El rei Joan Carles regularitza 678.393 euros davant les autoritats tributàries

El rei Joan Carles ha presentat aquest dimecres davant les autoritats tributàriesuna declaració «sense requeriment previ»per saldar el seu deute amb Hisendaper un import de 678.393,72 euros. En aquesta quantitat s’inclouen els interessos i recàrrecs obligatoris en aquest tipus d’operacions, segons ha informat el seu advocat, Javier Sánchez-Junco, a través d’un comunicat, en el qual indica que la decisió de fer-ho públic respon a les instruccions que en aquest sentit ha rebut del seu client.

Fonts fiscals assenyalen a aquest diari queel ministeri públic procedirà ara a estudiarel pagament per determinar si, amb aquest pas, el rei emèrit aconsegueix neutralitzar, o almenys disminuir, les responsabilitats penals en les quals podria haver incorregut en relació amb la segona de les investigacions fiscals obertes en contra seu. Aquestes indagacions es van traslladar a la Fiscalia del Tribunal Suprem quan es van fer públiques, tot i queja feia més d’un any que eren a Anticorrupció i se n’havia informat l’actual fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, i la seva antecessora en el càrrec, María José Segarra, al ser l’alt tribunal l’únic que pot investigar-lo i, si és necessari, jutjar-lo.

Són les diligències relatives a les despeses fetes tant per ell com per la seva dona, la reina Sofia, i altres familiars, com algun dels seus nets mitjançant targetes opaques que no estaven al seu nom. Entre aquestes despeses, per exemple, la compra d’una euga per a la filla de la infanta Elena. Els reis Felip i Letizia i les seves filles no apareixen com a beneficiaris d’aquests desemborsaments. De la investigació fiscal feta fins ara es desprèn que els diners procedeixen de l’empresari mexicàAllen Sanginés-Krausei que Joan Carles I disposava d’ell a través delcoronel de l’Exèrcit de l’Aire Nicolás Murga, el seu ajudant de camp fins al seu pas a la reserva, i que, si va ser així com es van produir les despeses, hauria actuat com el seu testaferro.

Aquestes despeses, pels imports necessaris perquè la defraudació superi els 120.000 euros previstos perquè hi hagi delicte,es van fer entre el 2016 i el 2018, anys en què ja no gaudia de lainviolabilitat que li conferia la direcció de l’Estati que va perdre després de la seva abdicació el juny del 2014. Aquesta condició, precisament, ha sigut elprincipal escull de la primera investigacióoberta en contra seu i que es preveu que es tanqui abans que acabi l’any. És la que es va obrir després d’escoltar la seva examantCorinna Larsenconfessar a l’excomissariJosé Manuel Villarejoque el monarca havia rebut 65 milions d’euros de la monarquia saudita per l’AVE a la Meca. Quan es va publicar que aquests diners es van moure per les fundacions opaques Lucum i Zagatka,el rei Felip va renunciar a l’herència que li pogués correspondredel seu pare.

A disposició del fiscal

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Malgrat que les tres investigacions obertes a Joan Carles I són de domini públic, ell encara no n’ha tingut cap coneixement oficial, cosa que li ha permès presentar la regularització fiscal. En el seu comunicat, el lletrat pfecisa tant que la declaració s’ha produït «sense requeriment previ», com que «el rei Joan Carles,continua, com sempre ho ha estat, a disposició del ministeri fiscalper a qualsevol tràmit o actuació que consideri oportuns».

Les diligències d’investigació fiscals s’obren per determinar si s’ha produït un delicte en una conducta sospitosa, cas en el qual s’han de transformar en una querella o denúncia, cosa que en aquest cas no ha ocorregut. La tercera investigació oberta, la relativa a uns fons a l’illa de Jersey, dels quals va advertir la intel·ligència financera, està encara en un estat molt incipient.