Joana Ortega serà la número dos del PDECat a les eleccions catalanes

Per pescar el màxim possible en el revolt riu de l’antiga CiU, el PDECat vol refermar-se, de cara a les eleccions del 14 de febrer, com a referent del catalanisme moderat. Amb aquest objectiu, el partit hereu de CDC ha fitxat com a número dos de la llista Joana Ortega, exvicepresidenta del Govern d’Artur Mas i històrica dirigent de l’extinta Unió Democràtica. El 2017, Ortega va ser inhabilitada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l’organització de la consulta sobiranista del 9-N del 2014.

Amb aquest fitxatge, el PDECat situarà dues dones al capdavant de la candidatura per Barcelona: la cap de llista, l’exconsellera Àngels Chacón, i Ortega, que després de complir la pena de nou mesos d’inhabilitació va exercir, precisament, com a assessora de Chacón a la Conselleria d’Empresa i Coneixement, fins que va ser destituïda per Quim Torra després de la ruptura entre el PDECat i JxCat. Aquest nomenament va provocar una denúncia del TSJC, que continua investigant un jutjat ordinari, per comprovar si havia trencat la inhabilitació.

Via pragmàtica

Notícies relacionades

Junts activa la seva fundació amb una escola de formació per debatre sobre el seu ideari

Illa celebra el fracàs de l’opa del BBVA al Sabadell i es reunirà aquest divendres amb Oliu

Davant l’aposta de Junts pel combat amb l’Estat, el PDECat vol ancorar-se a la via pragmàtica del sobiranisme i, amb el ‘tiquet’ Chacón-Ortega, busca atraure l’electorat històric de CiU i a l’ala més moderada del catalanisme. Mà dreta de Mas en el Govern del 2011 al 2015, Ortega va haver de deixar l’Executiu català després de la ruptura entre CDC i Unió, que va comportar la dissolució de la federació de CiU, per les discrepàncies en l’estratègia sobiranista.

L’exvicepresidenta del Govern i exconsellera de Governació va ser contractada per Chacón com a assessora del seu departament el 17 de maig del 2019 i la seva inhabilitació de nou mesos havia entrat en vigor el 23 de gener d’aquell any, quan el Tribunal Suprem va decretar la fermesa de la sentència, rebaixant en un any la pena imposada pel TSJC. La defensa d’Ortega va al·legar que el càrrec exercit com a assessora de Chacón no comportava funcions de govern, sinó que es tractava d’un lloc de personal eventual.