Investigació fiscal

Els préstecs d’‘amics’ al rei emèrit, a l’objectiu d’Hisenda

  • L’Agència Tributària avaluarà les vies per les quals Joan Carles I ha obtingut els diners per congraciar-se amb el fisc

Els préstecs d’‘amics’ al rei emèrit, a l’objectiu d’Hisenda
Es llegeix en minuts

La comprovació per part de l’Agència Tributària (AEAT) de la veracitat de la segona regularització fiscal de Joan Carles de Borbó –que ja està en marxa– inclourà els préstecs que el rei emèrit ha rebut per pagar-la, segons fonts del seu entorn.

La verificació fiscal, informen fonts de l’AEAT consultades per aquest diari, no només afecta els pagaments que per «assumpció de despeses i serveis» li va fer a Joan Carles, suposadament, el seu cosí Álvaro de Orleans des de la fundació Zagatka; també a l’origen dels diners, qui i com els han aportat, per sufragar la quota meritada i els interessos i recàrrecs.

Aquesta comprovació es fa habitualment «com a prevenció elemental» per si aquest pagament provingués d’un altre filó de diners no declarats a l’estranger. En aquest cas, les fonts consultades descarten que Joan Carles I hagi pogut pagar amb béns propis, que poguessin haver-lo col·locat en un altre compromís davant el fisc. Això obre la necessitat d’investigar els prestamistes.

«El rei emèrit haurà d’atendre el requeriment de l’AEAT sobre els préstecs –explica una de les fonts consultades–. I l’AEAT no pot deixar de preguntar-li per aquests diners. És que són quatre milions». El requeriment a què al·ludeix consisteix, en totes les verificacions d’aquest tipus, a demanar còpia dels contractes de préstec per saber cinc detalls: qui ha prestat, quan, quant i amb quin termini i tipus d’interès.

Prestamistes

La llista de possibles prestamistes no és pública. Sobre l’acapte per ajudar el rei emèrit se’n va parlar en alguns cercles empresarials el gener passat, quan Joan Carles de Borbó i el seu advocat organitzaven la presentació de la segona regularització fiscal.

En el cas que algun dels prestamistes sigui estranger, Hisenda tindrà més complicada la verificació. L’Agència Tributària no es pot dirigir a una persona que no tributi a Espanya, ni a un banc ni tampoc a una fiscalia d’un altre país, informen fonts tributàries. Pot, en tot cas, preguntar a altres agències tributàries, «però l’intercanvi automàtic d’informació està molt taxat i dona poques dades –adverteixen les fonts–. Aquí el mecanisme és el de fer requeriments internacionals en virtut dels convenis d’intercanvi d’informació subscrits per Espanya».

A la segona part de la verificació de la declaració complementària de Joan Carles I serà clau conèixer no només qui, sinó per què li han deixat diners. Els inspectors es poden trobar davant un relat peculiar: diverses persones d’alt poder adquisitiu han decidit deixar diners a un avi de 83 anys, a qui se li ha retirat una assignació de fons públics, que no té pensió ni salari coneguts, i sense suport de béns al seu nom a l’estranger.

Almenys, declarats. Que tingués diners a la vista fora d’Espanya va ser descartat per l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF), dependent d’Hisenda: «No ha presentat cap declaració informativa sobre béns i drets a l’estranger. Tampoc hi ha constància que el rei emèrit tingui comptes corrents a l’estranger», va informar aquest organisme al Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional el setembre del 2018. 

Els prestamistes, en qualsevol cas, no poden haver entregat els seus diners a un tipus d’interès més baix de l’arc comprès entre l’1,73% i el 3,76%, perquè el fisc no ho admetria com a préstec real. El mateix passa amb els préstecs sense termini de devolució.

Amb aquest tipus d’exigències, la inspecció fiscal mira d’evitar que un defraudador simuli préstecs al seu favor si en realitat està pagant amb diners propis i negres entregats prèviament a amics o testaferros. El préstec fals és una manera de blanquejar diners, sobretot si procedeixen de comptes situats a paradisos fiscals, a la qual cosa estan acostumats els inspectors.

Et pot interesar

«Per a Hisenda, la qüestió és determinar si estem davant un préstec o una donació –explica una de les fonts consultades–. El Codi Civil prioritza la interpretació literal dels contractes, tret que es dedueixi una altra cosa de la voluntat de les parts». Deduir si el préstec és tal o en realitat és una donació es pot fer «en el moment de la celebració del contracte o posteriorment», indica.

El fisc té fins a quatre anys per continuar comprovant si el préstec és real i Joan Carles torna els diners, o és una donació. Passats quatre anys prescriu l’impost que grava les donacions.