nord-americans a l’oliva de taula espanyola o en matèria d’acer o alumini.

¿Com creu que ha quedat la imatge d’Espanya amb el procés d’extradició de Carles Puigdemont?

El Parlament Europeu ha aprovat l’aixecament de la immunitat de Carles Puigdemont, de [Clara] Ponsatí i de [Toni] Comín. La immunitat és per exercir la tasca parlamentària europea, no per activitats que no tinguin a veure amb aquesta tasca parlamentària. Però més enllà d’això jo el que llegeixo del que està passant en aquests moments a Europa és que en realitat la unilateralitat és contrària a la democràcia. En democràcia no hi cap la unilateralitat i aquest és el missatge que queda a Europa de la situació catalana. L’important ara no és continuar endinsant-se en la unilateralitat, sinó buscar un diàleg i seure a parlar al voltant d’aquesta taula que el Govern ha ofert per girar full, que és el que demanen els ciutadans catalans.

Ara se li demana al Parlament Europeu que es pronunciï sobre l’extradició. ¿Com quedarà la imatge de la justícia si Bèlgica torna a rebutjar que se l’extradeixi?

El Parlament Europeu s’ha pronunciat molt clarament i ha dit que cal aixecar la immunitat i això ja està clarament decidit en la institució parlamentària. Una altra cosa és que el retorn de Puigdemont, Ponsatí i Comín a Espanya necessita una decisió per part de la justícia belga. És cert que no és la primera vegada que la justícia belga s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió, tampoc és la primera vegada que ha rebutjat l’entrega a Espanya, ni igualment és la primera vegada que la justícia belga ha sigut corregida per la justícia europea, pel Tribunal Europeu de Drets Humans, que li ha dit que ha de complir les seves obligacions. Per això em sembla que ha sigut intel·ligent, per part de la justícia espanyola, plantejar davant el Tribunal de Justícia Europeu una qüestió prejudicial perquè es dirimeixi com funciona l’euroordre i quin és el marge de discreció d’un país a l’hora d’executar una euroordre. Crec que aquesta és la via correcta.

La ruta migratòria del Mediterrani s’ha convertit en la més mortífera després de la canària. ¿Què s’està fent per pal·liar aquesta situació?

Estem teixint amb els altres membres de la UE un pacte per a l’emigració i l’asil. Però és difícil de construir perquè els punts de vista dels diferents Estats en aquest tema no són els mateixos. Ens uneix més i tenim més en comú amb països riberencs del Mediterrani que amb altres països més al nord. Però estem buscant, a través d’un diàleg molt pacient i molt constant, construir un consens dins la UE. Hem trobat una àrea de consens en la necessitat de treballar més amb els països d’origen i de trànsit de migrants per abordar aquesta qüestió abans que els migrants arribin a la frontera de la Unió Europea, en la majoria dels casos de manera irregular. Aquesta setmana, el president del Govern ha viatjat, entre altres països, al Senegal, on una part del diàleg té a veure amb ajudar els països a tractar la qüestió de la migració en origen o en trànsit. Això significa ajudar més aquests països a millorar les seves capacitats socioeconòmiques, i Espanya acaba de llançar el programa Focus Àfrica. Té també molt a veure amb treballar per desmantellar xarxes criminals de tràfic de persones.

En aquest pacte migratori europeu es planteja que els països fronterers siguin un dic de contenció. ¿Què estan fent per evitar aquesta política?

El pacte migratori ha de ser responsable i solidari. I solidaritat significa que el pes de la responsabilitat no pot recaure únicament i exclusivament sobre els països que som primera frontera. Busquem el retorn cap als seus països de tots els que arriben irregularment, afavorint evidentment el retorn voluntari, cosa que ha estat passant en els últims mesos de manera contínua. I per això tenim acords bilaterals amb països d’origen i de trànsit. També hem d’obrir vies regulars d’emigració a Europa, vies que ens permetin ser més eficaços en la lluita contra la migració irregular. Això és el que hem fet amb els nostres països veïns i ho fem amb les comunitats autònomes, entenent on hi pot haver una demanda de mà d’obra i presència de països tercers, però de manera regular i ordenada.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

A les Canàries hi ha un problema amb els campaments i es critica el Govern per voler convertir les illes en illes presó. ¿Com solucionaran aquest tema?

Amb els migrants que arriben a Espanya, sigui a les Canàries o a qualsevol altra part del territori, la primera cosa que el Govern fa és un exercici de solidaritat amb la comunitat autònoma que està gestionant aquesta qüestió. En el cas de les Canàries hi ha hagut un exercici de solidaritat amb una aportació de finançament, en molts casos comunitària, per ajudar el territori a fer front a l’arribada d’aquest emigrant, poder allotjar-lo, poder alimentar-lo mentre dura la seva estada al nostre país o mentre es determina l’estatus de la persona. I és veritat que ha calgut arbitrar solucions habitacionals que en un primer moment no estaven disponibles per poder acollir dignament aquests ciutadans. També és cert que les xifres d’arribades es van reduint gradualment, ja no estem parlant de 23.000 o 16.000, sinó de quantitats molt inferiors. Es donarà una solució a aquesta qüestió. En primer lloc, amb els menors no acompanyats, amb persones vulnerables, dones embarassades, demandants d’asil, demandants de refugi i retornats al seu país d’origen o de trànsit. Mentrestant, treballant també amb els països d’origen i trànsit, buscant reduir o controlar al màxim les arribades de manera irregular al nostre país.