Condemnat a 71 anys de presó

Mor per Covid Rodríguez Galindo, exgeneral de la Guàrdia Civil condemnat pels GAL

  • Va haver de ser ingressat a l’uci a l’agreujar-se el seu estat després de contagiar-se de coronavirus fa unes setmanes

  • Quan era al capdavant de la caserna d’Intxaurrondo, va ordenar el segrest i l’assassinat dels presumptes etarres Lasa i Zabala

Mor per Covid Rodríguez Galindo, exgeneral de la Guàrdia Civil condemnat pels GAL
2
Es llegeix en minuts

L’exgeneral de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, amb un ampli historial en la lluita contra ETA i condemnat per la seva implicació en crims dels GAL, ha mort als 81 anys per coronavirus, segons han informat aquest dissabte fonts del seu entorn. Galindo va haver de ser ingressat a l’uci el 2 de febrer a l’agreujar-se l’afectació pulmonar que patia després de contagiar-se de coronavirus fa unes setmanes, com també es va contagiar la seva dona.

L’exgeneral es va fer popular quan el 1980 es va fer càrrec de la 513 Comandància de la Guàrdia Civil, amb seu a Intxaurrondo (Sant Sebastià). Durant els 15 anys que va estar al capdavant d’aquesta comandància, durant els anomenats «anys de plom» d’ETA, van ser desarticulats uns 90 comandos de la banda i detinguts més de 800 terroristes, el que li va valer una prestigiosa reputació com a expert en la lluita antiterrorista i el va portar a ser nomenat general de l’institut armat el 1995.

L’abril del 2000, l’Audiència Nacional el va condemnar a 71 anys de presó pel segrest i assassinat dels presumptes etarres José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala per guàrdies civils d’Intxaurrondo quan Galindo n’era el màxim responsable. Els jutges el van considerar culpable per ordenar la captura de Lasa i Zabala, la seva tortura i posterior assassinat i desaparició. Els presumptes etarres van ser enterrats en una fossa a Busot (Alacant) i tapats amb calç viva.

El 9 de maig, Galindo va ingressar a la presó, i un any després, el Tribunal Suprem va augmentar de quatre anys la pena de presó per considerar com agreujant la seva condició de funcionari públic. El 2 d’abril del 2002, el que fos el general més premiat en la lluita contra ETA va perdre oficialment la seva condició de membre de la Guàrdia Civil.

Denegat el tercer grau

El setembre del 2004, i després de ser-li denegada la concessió del tercer grau diverses vegades, la Direcció General d’Institucions Penitenciàries va permetre a Galindo que complís la seva condemna fora de la presó donada la greu malaltia cardiovascular que patia i la seva avançada edat.

La Direcció General va decidir, no obstant, mantenir el segon grau de tractament a l’exgeneral, que l’1 d’octubre del 2004 va sortir de la presó d’Ocaña (Toledo) i el mateix mes va ingressar a una clínica de Saragossa, afligit d’una crisi cardíaca.

Notícies relacionades

Al desembre va ser operat del cor, i el 5 de gener del 2005 el jutge central de Vigilància Penitenciària de l’Audiència Nacional José Luis Castro li va concedir finalment el tercer grau penitenciari.

Associacions de l’institut armat, com l’Associació Pro Guàrdia Civil, han traslladat el seu condol per la mort de l’exgeneral recordant la seva lluita contra ETA. «Lamentem la mort del nostre general Enrique Rodríguez Galindo. Va mirar de front ETA, la va combatre i va derrotar salvant així la vida a multitud de ciutadans, guàrdies civils i les seves famílies», afirma l’associació al seu perfil de Twitter.