Jornada convulsa a la Puerta del Sol
El camí judicial de les eleccions a Madrid passa pel Constitucional
Els recursos contra actes parlamentaris corresponen al tribunal de garanties
Poden presentar-se fins a tres mesos després de ser aprovada la mesura qüestionada
La vicepresidenta primera del Gobierno, Carmen Calvo; y el presidente del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, a su llegada a la presentación de la obra ’Los derechos constitucionales. Un paseo por El Prado’ en la Sede del Tribunal Constitucional, Madrid, (España), a 14 de octubre de 2020. /
Tot i que és la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid l’òrgan encarregat de fiscalitzar les administracions públiques de la regió de Madrid, i la seva sala civil i penal l’encarregada d’enjudiciar els consellers madrilenys a qui s’acusa d’algun delicte, la revisió judicial de les decisions de la Mesa de l’Assemblea madrilenya correspon al Tribunal Constitucional, a través de la interposició del corresponent recurs d’empara, segons van informar fonts jurídiques a aquest diari.
La llei reguladora de l’alt tribunal estableix al seu article 42 que «les decisions o actes sense valor de llei, emanats de les Corts o de qualsevol dels seus òrgans, o de les Assemblees legislatives de les Comunitats Autònomes, o dels seus òrgans, que violin els drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional, podran ser recorreguts dins del termini de tres mesos des que, d’acord amb les normes internes de les Cambres o Assemblees, siguin ferms».
Això significa que si la president madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, vol impugnar la decisió, que ja ha qualificat de «prevaricadora», de la Mesa de la Cambra madrilenya de tramitar les mocions de censura presentades per l’oposició madrilenya per neutralitzar la seva sorprenent convocatòria electoral, haurà de fer-ho a través del corresponent recurs d’empara.
Sense suspensió automàtica
A diferència del que passa amb les impugnacions interposades pel Govern central contra decisions dels autonòmics, l’admissió a tràmit que pot interposar Díaz Ayuso no suposa la paralització durant sis mesos prorrogables per un termini similar de la norma impugnada, però sí que es podria acordar si al mateix recurs es planteja com a mesura cautelaríssima o cautelar.
La diferència entre una i l’altra és que la primera és resolta per l’alt tribunal amb la màxima urgència pel que ni tan sols dona tràmit a les parts per al·legar. Per pronunciar-se sobre les mesures cautelars el Constitucional ja comptaria amb l’opinió de tots els implicats. Estan previstes per intentar evitar el mal als drets fonamentals al·legat mentre el tribunal es pronuncia sobre el fons, cosa que pot demorar-se mesos.
En el cas madrileny no es disposa de gaire temps, perquè precisament el que les mocions de censura de PSOE i Més Madrid volen evitar és la convocatòria electoral que Díaz Ayuso ha realitzat per al pròxim 4 de maig, dia en què, segons ha dit la presidenta a una compareixença sense preguntes, els madrilenys hauran d’escollir entre «socialisme i llibertat».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Assassinat a Tailàndia Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?
- Els polítics escalfen motors entre llibres, roses i sondejos
- L’‘abril’ celebra els llibres amb una vetllada irrepetible al Dry Martini
- Sant Jordi obre la campanya electoral amb una desfilada de candidats