El que Inés Arrimadas no vol llegir

A revifar l’incendi que s’entreveu a l’horitzó contribuiran algunes certeses difícils de pair, en moments de tanta debilitat, per Arrimadas. El seu excap, Rivera, treballa en un bufet d’advocats que té com a client Casado. Segons alguns dirigents del PP, Rivera fa mesos que dona suport una fusió de sigles i quan surt a la palestra pública no és precisament per mimar la seva successora. Més clar, l’aigua.

Afegeixi’s que Génova ha aconseguit que Fran Hervías passi de la jaqueta taronja a la blava amb gavines siluetejades a les butxaques. ‘Opar’ des d’un partit a qui antany va ser el secretari d’organització d’un altre, al que pretén fagocitar, significa fer un ‘strike’. És emportar-se una agenda immensa i, sobretot, una caixa de secrets dels adversaris valuosíssima. Si algú sap de les fortaleses i debilitats dels dirigents d’una formació, de dalt a baix, és el seu responsable d’organització.

 

És qui coneix qui odia qui a cada província. A cada localitat. Ensuma qui recolza qui a quilòmetres. Ha sentit tota mena d’arguments, oficials i oficiosos, justificats i injustificables, quan ha hagut de fer llistes electorals... pel que amb els ulls tancats sol ser capaç de detectar qui no tenen problemes a clavar cops de colze o faria el que fos per tocar poder. És a dir, sap d’egos, ambicions i preus. I de segur conserva un grapat d’‘infiltrats’ a tots els racons que li faciliten informació a què tot sol no arriba. Això és definitiu per a un partit que, com el PP, ha decidit sortir al camp de batalla, i al mercat o basar polític, a la recerca de dirigents taronges disposats a deixar Ciutadans en primer lloc i, si anhelen seguir al sidral perquè els va la marxa, passar-se a les files populars. 

Transfuguisme murcià

Transfuguisme murciàHervías, fins dissabte passat senador de Ciutadans, va ajudar Rivera a aixecar l’estructura territorial dels taronges. I va estar a primera línia quan aquest partit va aconseguir el somni de superar els 50 escons i va poder ser clau en la història d’Espanya. Ara s’ha passat al PP. Suposadament per entendre com una entrega al «sanchisme» el recolzament d’Inés Arrimadas a la moció de censura a Múrcia contra el president popular Fernando López Miras, amb qui Cs governava en coalició.

Per ell, assegura, és la gota que vessa el got de despropòsits polítics i estratègics. Però atenció, que ara hi ha qui directament acusa Hervías d’haver sigut el teixidor, mà a mà amb el conservador Teodoro García Egea (que a partir d’ara serà el seu cap), del transfuguisme d’última hora de tres parlamentaris de Cs que evitaran, si no hi ha més sorpreses, que caigui López Miras. Això a canvi de cadires al govern regional.

Notícies relacionades

Sánchez anuncia un pla de 13.000 milions, la inversió més gran de la història per als aeroports espanyols

Hisenda s’obre a acceptar davant d’ERC el traspàs "progressiu" de l’IRPF

«Ja sabem qui hi havia rere els trànsfugues que mantenen López Miras en el poder. El cas més gran de corrupció politica de la història de la democràcia», va arribar a dir Ana Martínez Vidal a les xarxes socials, després que ‘El Español’ publiqués la transcripció de suposats missatges d’Hervías que apuntalaven la sospita.

¿Avís de desbandada?

¿Avís de desbandada?Per si això fos poc, hi ha diversos senadors més de Ciutadans –sí, Inés Arrimadas, alguns– que han sortit de seguida a aplaudir Hervías. ¿Casualitat o preavís de desbandada? Ha passat el mateix amb càrrecs territorials. Compte. I hi ha silencis com el de Toni Cantó, Juan Marín o Begoña Villacís que tenen missatge.