Entrevista al president d’Aragó

Javier Lambán: «No seria partidari d’indultar els presos del procés»

  • «Quan es qüestiona el Rei i es posa en perill la monarquia, s’està posant en perill la Constitució»

  • «El PSOE té el pes del Govern i Sánchez, el lideratge, però Iglesias és un soci massa... incòmode»

5
Es llegeix en minuts

¿Ha de tornar Joan Carles I?

És un tema que han de manejar en exclusiva el rei emèrit i l’actual. «Crec que el Rei actual està manejant la situació amb força prudència i estic convençut que aquesta crisi acabarà resolent-se per la via de la sensatesa», postil·la.

Vostè es declara republicà. Amb els escàndols de la monarquia, ¿quan serà el moment d’obrir aquest debat?

(Reflexiona) Si els escàndols o les conductes irregulars d’un responsable polític signifiquen que s’ha de reobrir el futur de la institució que representa, hauríem de tenir en un procés de revisió tot l’entramat institucional espanyol. L’actual cap de l’Estat té una conducta tant pública com privada absolutament exemplar. Jo insisteixo en la meva condició republicana, però en aquest moment, a Espanya, ser republicà és ser defensor dels valors republicans, que els exemplifica i els recull la Constitució del 78. ¿Per què crec que cal defensar el cap de l’Estat? Perquè defenso la Constitució. ¿Per què ho faig amb més freqüència? Perquè veig que des de determinats sectors de la política espanyola hi ha una obsessió amb el Rei que crec que va més enllà. Quan es qüestiona la seva figura, el que es qüestiona és la Constitució. Hi ha repúbliques infames al món, i bona part dels països de més qualitat democràtica, són monarquies. Aquest debat en aquests termes és fals. Quan es posa en perill la monarquia s’està posant en perill la Constitució.

¿Els indults als condemnats pel ‘procés’ són una «obligació moral», com va dir Ábalos?

Ell diu no haver dit això. Primer, els indults cal demanar-los, una cosa que no està clar que facin. I segon, el Govern els ha d’estudiar. Crec que els indults haurien de desaparèixer i que les sentències del procés són justes, correctes. No seria partidari d’indults. Però insisteixo que ningú ha dit en el Govern que en sigui partidari.

Al produir-se el pacte pressupostari amb Bildu, un altre baró socialista va dir que havia hagut d’anar a la farmàcia. ¿Va sentir una cosa semblant?

(Reflexiona) Jo trio les meves pròpies expressions. Crec que en aquest moment a Espanya hi ha actors polítics que miren de conduir la vida política al frontisme des de l’esquerra i la dreta, i els fronts tenen un passat nefast en la història d’Espanya. Soc partidari de la transversalitat i els acords, i que la vida política transcorri en la centralitat i que els extrems siguin el més prescindibles possibles. No eliminar-los de la vida política, sinó que se n’hauria de prescindir per a la governança d’un país en el qual el que fa falta és creure-hi.

Parlant de números, ¿no és igual pactar amb ERC que amb Cs?

Per a mi hi ha dues classes de partits polítics. Els que aposten pel pacte, per l’entesa, la centralitat, que creuen en la Constitució i l’Estatut; i els que miren de portar la política cap al frontisme de les posicions extremes. «Hi ha partits de la dreta que estan en una posició que no haurien d’ocupar; el mateix passa amb l’esquerra. Els grans problemes que té Espanya, fins que el PSOE i el PP no es posin alguna vegada d’acord, serà impossible que es resolguin. I qui normalment planteja més problemes per a això és el PP».

¿Hi ha marge per a la ideologia aquest any en els pressupostos?

(Pensa) De vegades ens oblidem que Espanya va decidir entrar a la Unió Europea, cosa que significa compartir sobirania. La major part de les polítiques econòmiques d’un país membre estan determinades per Brussel·les, però allà nosaltres també hi som. Ara es diu que és possible fer polítiques expansives. Però és perquè la UE entén que es va equivocar el 2010 amb l’austeritat i que calia revisar de dalt a baix aquesta política. El pla europeu, amb unes quantitats que mai hauríem imaginat, no l’inspiren l’extrema esquerra europea ni els socialistes. La presidenta de la Comissió és conservadora. La líder de fet de la UE és Merkel. I la gran aliança de conservadors, liberals i socialdemòcrates és qui inspira aquestes polítiques. 

Llavors, ¿serveix la ideologia?

Serveix perquè, per exemple, la dreta, que inicialment no era partidària de l’Estat del benestar, ara el tingui incorporat; o perquè l’esquerra, que no era partidària de l’economia de mercat, la tingui incorporada. Per enriquir el debat polític. Els espais en els quals es fa política estan cada vegada més constrets. És clar que hi ha diferències entre un socialdemòcrata i un popular, però això no vol dir que no es posin d’acord. 

¿Pensa que Pedro Sánchez fa el que diu Pablo Iglesias?

¡¡Nooo!! El pes del Govern és dels ministres del PSOE; la gestió també, i el lideratge clar el té Sánchez. Però crec que de vegades el soci Iglesias és massa... incòmode, per dir-ho així.

¿Hauria sigut més útil que Cs estigués en els governs espanyol i aragonès?

A hores d’ara he après que no s’ha de plorar per la llet vessada (riu). Hi va haver aquesta possibilitat a l’Aragó, a la qual nosaltres estàvem absolutament oberts; va ser Ciutadans que ens va tancar la porta als nassos. Jo, que aposto perquè Espanya s’ha de governar des de la centralitat, per eliminar el paper preponderant dels extrems i apostar pels espais d’acord, amb un partit com Cs estic còmode. Però és que a l’Aragó, l’actitud de Podem, o de CHA... Ningú en el quadripartit s’ha pronunciat amb qüestions extravagants sobre res. Tots estem bastant alineats amb l’interès d’Aragó. Però abans de posar-se a parlar, hi ha molts actors que s’asseuen a la taula amb la idea deliberada de no arribar a acords, que és el que ha passat amb el PP en els pressupostos.

Notícies relacionades

¿Seguirà una altra legislatura més?

Això ni m’ho plantejo. Només penso a curt termini a contribuir a acabar amb la pandèmia i arrencar el camí de l’Aragó verd, social i digital.