ERC blinda l’acord amb la CUP i avisa Junts que no pactarà l’estratègia al Congrés

Esquerra mou fitxa i adverteix Junts que no modificarà l’acord assolit amb la CUP per a la investidura de Pere Aragonès i que tampoc pactarà una estratègia a seguir al Congrés dels Diputats.

La secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha garantit als anticapitalistes que l’acord assolit es complirà íntegrament i que no es modificarà cap punt després de l’eventual pacte de Govern al qual arribin amb Junts: «La CUP no ha de témer res». «És un acord i els acords estan per complir-los», ha afirmat en una entrevista d’Europa Press, i ha defensat que es pot fer compatible aquest acord amb l’eventual pacte de Govern que els republicans arribin amb Junts per investir Aragonès.

Fa dies que la CUP alerta Esquerra que canvis al pacte segellat entre les dues formacions perquè els seus nou diputats votessin ‘sí’ a l’aspirant republicà podrien alterar el sentit sentit del seu vot, és a dir, retirar el recolzament a Aragonès. Si fos així, va etzibar la diputada Eulàlia Reguant en una entrevista a la mateixa agència, «no serà responsabilitat de la CUP». 

Vilalta ha argumentat que l’acord amb la CUP és bo tant per afrontar la crisi com per avançar cap a la independència, i ha insistit que el compromís d’ERC és continuar treballant-lo i millorant: «Estem molt satisfets d’aquest acord».

La «unitat» a Madrid

Per part seva, el diputat d’ERC i membre de l’equip negociador del nou Govern, Sergi Sabrià, ha replicat la pretensió de JxCat d’acordar una unitat d’acció dels partits independentistes a Madrid i ha advertit que, amb els seus 13 diputats al Congrés, «ningú li dirà a Esquerra el que ha de votar», ha etzibat en declaracions a Efe.

Junts reclama acordar una «unitat d’acció» de les formacions independentistes a les Corts, però segons Sabrià «no hi ha discussió possible sobre això», perquè la força d’ERC supera la suma dels altres partits. I ha recordat que a les eleccions generals del 2019 «els programes d’ERC i de Junts eren bastant diferents», per la qual cosa forçar la seva unitat de vot a totes les votacions seria «enganyar la gent».

Al seu entendre, «tot el que puguem fer de manera coordinada és bo. Ara bé, Junts i ERC són partits molt diferents i això s’ha de poder expressar a les votacions, ja que defensen dos models econòmics diametralment diferents, i si no ho veuen, que algú els expliqui el que diu Joan Canadell», diputat de Junts.

S’ha mostrat convençut, no obstant, que ERC, Junts, PDeCAT i la CUP poden arribar a acords al Congrés «en temes nacionals», i que això portarà que es coordinin en aquestes matèries, però dit això, ha puntualitzat: «Ningú li dirà a ERC el que ha de votar, per exemple, en temes de pobresa energètica.»

«Si algú es pensa que podrà imposar a ERC el que ha de votar a Madrid, quan la suma dels seus diputats és més gran que la de tots els partits independentistes junts, ja li dic ara que no ho aconseguirà», ha avisat. «Si no veiem les coses igual, els 13 diputats d’ERC votaran el que creguin oportú», ha insistit Sabrià, que també ha apuntat que, tot i que ell no pot parlar pels quatre diputats del PDeCAT i els dos de la CUP al Congrés, està convençut que «dirien el mateix» sobre aquesta qüestió. 

Pel que fa a la taula de diàleg, el pacte entre ERC i la CUP dona dos anys de marge i situa al 2023 el moment d’avaluar si està funcionant o si s’ha d’accelerar un nou embat amb l’Estat. Vilalta ha afirmat que això no serà un problema per a Junts i que, malgrat que no és partidària de posar dates ni terminis al procés independentista, ha raonat que aquests dos anys de marge no són per finalitzar la taula de diàleg, sinó per analitzar en quin punt es troba perquè la solució al conflicte no es pot demorar ‘sine die’: «No pot durar eternament». 

La renda bàsica universal

Més enllà de les desavinences a Madrid, a Junts no amaguen que el pacte ERC-CUP no els agrada, però Vilalta ha defensat que serà compatible amb el pla del nou Govern que pactin amb els postconvergents i ha assegurat que no veu «cap línia vermella» que la formació de Carles Puigdemont no pugui assumir, ja que, segons ella, a les reunions amb ells no els han transmès que algun punt programàtic pugui ser un obstacle per desencallar la investidura.

A les files de Junts es critica especialment el pla pilot per impulsar una renda bàsica universal, però Vilalta ha replicat que «la renda universal es farà». «És una manera de superar i posar fi a la pobresa extrema de moltíssima gent, de poder garantir un mínim vital per a moltíssimes persones que ens permetria fer un salt endavant en la qualitat de vida de moltíssima gent», ha defensat. Tot i que admet que la Generalitat no té els recursos disponibles per aplicar ja una renda bàsica universal, creu que iniciar un pla pilot pot suposar «un salt en un futur».

A més, la dirigent republicana ha avisat Junts que els resultats electorals han deixat clar que «el centre de gravetat de l’independentisme ha virat cap a les esquerres» i que això també s’ha de reflectir a les polítiques del nou Govern.

Per garantir que el Govern compleixi l’acord amb la CUP, també per part de les Conselleries que lideri Junts, ha destacat que el pacte incorpora mecanismes de coordinació i seguiment que implicaran el «conjunt del Govern; no només és un acord de partits, estarà assumit per tot el futur Govern».

El repartiment del Govern

Notícies relacionades

Cadascú al seu lloc

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

Preguntada sobre el repartiment de les Conselleries del nou Govern entre ERC i Junts, Vilalta ha apostat per trobar un equilibri entre les dues formacions, però que no ha de passar necessàriament per invertir els càrrecs actuals, és a dir, que els republicans es quedin amb els departaments que ara té Junts, i a la inversa, que és una de les opcions que hi ha sobre la taula a les negociacions.

Per ella, és necessari que el Govern no es divideixi entre el que és d’un partit i d’un altre, i que no s’entengui «com un repartiment de poders entre dues formacions», com admet que ha succeït a l’última legislatura, sinó que creu que cal aplicar una mirada transversal perquè els departaments treballin conjuntament independentment de qui els lideri.