Entrevista a la candidata del PNC a les eleccions catalanes

Marta Pascal: «L’unilateralisme estarà a la paperera de la història»

Marta Pascal: «L’unilateralisme estarà a la paperera de la història»
Es llegeix en minuts

Marta Pascal (Vic, 1983), procedent de les joventuts de Convergència i posteriorment del PDECat, és ara la candidata del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) a les eleccions catalanes reivindicant el «seny» catalanista.

¿Per què no s’han presentat amb el PDECat, amb qui comparteixen bona part de l’ideari ideològic i sobiranista?

Nosaltres instem totes les forces catalanistes a afegir-se a un gran projecte, amb tots els matisos, per aixecar el país. Van prevaler interessos partidistes o personals. Des del senyor [Ramon] Espadaler, que decideix anar a donar cobertura al PSC i al PSOE dels senyors Illa, Sánchez i Iceta, fins a un PDECat que decideix que perquè res canviï és millor continuar apuntalant aquest procés i aquest Govern de JxCat i ERC. L’única mirada de futur la planteja el PNC.

El PDECat explica que vostè va demanar una coalició, un repartiment al 70-30 i ser vostè a la llista. L’acusen d’anteposar interessos personals o de partit.

Nosaltres vam plantejar inicialment una coalició, se’ns va dir que no era possible, vam dir que no seria un problema. Després, el PDECat planteja que la meva presència en una llista conjunta és un problema. Vaig decidir renunciar a ser a la llista. Però al final el PDECat va decidir continuar apuntalant un Govern o un procés que va en la línia de la unilateralitat. Van decidir que havien de caminar sols.

Però el PDECat ara no defensa la unilateralitat...

És important la coherència. La senyora [Àngels] Chacón no és al Govern perquè ho decideixi, sinó perquè la fan fora. El PDECat i JxCat no s’entenen perquè JxCat no ho vol. El president Artur Mas diu que un Govern d’ERC i JxCat serà millor amb el recolzament del PDECat que amb el de la CUP. Ens estan dient que volen que tot continuï igual. El PNC té un plantejament de futur des d’un catalanisme pragmàtic d’ideals, però de solucions. Per mi, és més urgent el concert econòmic que el referèndum. Posar diners per a autònoms i petites empreses i abaixar impostos que el referèndum.

Vostès han afirmat que no recolzaran un Govern de JxCat. ¿Descartarien facilitar un Govern presidit per Illa si guanya les eleccions?

Si no accepta el concert econòmic, no el podem recolzar. No recolzarem JxCat, perquè planteja la desobediència. No recolzarem el senyor Pere Aragonès si no es desmarca d’aquesta desobediència i no planteja un millor tracte a l’escola concertada. Podríem valorar un escenari com el que planteja si es compleix un primer requisit: concert econòmic. Nosaltres podem entendre’ns amb els que són sobiranistes i amb federalistes que accepten que Catalunya no és una comunitat autònoma més.

¿On creu que estarà l’expresident Carles Puigdemont políticament i personalment d’aquí cinc anys?

Personalment, ha d’estar al millor lloc possible. Políticament, crec que l’unilateralisme i la desobediència estaran a la paperera de la història, que és d’on no s’hauria d’haver mogut.

Et pot interesar

Però vostè hi va participar fins al 2017, incloent-hi les lleis de desobediència...

Sí, sí, en soc conscient. Em vaig atrevir a aixecar la veu, a dir al president Puigdemont que no anàvem bé. I al president Mas. Però soc conscient que em va faltar valentia per, per exemple, el 7 de setembre dir ‘això no ho puc votar’. Hi havia gent, en privat, que em deia: ‘Això no ho podem fer, estem tots bojos’. Però després no hi havia l’atreviment.