Manifestacions i negociació

Condemna institucional de la violència enmig del xoc polític

  • Generalitat i ajuntament censuren els disturbis en una reunió de la qual no surten propostes concretes

  • El conseller d’Interior assenyala les «joventuts de la CUP» i anarquistes italians, i ajorna el debat sobre els Mossos

Condemna institucional de la violència enmig del xoc polític
4
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre
Daniel G. Sastre

Periodista

Especialista en política catalana i espanyola

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

L’escalada de violència en les manifestacions dels últims dies a Barcelona ha agafat els partits polítics en plenes negociacions per formar el nou Govern. I en aquest període, sempre confús, de propostes i contrapropostes –també en l’àmbit de la seguretat–, amplis sectors econòmics trobaven a faltar una contundència més gran de les institucions contra els disturbis. La concentració de dissabte, en la qual es va intentar calar foc a un furgó de la Guàrdia Urbana amb un agent dins, va marcar un punt d’inflexió, i aquest dilluns els principals responsables del Govern i de l’Ajuntament de Barcelona van voler condemnar amb claredat els aldarulls.

La reunió entre el president en funcions, Pere Aragonès (ERC), la portaveu del Govern, Meritxell Budó, i el conseller d’Interior, Miquel Sàmper (JxCat), l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau (comuns), i el tinent d’alcalde de Seguretat de la ciutat, Albert Batlle (en l’òrbita socialista), tenia a més la virtut que agrupava representants de les principals forces polítiques. Però de la trobada, en què també van participar responsables policials, no en van sortir compromisos concrets, més enllà de la condemna de la violència.

Colau: «La violència mai és el camí»

«El dret a la protesta és una cosa, la llibertat és una altra», van dir tant Sàmper com Colau. «La violència mai és el camí, i menys quan posa en risc la vida de les persones», va insistir l’alcaldessa.

Després de confirmar la participació d’«anarquistes italians i francesos» en els disturbis, i d’acusar «les joventuts de la CUP» de ser un dels grups que encoratgen les protestes, al conseller d’Interior se li va preguntar pel debat obert sobre els mètodes dels Mossos d’Esquadra. I Sàmper es va pronunciar contra la possibilitat de promoure una moratòria urgent en l’ús de bales de foam. «No és el moment de posar-lo sobre la taula. El debat sobre el model d’ordre públic ha de ser serè, hi han d’intervenir tots», va dir. Segons la seva opinió, l’assumpte s’hauria de tractar amb calma al Parlament.

També va assegurar que des que fa dues setmanes un grup de manifestants van atacar una comissaria a Vic, la Conselleria d’Interior treballa per la seguretat dels seus agents. «No pot ser que els que preserven la seguretat d’un país no estiguin segurs», va afirmar per sortir al pas de les crítiques a la seva gestió política de sectors de la policia catalana.

La CUP dribla la condemna

Les paraules de Sàmper deixaven clar que en la reunió d’aquest dilluns hi faltava un actor decisiu en aquests dies de negociacions postelectorals: la CUP, els nou diputats de la qual són imprescindibles per completar la majoria independentista. I el dríbling d’aquest partit a l’hora de condemnar la violència persisteix. «Les espurnes que esclaten quan hi ha malestar social són un fenomen que passa en totes les societats. Reduir-lo a un tema de vandalisme, escandalitzar-nos i només atacar això, és absolutament irresponsable», va dir Sabater en una entrevista a TV-3 en la qual va demanar analitzar la «causa» que segons la seva opinió desencadena els aldarulls als carrers: la «precarietat» socioeconòmica. Els anticapitalistes exigeixen que els protocols de la policia catalana siguin «transparents» i que des del futur Govern es construeixi un model policial «preventiu, no reactiu». Els disturbis impacten de ple en la negociació per a la configuració de l’Executiu després de les eleccions del 14-F, però per ara no compliquen la relació amb Esquerra.

Això sí, Sabater va afirmar que «posar en risc una vida és un límit», equiparant l’agent que va haver de sortir del furgó de la Guàrdia Urbana en flames a la manifestant que va perdre un ull probablement per l’impacte d’una bala de foam.

Vaivens a JxCat

JxCat arribava a la cimera institucional en un context de canvi notable. Tot just deu dies després d’un dur comunicat del partit de Carles Puigdemont sobre la gestió dels Mossos, i que el mateix Sàmper reclamés una revisió «urgent» i inajornable del model de seguretat ciutadana, aquest dilluns el partit independentista va tancar files amb la policia. El conseller d’Interior va defensar la tasca policial davant el presumpte preacord entre ERC i la CUP per a, entre altres qüestions, la moratòria en l’ús de les bales de foam o per evitar que els antiavalots intervinguin en desnonaments ordenats per un jutge. Sàmper va suggerir que si no es pot utilitzar el foam, els Mossos hauran de llançar gas pebre.

Notícies relacionades

El missatge és molt diferent del de fa tan sols uns dies. El canvi va venir motivat tant pel malestar intern a Junts com per l’atac al furgó de la Guàrdia Urbana, fet que va generar una condemna rotunda de la portaveu de Junts i regidora a Barcelona, Elsa Artadi.

Aquests vaivens de Junts són el reflex de l’heterogeneïtat al si d’un partit en el qual conviuen posicions molt crítiques amb els Mossos –es va arribar a exigir la dimissió del llavors conseller Miquel Buch després de les càrregues policials en les manifestacions per la sentència del procés– amb d’altres que defensen amb vehemència la policia davant els aldarulls i la violència.