Entrevista

Eva Granados: «Que ERC surti de la seva zona de confort per recolzar qui ha guanyat les eleccions»

Eva Granados (Barcelona, 1975) és l’aposta socialista per presidir el Parlament. A pocs dies de la constitució de la Cambra, la vice-primera secretària del PSC no es dona per vençuda malgrat que els independentistes estiguin negociant un acord també per a la Mesa, i recorda que el seu partit va guanyar les eleccions catalanes.

La viceprimera secretaria del PSC, Eva Granados, en la sede del partido en Barcelona.

La viceprimera secretaria del PSC, Eva Granados, en la sede del partido en Barcelona. / Alvaro Monge

Es llegeix en minuts

¿Quin percentatge d’opcions té de presidir el Parlament?

Depèn de si la voluntat dels diputats és tenir una presidència que giri full també del que ha passat en els últims anys al Parlament. No em faci dir una xifra. Just avui el vicepresident ha posat en marxa el rellotge per al pròxim divendres. Fins ara ha sigut l’escalfament, ara comencen les negociacions.

Però sembla que no hi ha voluntat de girar full en l’independentisme.

Els independentistes busquen un acord, però no l’han trobat. Si s’han convocat aquestes eleccions és perquè la legislatura estava esgotada des de feia un any i han sigut incapaços de nomenar algú entre ells. Tornen a ser els mateixos i continuen sense trobar-lo. Així que l’acord no està fet.

Així que les seves opcions no són un 0%.

No són un 0%.

«Les meves opcions de presidir el Parlament no són el 0%»

¿Quines càbales fa el PSC perquè vostè es converteixi en presidenta del Parlament? ¿Quina podria ser la fórmula?

Som el primer partit de Catalunya, amb 50.000 vots per sobre del segon. Aquesta voluntat de la ciutadania ja marca un punt d’inflexió en aquesta dècada que portem de desgràcies. Volem un Parlament inclusiu, que no torni a posar en risc el marc de convivència. Els partits es podrien plantejar que necessitem una presidència que busqui el mínim comú denominador i no la divisió.

¿Però la seva candidatura depèn d’un desacord entre independentistes, que JxCat no voti el candidat proposat per ERC o la CUP?

En aquesta setmana que ens queda buscarem els acords. Ells en aquests moments estan en un desacord. Pere Aragonès parlava de sortir de la zona de confort. Ja que sortir de la zona de confort és també oferir al Parlament la possibilitat d’arribar a acords. Però ells segueixen a la seva zona de confort: al seu bloc i dividint.

Però el PSC tampoc ha proposat una ruptura de blocs per a la pròxima legislatura.

El PSC ha parlat amb tothom menys amb Vox, i qui va fer un pacte de cordó sanitari va ser l’independentisme a la socialdemocràcia. Salvador Illa ha guanyat les eleccions, el lògic seria donar oportunitats a qui ofereix coses diferents.

ERC ha tancat la porta molt clarament a acords amb el PSC. ¿Creu que la gent entén l’afany dels socialistes a tenir la presidència de la Generalitat i la del Parlament? ¿Hi ha opcions reals?

Els blocs ens han portat a un atzucac. Per això les nostres propostes, tant per a la Generalitat com per a la Mesa, són una oportunitat de no cometre els mateixos errors. Existeix la possibilitat de no tenir un Parlament que repeteixi el 6 i 7 de setembre del 2017, perquè per allà ja hi hem passat. Ja sabem què és una presidència del Parlament que es dediqui a fer política partidista. Que els ciutadans, més enllà del que hagin votat, vegin el Parlament com un lloc on s’arriba a acords entre diferents.

Si no aconsegueixen el seu objectiu, ¿la pròxima legislatura serà una repetició de l’anterior?

En aquests moments, els independentistes només estan d’acord que cal apretar, però en diferents graus. Ni comparteixen l’eix socioeconòmic ni es posen d’acord en el full de ruta independentista. De moment no hi ha res sobre la taula. El dia 12 cal constituir el Parlament, i jo soc la candidata del partit que ha guanyat. Sortir de la zona de confort per a ERC podria ser recolzar qui ha guanyat les eleccions. 

«De moment, no hi ha cap acord independentista sobre la taula»

Et pot interesar

¿Recolzaria el PSC des de fora un Govern d’ERC i els comuns?

Crec que Jéssica Albiach, amb qui comparteixo moltes coses, s’equivoca. Si l’eix que prioritza és el d’esquerra-dreta, el lògic és recolzar el partit que ha guanyat. Els ciutadans no necessiten una agenda sobiranista, sinó una de reconstrucció. I a tall d’exemple el que va passar divendres: Aragonès no va estar a l’esdeveniment que marca la reindustrialització del nostre país.