La pandèmia multiplica l’obra legislativa en la recta final del mandat

Les forces de l’arc parlamentari han impulsat gairebé el doble de lleis que el Govern, 20 a 12. Un total que, malgrat que és més alt respecte a la legislatura anterior, segueix a la cua del cúmul d’iniciatives per legislatura des de 1980. El 2018 se’n van aprovar tan sols tres, a l’any següent, 10, i aquest 2020, 19. En la carpetada social destaquen la llei que posa límit als lloguers abusius, la llei que pretén reparar els danys causats pels «nadons robats» durant el franquisme i primers anys de democràcia, la modificació de la llei contra la violència masclista per estendre-la a les dones transgènere, la llei amb què sancionar actes discriminatoris, la creació de l’Agència de Salut Pública i modificacions en la renda garantida de ciutadania i en el codi civil de Catalunya.

No obstant, malgrat aquests avenços socials, l’obra de govern en matèria econòmica deixa un balanç escàs, el més improductiu en el que va de segle; segons mostra l’activitat registrada pel CTESC. Aquest òrgan consultiu format per patronal i sindicats ha avaluat 31 lleis o decrets, el volum més baix en una legislatura des de les primeres dades disponibles del tripartit de Pascual Maragall. En el mandat de Carles Puigdemont se’n van registrar 33, el segon més improductiu. La falta de pressupost fins a l’últim any de legislatura ha condicionat aquesta pobra activitat i també el calat que ha tingut.

La majoria de lleis o decrets aprovats en aquesta matèria estan enfocats a l’ordenació o reorganització de matèries ja existents. Dos exemples d’això són les lleis aprovades en l’últim ple de la legislatura: la de creació de les àrees de promoció econòmica urbana (APEUS) i la de facilitació de l’activitat econòmica. La primera regula nous usos de l’espai urbà per a activitats comercials i la segona agilita tràmits amb l’administració pública i n’incentiva la digitalització. Totes dues requereixen una molt escassa inversió de recursos i amb prou feines mobilitzen pressupost.

Aquesta falta de polítiques transformadores i que mobilitzaran importants volums de recursos públics ha sigut una de les critiques recurrents des de patronals i sindicats. El Pacte Nacional per a la Indústria, un espai de planificació plurianual, està pendent de renovació i un dels esculls és la falta de pressupost concret per a inversions més enllà de l'activitat ordinària de les mateixes conselleries. Segons fonts dels agents socials, el pressupost plantejat per a l’any vinent per a un pla de xoc industrial anti-Covid és de 360 milions d’euros; 100 milions més que la dotació per a l’última ajuda d’emergència per als autònoms.

Notícies relacionades

Govern i autonomies topen abans de la Conferència de Presidents

Illa desafia els barons del PP a parlar "seriosament" sobre finançament

Rècord en decrets llei

Aquesta legislatura destaca especialment per l’augment exponencial dels decrets llei, ja que se n’han validat 67 d’un total de 75 de registrats, sent la dada més gran des que van quedar regulats a l’Estatut del 2006. Aquest 2020 se n’han registrat fins a 50 i tan sols cinc són anteriors a l’inici de la pandèmia. La resta, suposen ajuts d’emergència o canvis normatius per pal·liar els estralls de la pandèmia del coronavirus en l’àmbit sanitari, turístic, cultural i social. En el mandat de José Montilla se’n van convalidar vuit en quatre anys; en el d’Artur Mas, 30 en cinc anys; i en el de Puigdemont, 13 en dos anys. Amb la dissolució de la Cambra catalana decauran nou projectes de llei i 41 proposicions de llei.