Junts no descarta investir Aragonès i passar a l’oposició

La llista de qüestions pendents és llarga. I si bé és cert que a tots els fronts hi ha avenços, Junts continua mantenint un nivell d’exigència molt elevat. És el cas del pla de govern, és a dir, el programa amb què gestionar la situació socioeconòmica. «El preacord entre ERC i la CUP és paper mullat», afirmen a Junts. És a dir, volen tombar un document del qual els anticapitalistes no volen ni tocar una coma, sota amenaça de retirar el recolzament cupaire al presidenciable republicà.

Junts argumenta que el seu model de país és als antípodes del de la CUP. Defensa l’escola concertada com a part essencial del model educatiu, argumenta que la salut pública no sempre ha d’estar gestionada per centres de titularitat pública, no accepta la moratòria d’energies renovables i qüestiona la viabilitat econòmica d’un pla pilot sobre la renda bàsica universal, entre altres qüestions. Tot això suposaria esmenar l’esquelet, la base, del preacord entre republicans i cupaires, que té un perfil netament progressista. Les mencions del candidat Aragonès en els seus discursos a Karl Marx o al Front Ampli de l’Uruguai han fet regirar-se a la cadira els diputats de Junts.

Un full de ruta, dues estratègies

Quant al full de ruta cap a la independència, malgrat els gestos de distensió d’Aragonès en el seu discurs en el segon debat d’investidura, a favor de preparar escenaris alternatius al del diàleg amb l’Estat, Junts vol concrecions. No vol pintar un acord en què no confiï. Afirma que acceptar dos anys de negociació amb Madrid, malgrat no creure-hi i tenir clar que no donarà fruits, ha de ser a canvi que ERC assumeixi la unilateralitat com a via de futur i comenci ja a treballar-hi, a preparar-la, tan discretament com sigui necessari. Aquí és on encaixa el paper del Consell per la República, per, diuen a Junts, portar a terme aquesta tasca sense por de represàlies legals.

Quant a la unitat d’acció en el Congrés, els postconvergents avisen que serà impossible si l’home d’ERC a Madrid continua sent Gabriel Rufián, amb qui no comparteixen ni fons ni forma ni maneres. Junts apunta exigències, malgrat tenir quatre diputats (eren vuit fins que els de Puigdemont van trencar amb el PDECat) contra els 13 representants d’Esquerra. La unitat és un objectiu difícilment assequible quan Junts vota en contra gairebé sistemàticament qualsevol recolzament al Govern i en canvi ERC ha recolzat la investidura i els Pressupostos del Govern de coalició del PSOE i Unides Podem.

Notícies relacionades

El Consell de la UE tornarà a debatre sobre l’oficialitat del català el 27 de maig

Illa reclama reforçar la UE davant les «amenaces» dels aranzels i la guerra a Ucraïna

A tot això s’ha d’afegir la negociació més pecuniària, encara per concretar, sobre qui gestiona cada conselleria. Els postconvergents reclamen Economia i àrees de pes econòmic i social (alguna cosa així com el model actual de repartiment entre tots dos, però a la inversa) mentre que ERC afirma que s’ha de partir de zero.

Es tracta, doncs, d’una tasca hercúlia. La intenció oficial i oficiosa de Junts és aconseguir un pacte i entrar en el Govern. És més, al seu si hi ha nombrosos càrrecs de tots els nivells en l’administració l’interès fins i tot personal dels quals reclama seguir en el poder polític institucional. Sí, però –sigui com a amenaça o com a convicció dels representants més durs de la via unilateral– Junts no ha tancat la porta a complir la seva promesa d’evitar eleccions, però votant la investidura d’Aragonès sense comprometre’s a entrar en el seu Govern, ni a recolzar-ho. És a dir, passant a l’oposició.