El futur de la Monarquia

Felip VI sospesa fins on vol arribar amb les mesures de transparència

  • La vicepresidenta Calvo i Alfonsín, cap de la Casa del Rei, analitzen les mesures, que no s’aprovaran de forma «imminent»

  • L’objectiu del Govern és actualitzar «els valors ètics» de la Corona i «projectar-la a futur», segons fonts de la Moncloa

Es llegeix en minuts

El Govern i la Zarzuela fa setmanes que treballen amb discreció reformes concretes que aportin més transparència a la institució monàrquica, en crisi pels escàndols de Joan Carles I. Segons fonts de la Moncloa, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i el cap de la Casa del Rei, Jaime Alfonsín, s’han reunit diverses vegades en els últims mesos per «reflexionar» i «treballar» sobre com «projectar a futur la institució amb valors ètics actualitzats».

En el nucli dur de Pedro Sánchez entenen la pressió mediàtica i del seu soci, Unides Podem, en aquest assumpte, però asseguren que els canvis legals i les mesures de regeneració que es puguin aprovar no són «imminents». La raó, afegeixen aquestes fonts, és que no estan pensant només a superar la desafecció davant les informacions sobre la presumpta fortuna del rei emèrit, sinó que la voluntat és adaptar la Monarquia a les exigències d’una societat del segle XXI.

Felip VI ha encarregat a Alfonsín aquesta delicada tasca. L’actual cap de la Casa del Rei assessora el Monarca des de 1995, quan Joan Carles va crear l’anomenada secretaria del Príncep i el va posar a ell al capdavant. Alfonsín, que és advocat de l’Estat, ha estat creant el camí de l’avui cap d’Estat des de fa 25 anys, però mai havia trobat tants obstacles. És seriós, discret i distant amb la premsa. I, en consonància, la Zarzuela continua esquivant les preguntes dels periodistes sobre Joan Carles I (malgrat que continua sent família reial) o, en aquest cas, sobre els plans que Felip VI té per donar més transparència al seu càrrec.

L’Executiu de Sánchez descarta per ara el desenvolupament d’una llei de la Corona, tal com reclama Pablo Iglesias, ja que traslladaria l’assumpte al Congrés i seria impossible frenar el debat sobre si Espanya ha de tornar a ser republicana. El vicepresident segon ha deixat en mans del president del grup parlamentari, Jaume Asens, la campanya per defensar la necessitat d’aquesta norma. Asens considera que seria útil per acabar amb l’«opacitat» i els «privilegis» de la institució i saber què pot fer o dir el Rei. El diputat no ha presentat encara el text de la seva proposta.

No obstant, fonts de la Moncloa aclareixen que es pot avançar molt en la claredat dels comptes de la màxima institució de l’Estat amb iniciatives impulsades per la Zarzuela. De fet, Felip VI va fer diversos passos en aquest sentit quan va assumir el tron, el juny del 2014, però l’ímpetu reformador li va durar tot just un any. En aquells 12 mesos, va aprovar un codi de conducta per als treballadors de la Casa del Rei, va prohibir rebre regals cars o de diners i va sotmetre els comptes a una auditoria externa. No obstant, a partir de l’estiu del 2015 va assumir un perfil baix en aquesta matèria que només va trencar el març passat, quan, després que es publiquessin informacions en la premsa britànica que l’afectaven, va decidir anunciar que retirava l’assignació a compte de diners públics a Joan Carles i que rebutjarà l’herència que pugui tocar-li quan aquest mori.

El patrimoni dels Reis

Entre les idees que manegen Calvo i Alfonsín s’inclouen la possibilitat que Felip VI i Letizia hagin de fer públic el seu patrimoni i l’evolució d’aquest. És una cosa a què, des del 2007, està obligat fins i tot el regidor del municipi més petit d’Espanya.

Les despeses de la institució continuen sent també un secret. La Zarzuela i el Govern s’han escudat sempre en la dificultat de desglossar-les, ja que les partides afecten diversos ministeris: avions (Defensa), cotxes (Hisenda), residències (Presidència)... De fet, aquest diari va intentar a l’octubre conèixer, entre altres detalls, el cost dels avions i helicòpters utilitzats per Felip VI. La resposta va ser que hi ha despeses del Ministeri de Defensa que «no es poden dissociar».

L’escut de la inviolabilitat

Et pot interesar

La inviolabilitat del Rei, recollida a l’article 56 de la Constitució, també s’està sotmetent a debat. La Carta Magna concedeix al cap d’Estat un escut de caràcter medieval que empara tots els seus actes (privats o públics). De fet, aquesta inviolabilitat pot portar en els pròxims mesos al fet que els tribunals espanyols descartin jutjar Joan Carles si els delictes són anteriors a juny del 2014, quan va abdicar. Eliminar aquest privilegi suposaria una reforma agreujada de la Constitució que requeriria eleccions i referèndum. Una opció impossible en aquests moments. Una possibilitat, estudiada per alguns diputats del PSOE, és que Felip VI pugui renunciar voluntàriament a la inviolabilitat per als seus actes privats.

Una Pasqua Militar amb les polèmiques cartes de fons