Perfil

Miquel Iceta, el ‘lampista’ de la Moncloa torna al Govern

  • El líder i ideòleg del PSC arriba al seu càrrec institucional més rellevant després d’una llarga carrera com a home de partit

  • La seva habilitat i astúcia negociadores, reconegudes pels seus rivals, seran claus per lidiar amb les comunitats autònomes

Miquel Iceta, el ‘lampista’ de la Moncloa torna al Govern
2
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Miquel Iceta torna al Govern. És probable que la gent més jove no recordi avui que el nou ministre de Política Territorial coneix bé la Moncloa des de fa unes quantes dècades perquè ja hi va treballar. Si una professió li endossaven en els seus inicis polítics, aquesta era la de lampista. Així es coneixia en l’argot polític dels anys 90 del segle passat a aquells que treballaven al més alt nivell d’un Govern, però sempre en les bambolines, movent els fils, manejant la rebotiga de l’Executiu. A l’ombra de Narcís Serra i de Felipe González es va foguejar Iceta (Barcelona, 1960) durant anys abans d’aconseguir les regnes del socialisme català, en el qual ha manat molt, però amb el qual mai fins ara havia assumit un càrrec institucional tan rellevant. Malgrat això, la seva qualitat d’hàbil i astut negociador, admesa fins i tot pels seus adversaris i clau en la tasca que li espera amb les comunitats autònomes, el fa coneixedor de tots els racons de la política.

Per les seves mans han passat negociacions tan enrevessades com les del tripartit el 2003, l’Estatut el 2006 i l’acord federalista entre el PSC i el PSOE el 2013. El seu paper en aquest últim episodi el va convertir en una figura molt valorada i respectada en molts sectors del PSOE, tot i que també va aprofundir els recels d’aquells que veuen el socialisme català massa procliu a pactes amb el sobiranisme. I això que va ser sota la seva batuta quan el PSC va donar una inequívoca carpetada al dret a decidir de Catalunya amb què el partit havia arribat a flirtejar. Allà va començar en bona mesura l’animadversió que professa, per exemple, a ERC, que no va dubtar a trencar el pacte de no agressió al Parlament per neutralitzar la seva elecció com a senador i, amb això, la presidència de la Cambra alta que li havia confiat Pedro Sánchez.

El baró més fidel

El president del Govern s’ha rescabalat d’allò portant ara al Consell de Ministres a qui fos un dels seus barons més fidels, potser el que més, en el seu pols amb els crítics del PSOE. Una complicitat que va portar el PSC a trencar sense dubtar-ho la disciplina de vot el 2016 per negar-se a fer president Mariano Rajoy. I va avalar que el seu únic senador, José Montilla, evités recolzar el 155 després d’haver mirat de mediar fins a l’últim moment per intentar evitar la DUI i la suspensió de l’autogovern català.

Notícies relacionades

Número dos dels socialistes catalans amb Montilla (l’aportació d’Iceta en el convuls congrés de Sitges de 1994 al costat dels ‘capitans’ va ser clau per enderrocar la vella guàrdia), va establir amb aquest i amb José Zaragoza un triumvirat que va liderar el PSC amb mà de ferro, però que el temps va convertir en ressentiment entre ell i el llavors secretari d’Organització. L’enfonsament del tripartit el 2010 va suposar el final de la terna al capdavant del partit, però Iceta, màxim ideòleg del PSC, va emergir com a salvavides després de la traumàtica etapa de Pere Navarro i la renúncia in extremis al lideratge de Núria Parlon.

Després de 21 anys al PSC, on va començar com a regidor a Cornellà de Llobregat, Iceta va saltar a la fama a tot Espanya al convertir-se el 1999 en el primer polític espanyol en sortir de l’armari.