Debat d’investidura

La CUP segella la seva confiança en Aragonès i alliçona Junts

  • Els anticapitalistes exigeixen a Esquerra «una legislatura de conflicte, confrontació i d’alliberament»

1
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Advertències a Esquerra i lliçons a Junts. La CUP ha arribat al debat d’investidura disposada a repartir carnets de responsabilitat: als republicans, per agrair-los que s’arremanguessin per aconseguir el recolzament dels seus nou diputats; i als postconvergents, per exigir-los que no es despengin de les negociacions i que no eternitzin la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat. «Nosaltres, a qui se’ns acusa de ser lents per ser assemblearis, aquesta vegada hem sigut els primers a portar els deures fets», ha llançat Dolors Sabater a les files puigdemontistas.

Els anticapitalistes no han amagat la seva satisfacció amb el pacte forjat amb Esquerra, tot i que s’han esforçat a remarcar que és una entesa «de mínims» i que estaran «expectants» al compliment de totes i cadascuna de les mesures que conté. Aragonès ha recollit el guant, ha assegurat que serà «fidel» a allò pactat i ha dit ser conscient que el seu plàcet no és «un xec en blanc». Per això els ha obert la porta a continuar negociant per «millorar-lo» mentre mira de tancar la benedicció de Junts.

Notícies relacionades

Però la CUP no s’ha conformat i ha elevat l’aposta. «Hem de fer una legislatura de conflicte, confrontació i d’alliberament», ha insistit Sabater, que ha aprofitat els seus minuts per posar sobre la taula «un nou embat a l’Estat» en forma de referèndum i per desdenyar la taula de diàleg.

Amb la voluntat de mostrar una representació coral, ha sigut una altra diputada, Laia Estrada, l’encarregada de la rèplica. Molt més contundent, s’ha encarat amb el PSC per formar part de l’«aparell de l’Estat», amb Junts per no respondre a les seves propostes remeses fa ja tres setmanes, i amb els comuns perquè «malgrat que diuen que no volen estar al costat de la dreta catalana, resulta que la dreta catalana aprova lleis més progressistes del que són capaços de fer els seus socis a Madrid». Amb tot, ha resolt que aquesta legislatura ha d’estar enfocada en la «confrontació democràtica» i la «ruptura» com l’«única manera de desplegar el programa acordat».