El futur de la Monarquia

El Congrés debatrà la inviolabilitat del Rei després de l’acte del 23-F amb Felip VI

  • El text d’ERC posarà a prova una setmana més la unitat del Govern de coalició, els integrants del qual potser tornen a votar diferent

3
Es llegeix en minuts

El ple del Congrés debatrà demà, unes hores després que Felip VI acudeixi a la Cambra a celebrar el 40è aniversari del fracàs del cop d’estat del 1981, una iniciativa d’ERC que insta el Govern a revocar la inviolabilitat del cap de l’Estat i a retirar l’aforament a Joan Carles I i altres membres de la família reial.

La proposició no de llei que els de Gabriel Rufián han decidit debatre just aquest dia es va presentar el juliol passat, quan va sorgir la informació sobre les investigacions judicials obertes a Suïssa a causa de les presumptes irregularitats comeses pel rei emèrit, que a principis d’agost decidia fixar la seva residència als Emirats Àrabs.

La iniciativa, recollida per Europa Press, persegueix que el Congrés insti el Govern a «impulsar totes aquelles modificacions reglamentàries de l’ordenament jurídic a fi i efecte que totes les persones siguin efectivament iguals davant la llei i, en conseqüència, hagin de respondre davant l’administració de justícia en les mateixes condicions».

Eliminar la irresponsabilitat

En concret, apel·lant al «principi democràtic i d’igualtat», ERC advoca per l’eliminació «per complet» de «les prerrogatives d’inviolabilitat i irresponsabilitat que puguin emparar comportaments delictius o irregulars de la persona del cap de l’Estat, la Casa Reial i qualsevol membre de la Corona».

Actualment l’article 56 de la Constitució és el que estableix que «la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat».

Així mateix, la proposició no de llei d’ERC insta el Govern a derogar la reforma que es va fer el 2014, després de l’abdicació de Joan Carles I, per la qual s’estenia l’aforament al Rei emèrit, la reina Sofia, la reina Letícia i la princesa Elionor.

Sánchez, a favor de limitar-la

Aquesta iniciativa posarà a prova una setmana més els dos grups que integren el Govern de coalició, que podrien tornar a dividir els vots, com va passar al ple anterior en dues ocasions.

El juliol passat, a mercè de la investigació a Joan Carles I que va portar ERC a registrar aquesta iniciativa, el president del Govern, Pedro Sánchez, es va declarar partidari de limitar la inviolabilitat del Rei dins de la revisió dels aforaments d’altres càrrecs públics.

«Aquest és un Govern que ha plantejat abans i després de les eleccions, ara amb el Govern de coalició i prèviament en solitari, una reforma de la Constitució per revisar els aforaments dels càrrecs públics perquè estiguin circumscrits a la seva activitat parlamentària i no a una altra. Per tant, crec que si això ho defenso per a qualsevol càrrec públic, lògicament també per al cap de l’Estat», va assenyalar en una entrevista ‘eldiario.es’ i ‘Infolibre’.

El 13 de gener, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va reprendre l’assumpte. Segons va explicar, la inviolabilitat del rei Felip VI «es pot abordar perfectament», si bé va deixar clar que s’ha de fer amb consens. En aquest sentit, va dir confiar a comptar amb el recolzament del PP, tot i que va descartar que Unides Podem se sumi a aquesta reforma, al tractar-se, va dir, d’un partit republicà.

Un altre motiu de xoc

El mateix dia que Calvo feia aquesta reflexió la Mesa del Congrés vetava amb els vots del PSOE, PP i Vox el debat sobre la creació d’una comissió d’investigació sobre l’ús de targetes black per part de Joan Carles I impulsada per Unides Podem i sis partits més, malgrat que aquesta vegada la iniciativa comptava amb el vistiplau dels serveis jurídics de la Cambra.

Unides Podem, ERC, Bildu, Més País, Compromís, CUP i BNG plantejaven que aquesta investigació afectés només el presumpte ús d’aquestes targetes després de l’abdicació del cap de l’Estat el juny del 2014, atesa la inviolabilitat del titular de la Corona.

Els morats i les seves confluències tenen pendent presentar altres propostes dins de la seva anunciada bateria d’iniciatives relatives a la Corona. Més enllà de limitar la inviolabilitat als assumptes que li competeixin com a cap de l’Estat, deixant fora les seves activitats privades, volen «posar llums i taquígrafs» i «acabar amb les clavegueres de la Monarquia», en paraules del president del grup parlamentari, Jaume Asens.

Notícies relacionades

Així, defensen sotmetre la Corona al principi de transparència i obligant, per exemple, els membres de la família reial a publicar les seves declaracions de béns i patrimoni al Portal de Transparència.

Unides Podem també és partidària que el Govern desposseeixi Joan Carles I del títol d’emèrit que li va concedir l’Executiu de Mariano Rajoy quan va abdicar i de què es prohibeixi per llei al cap de l’Estat pronunciar discursos sense l’aval de la Moncloa.