L’esquerra frena l’avançament electoral d’Ayuso

Espanya sembla incapaç de viure sense eleccions a la vista, fins i tot en plena pandèmia. Després de les catalanes del 14 de febrer, el país es dirigia a una fase de certa estabilitat, sense cites amb les urnes en gairebé dos anys. Els següents comicis a l’horitzó, els andalusos, estan previstos per a finals del 2022. Però Isabel Díaz Ayuso va tornar a agitar aquest dimecres el tauler. Després de la moció de censura a Múrcia anunciada pel PSOE i Cs per desallotjar Fernando López Miras, del PP, la presidenta madrilenya, del mateix partit, va decidir avançar. Vol que els comicis a la seva comunitat tinguin lloc el pròxim 4 de maig. Però no està clar que s’acabi sortint amb la seva. El PSOE i Més Madrid van reaccionar a l’avançament amb rapidesa: els dos partits van registrar les seves pròpies mocions de censura, intentant frustrar, i aconseguint-ho en un primer moment, la iniciativa d’Ayuso.

No es poden tramitar mocions de censura quan s’ha dissolt l’Assemblea. Tampoc es pot dissoldre l’Assemblea quan s’està tramitant una moció. Són incompatibles. I aquí és on comença l’embolic jurídic. Segons el PP, Ayuso va firmar el decret rondant les dotze del migdia, mentre que el PSOE i Més País no van registrar les seves iniciatives fins després de la una del migdia, per la qual cosa prevaldria la convocatòria electoral. Però els grups d’esquerra rebutgen aquesta tesi. Assenyalen l’article 2 de la llei reguladora de la facultat de dissolució de l’Assemblea de Madrid: «El decret de dissolució es publicarà al Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid i entrarà en vigor en el moment de la seva publicació». És a dir, l’avançament, que es publicarà dijous, no està encara en vigor, i per tant les mocions de censura continuen endavant. 

Així ho va entendre la Mesa del parlament autonòmic, que a primera hora de la tarda, amb el recolzament de Cs, va admetre a tràmit les iniciatives del PSOE i Més Madrid, frustrant, almenys de moment, l’avançament d’Ayuso. Però la batalla continua. «És una prevaricació», van dir els col·laboradors de la presidenta autonòmica, obrint la porta a un recurs davant el Tribunal Constitucional i afegint pel camí una dosi més d’incertesa. En qualsevol cas, s’allunya el 4 de maig com a data dels comicis.

Viure ‘a la madrilenya’

«m’he vist obligada a prendre aquesta decisió pel bé de Madrid i d’Espanya, i contra la meva voluntat d’esgotar la legislatura», va dir Ayuso a l’anunciar l’avançament. «No em puc permetre que Madrid es pari ara. No puc consentir que tot el lluitat pels madrilenys en aquests mesos s’esfondri. No puc acceptar que apugin els impostos, que entrin a adoctrinar a les escoles, que tanquin els comerços i l’hostaleria o que destrueixin el teixit empresarial de Madrid. O que ara ens imposin com pensar o com viure. El mal que es provoca a Espanya no el vull també aquí», va afegir. En el seu estil habitual, la dirigent del PP, que ha fet bandera de la bronca permanent amb el Govern central i les crítiques a les restriccions enfront del virus malgrat les pèssimes dades de la seva comunitat, va assenyalar: «Avui disfrutem una llibertat i uns drets que no es tenen a tot Espanya. Aquesta manera de viure a la madrilenya és única». 

Notícies relacionades

Eleccions i mocions de censura: les claus del terratrèmol polític a Madrid i Múrcia

¿Marejol a Euskadi?

Segons el seu relat, l’avançament no estava contemplat en cap cas, i va ser la por que li fessin a ella el mateix que a López Miras el que ho va precipitar tot. Però Cs va deixar clar des del primer moment que la moció a Múrcia, motivada per les sospites de corrupció a les files del PP d’aquesta autonomia, no era extrapolable a Madrid, per molt complicada que fos la relació amb Ayuso. Els taronges, que van carregar contra l’avançament («és una pèssima notícia», va dir el ja exvicepresident Ignacio Aguado) sospiten que tot estava preparat per endavant. I a l’equip de la presidenta reconeixen que veuen possibilitats de mantenir el poder a la comunitat només amb el recolzament extern de Vox, sense necessitat d’una coalició amb Cs, un partit que tem els comicis perquè es troba en caiguda lliure.