El laberint català

El TSJC manté el 14-F per acabar amb el «bloqueig» i la «provisionalitat» institucional

  • El tribunal defensa mantenir la votació al febrer per l’«interès intens» dels comicis

  • El Govern convoca els partits aquest dissabte per analitzar la situació

El vicepresidente de la Generalitat y coordinador nacional de ERC  Pere Aragones durante una sesion plenaria en el Parlament de Catalunya  en Barcelona  Catalunya  a 15 de diciembre de 2020  El Parlament comenzo ayer un pleno que durara hasta el proximo viernes y que sera el ultimo de esta legislatura antes de que la Camara se disuelva automaticamente el 21 de diciembre al no haber ningun candidato a la investidura  lo que supondra la convocatoria de elecciones para el 14 de febrero   15 DICIEMBRE 2020  David Zorrakino   Europa Press  15 12 2020

El vicepresidente de la Generalitat y coordinador nacional de ERC Pere Aragones durante una sesion plenaria en el Parlament de Catalunya en Barcelona Catalunya a 15 de diciembre de 2020 El Parlament comenzo ayer un pleno que durara hasta el proximo viernes y que sera el ultimo de esta legislatura antes de que la Camara se disuelva automaticamente el 21 de diciembre al no haber ningun candidato a la investidura lo que supondra la convocatoria de elecciones para el 14 de febrero 15 DICIEMBRE 2020 David Zorrakino Europa Press 15 12 2020 / David Zorrakino

Es llegeix en minuts

La incertesa continua entelant la celebració de les eleccions a Catalunya. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fet públic aquest divendres els seus arguments, que compten amb un vot discrepant, perquè els comicis tinguin lloc el 14 de febrer, i no el 30 de maig com vol el Govern. Uns arguments amb una alta càrrega política, ja que defensen el 14-F per acabar amb la «provisionalitat», el «bloqueig» i la «precarietat» institucionals. Els partits han passat de l’estupor a l’acció i assumeixen que en tot just una setmana començarà la campanya, per la qual cosa reactiven a marxes forçades les seves casernes electorals.

Reunió aquest dissabte de la taula de partits

El Govern ha convocat aquest dissabte a les 12.30 hores una reunió tècnica de la taula de partits per analitzar la situació creada. Es tracta d’una reunió tècnica per «compartir» la posició de l’Executiu català sobre la convocatòria electoral i valorar la situació amb les formacions polítiques. La trobada serà telemàtica i està previst que assisteixi el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé. També hi serà el director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, Ismael Peña-López, i el secretari general de Salut, Marc Ramentol. La trobada, que serà telemàtica, respon al compromís previ d’anar informant de la situació.

El tribunal prendrà una decisió definitiva sobre la data dels comicis abans del 8 de febrer, el que significa que, si no ho han resolt aleshores, el 29 de gener a les 00.00 hores, els carrers hauran d’estar empaperats amb la seva propaganda electoral i les agendes plenes de mítings, tot i que siguin per streaming. Els 75.000 ciutadans elegits membres de les meses electorals ja han rebut les notificacions acompanyades d’un manual amb mesures sanitàries. No hi ha temps a perdre.

El TSJC opina que «hi ha un interès públic molt intens» en la celebració de les eleccions que s’«incrementa» des del moment que hi ha una situació de «vacant» a la presidència de la Generalitat després de la dissolució del Parlament, la qual irradia «el Govern en funcions, ja que el vicepresident [Pere Aragonès] té limitades les seves competències». El tribunal assegura que ajornar les urnes suposa obrir «un període prolongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions democràtiques». I aquesta provisionalitat, al seu parer, és perjudicial perquè «es tracta d’una situació de bloqueig i precarietat institucional que afecta així mateix la legitimació del Govern, cosa que és rellevant en un entorn en què la crisi sanitària l’obliga a adoptar quotidianament decisions de transcendència, singularment en la restricció dels drets fonamentals». Per això, la legislació afronta aquesta conjuntura imposant una pauta «urgent de renovació electoral», designant una data «precisa i inamovible» per als comicis.

És cert, reconeixen els magistrats, que hi ha un percentatge d’electors afectats per la pandèmia, però «la preservació del seu dret no s’ha de fer tant per l’ajornament de les eleccions», en què «no hi ha certeses sobre la situació sanitària de futur», ni sobre el percentatge de votants que poguessin estar llavors infectats, sinó amb «la implantació de mecanismes» que permetin l’exercici del seu dret al vot «sense presencialitat». Argumenten, a més, que tampoc és segur que les eleccions es poguessin celebrar el 30 de maig, ja que això dependria de l’evolució de la pandèmia.

Les restriccions

En la resolució en què ustifica la suspensió del decret d’ajornament firmat pel Govern, sense entrar en el fons de la qüestió, els magistrats remarquen que fins que decideixin sobre les impugnacions hi pot haver canvis substancials «tant en les normes reguladores de l’estat d’alarma com en l’àmbit sanitari», derivats de l’evolució negativa de la pandèmia del coronavirus, «que podria justificar una altra decisió de les autoritats competents adoptada conforme a dret». És a dir, que si la pandèmia de la Covid-19 obliga a decretar restriccions més severes, la decisió del tribunal podria adequar-se al nou escenari. Per ara, els togats justifiquen mantenir el 14-F perquè les mesures sanitàries actuals «no limiten desplaçaments per a activitats no essencials» i que la postergació electoral que va decretar el Govern «no està prevista al marc normatiu estatal de l’estat d’alarma que admet expressament la celebració dels comicis».

Quan es van ajornar les eleccions a Euskadi i Galícia, tots els espanyols estaven en confinament domiciliari, una mesura que aquest divendres ha tornat a ocupar titulars després de ser reclamada per l’expresident Quim Torra. La Generalitat recorda que no és a la seva mà, que una decisió de tal magnitud només la pot prendre el Govern central, i el ministre de Sanitat i candidat del PSC, Salvador Illa, ja l’ha descartat.

Davant les insinuacions dels socis del Govern sobre la ingerència de la justícia en la política, el TSJC recorda que la seva decisió «no obliga a votar irreversiblement el 14 de febrer del 2021, ni és el tribunal qui ha fixat aquesta data», sinó que manté «la celebració de les eleccions en la data que les va convocar» l’Executiu català.

Et pot interesar

La lectura del Govern

La Generalitat considera que el TSJC no qüestiona la potestat del vicepresident Aragonès per ajornar les eleccions. Mentrestant, tant JxCat com ERC ja estan en ‘mode campanya’. El candidat d’ERC va animar en una entrevista a TV-3 a votar per correu i fins i tot va parlar d’una «operació d’Estat» per impedir que s’ajorni el 14-F. Poc després, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va instar a «omplir les urnes» davant l’«ofensiva de l’Estat».