Les preguntes (i respostes) que deixa la sortida d’Iglesias del Govern central

Fa poc més de dues setmanes, Iglesias va anunciar que serà el candidat d’Unides Podem a les eleccions madrilenyes del 4-M. «Serà un honor ocupar el lloc en el qual ara puc ser més útil com a madrileny i com a antifeixista», va sentenciar en un vídeo publicat a les xarxes socials. La seva motivació, va dir, era plantar cara a Isabel Díaz Ayuso, però ¿hi ha alguna altra raó?.

Amb la formació morada en declivi a la Comunitat de Madrid –el 2019 van perdre 20 escons i van obtenir només 7 diputats–, el gest d’Iglesias és un intent de reflotar Unides Podem a la regió. Com ja els va passar en altres autonomies, abans de l’anunci d’Iglesias, les enquestes els deixaven sense representació al Parlament. Així, salvar l’escassa estructura territorial que va resistir a la debacle electoral de fa dos anys es mostrava com un objectiu crucial.

A això s’hi suma que a la cúpula de Podem feia mesos que buscava la manera de plantejar la successió del líder morat en Yolanda Díaz, l’opció més lògica després de la popularitat que ha adquirit l’últim any. La convocatòria electoral va obrir una finestra d’oportunitat que no van deixar escapar.

El seu relleu en el Govern serà Yolanda Díaz. En el vídeo en què va anunciar la seva marxa, el secretari general de Podem també va assenyalar la ministra de Treball com la seva successora en la coalició. La política gallega, a canvi de mantenir la seva cartera, serà nomenada dimecres vicepresidenta tercera i Nadia Calviño ascendirà i ocuparà el rang d’Iglesias.

Fonts del partit morat assenyalen que, des d’aquell moment, serà Díaz qui lideri l’acció del sector morat en el Govern, estant al capdavant de les negociacions amb el PSOE. A més, com ha estat fent fins ara Iglesias, serà ella qui es reunirà amb Pedro Sánchez per despatxar els assumptes més delicats en què s’encalli la coalició, que no són pocs.

De moment, Iglesias seguirà al capdavant dels comandaments de Podem. El maig del 2020, en els mesos més durs de la pandèmia, va ser reelegit com a secretari general del partit –lloc que ocupa des del 2014– per a un mandat de quatre anys més. No obstant, Díaz també acabarà heretant la formació, segons va anunciar el mateix líder morat. Tot i així, no és clar quan es posaran en marxa els mecanismes de successió, i en el partit assenyalen que caldrà esperar després de les eleccions madrilenyes per plantejar el calendari de la Quarta Assemblea Estatal en què la militància, previsiblement, ratificarà el seu suport a Díaz. 

A Podem s’obre ara un escenari inèdit. Hi haurà un doble lideratge: Iglesias, amb les regnes del partit, i Díaz, dirigint l’acció en l’Executiu. A la cúpula morada confia que aquest «experiment» doni bons resultats gràcies a la relació d’amistat que uneix els dos líders des de fa anys. No obstant, els dos polítics tenen maneres diferents d’afrontar la política. Així, es podria veure un Iglesias molt més crític amb el PSOE des de fora del Govern, mentre que Díaz assumiria una posició més conciliadora amb els socis. Un repartiment de papers que caldrà veure si funciona.

Quin és el futur d’Iglesias és una de les incògnites més grans. Sobretot, perquè depèn del resultat de les eleccions del 4-M. El líder d’Unides Podem confia a aconseguir un tripartit amb el PSOE i Més Madrid per governar a la Comunitat de Madrid. No obstant, en el cas que això no passi, ¿es quedaria Iglesias fent oposició a l’Assemblea de Madrid durant dos anys? L’entorn de l’exvicepresident evita respondre a aquesta pregunta de manera sistemàtica i al·leguen que no es pot anar amb mentalitat perdedora als comicis.

El que és més clar és que si fracassa en aquest projecte no sembla tenir la intenció de tornar a liderar el projecte a nivell nacional. Iglesias ja va assenyalar que en les eleccions generals programades per al 2023 la candidata morada serà Díaz, si la militància ho avala. «Crec que pot ser la primera dona a presidir un Govern a Espanya», va sentenciar.